Historia y arqueología de dos ciudades en los siglos VI-VIII d.C. Valentia y Valencia la Vella

Autores/as

DOI: https://doi.org/10.6018/ayc.458761
Palabras clave: Arquitectura, Justiniano, Territorio, Teodomiro, Fortificaciones, Centros de poder, Pla de Nadal

Resumen

En Valentia y su entorno se registró una intensa actividad constructiva en determinados lugares y momentos entre los siglos VI y VIII. La construcción del monumental centro episcopal en la primera mitad del s. VI, iniciativa del obispo Justiniano, cambió el paisaje urbano. En sus edificios (catedral, baptisterio, mausoleo y otros) se aprecia el uso continuado, pero selectivo y diferenciado, según cada uno de los conjuntos, de gran cantidad de elementos romanos.
A partir de mediados del s. VI la actividad edilicia en Valentia decayó. Lo único a destacar es que se urbanizó la arena del Circo, un amplio espacio de 70 por 350 metros. Estos hallazgos se conocen peor, por ser excavaciones de poca extensión que no permiten identificar ningún edificio entre los muros aparecidos, pero sí que atestiguan un proyecto constructivo unitario, aunque de menor entidad que en la zona episcopal. Los materiales arqueológicos presentan una importante proporción de importaciones orientales y africanas.
A finales del s. VI, a 16 km. de Valentia surgió un nuevo asentamiento fortificado de cierta extensión, 5 hectáreas, València la Vella. Su construcción, ex novo, supuso un gran esfuerzo edilicio. Además del gran recinto amurallado se han localizado dos edificios públicos en la parte baja y otro en la ciudadela. Debió ser el centro del poder de la provincia Carthaginensis.
El yacimiento se abandonó a finales del s. VII o inicios del VIII. Al mismo tiempo, se creó otro centro monumental, el importante centro de poder de Pla de Nadal, a unos 2 km. de València la Vella. Su elemento más notorio fue el gran palacio de patio central, pero los diversos edificios que van apareciendo a su alrededor, indican que sería un complejo aún por delimitar.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Alapont, Ll. y Ballester, C. 2007. Ánforas y cerámica común de un conjunto funerario de Alcàsser (València). En Bonifay, M. y Treglia, J-C. (eds.), Late Roman Coarse Ware [LRCW] II, Cooking Wares and Amphorae in the Mediterranean. Archaeology and Archaeometry (Aix-en-Provence 2005), 199-210. Oxford: BAR International Series.

Alapont, Ll. y Ribera, A. 2008. Topografía y jerarquía funeraria en la Valencia tardo-antigua. En López, J. y Martínez, A. (eds.), Morir en el Mediterráneo Medieval. Archaeological Studies on Late Antiquity and Early Medieval Europe (400-1000 AD), 59-88. Oxford: BAR International Series.

Alapont, Ll. y Tormo, F. 2005. El tesoro de monedas de oro visigodas de la Senda de l’Horteta (Alcàsser, Valencia). En Ripollès, P. P. y Ribera, A. (eds.), Tesoros monetarios de Valencia y su entorno (Grandes Temas Arqueológicos 4), 169-176, València: Ajuntament de València.

Alba, M. 2005. La vivienda en Emerita durante la antigüedad tardía: propuesta de un modelo para Hispania. En Gurt, J. M. y Ribera, A. (eds.), VI Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica (València 2003), 121-152. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Albiach, R., Badía, A., Calvo, M., Marín, C., Pià, J. y Ribera, A. 2000. Las últimas excavaciones (1992-1997) del solar de l’Almoina: nuevos datos de la zona episcopal de Valentia. En V Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica, Cartagena (1998), 63-86. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans : Universitat de Barcelona.

Arce, J. 2000. La fundación de nuevas ciudades en el Imperio romano tardío: de Diocleciano a Justiniano (s. IV-VI). En Ripoll, G., Gurt Esparraguera, J. M. y Chavarría Arnau, A. (eds.), Sedes regiae (ann. 400-800), 31-63. Barcelona: Reial Academia de Bones Lletres.

Arce, J. 2007. Bárbaros y romanos en Hispania. Madrid: Marcial Pons.

Barroso, R., López, J. y Morín, J. 2006. Mundo funerario y presencia germánica en Hispania (ss. V-VI d. C.). En López Quiroga, J., Martínez Tejera, A. M. y Morín de Pablos, J. (eds.), Gallia e Hispania en el contexto de la presencia ‘germánica’ (ss. V-VII). Balance y perspectivas. B.A.R. International Series 1534, 213-224. Oxford: BAR International Series.

Bierbrauer, V. 1994. Archäeologie und Geschichte der Goten von 1.-7. Jarhundert. Frümittelalterliche Studien 28, 51 -172.

Blasco, J., Escrivá, V. y Soriano, R. 1994. Assaig de síntesi del panorama ceràmic de la ciutat de València en època visigótica. En III Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica. Maó, 12-17 de setembre de 1988, 357-373. Barcelona: Institut d´Estudis Catalans: Universitat de Barcelona: Conell Insular de Menorca.

Bolufer, J. 2004. Museo de Xàbia. En Xàbia. Arqueología y museo. Museos municipales en el MARQ, 20-43. Alicante.

Bonifay, M. 2004. Etudes sur la céramique romaine tardive d’Afrique. Oxford: BAR International Series.

Bonnet, C. 1997. Les églises en bois du haut Moyen-Age d’après les recherches archéologiques, Gregoire de Tours et l’espace Gaulois. Actes du congrès international (Tours, 3-5 novembre 1994) Tours, 217-236. (Supplément à la Revue archéologique du centre de la France 13).

Bonnet, C. y Beltrán de Heredia, J. 2005. Nouveau regard sur le Groupe Episcopal de Barcelone. Rivista di Archeologia Cristiana 80, 137-158.

Botella, J. 2019. Evidencias funerarias rurales en el territorium de Valentia entre los siglos VI y VII dC. En Huguet, E. y Ribera, A. (eds.), El Temps dels visigots al territori de València, 125-132. València: Museu de Prehistòria de València.

Burriel, J., Jiménez, J. L. y Rosselló, M. 2019. Las fases tardorromana y visigótica de la villa romana de l’Horta Vella (Bétera, Valencia). En Huguet, E. y Ribera, A. (eds.), El Temps dels visigots al territori de València, 76-81. València: Museu de Prehistòria de València.

Caldés, O. 2019. Las monedas del yacimiento visigodo de València la Vella (Riba-roja de Túria, Valencia). En Huguet, E. y Ribera, A. (eds.), El Temps dels visigots al territori de València, 104-109. València: Museu de Prehistòria de València.

Calvo, M. 2000. El cementerio del área episcopal de Valencia en la época visigoda. En Ribera, A. (ed.), Los orígenes del Cristianismo en Valencia y su entorno. Grandes Temas Arqueológicos 2, 193-206. Valencia.

Cebrián, R., Hortelano I. y Panzram, S. 2019. La necrópolis septentrional de Segobriga y su configuración como suburbio cristiano. Interpretación de los resultados de la prospección geofísica. Archivo Español de Arqueología 92, 191-212.

Chalmeta, P. 2003. Invasión e islamización. La sumisión de Hispania y la formación de al-Andalus. Torredonjimeno: Universidad de Jaén.

Cirelli, E. 2019. Palazzi e luoghi del potere a Ravenna e nel suo territorio tra tarda Antichità e alto Medioevo (V-X sec.). Hortus Artium Medievalium 25, 283-299.

Corell, J. y Gómez, X. 2009. Inscripcions romanes del País Valencià V. (Valentia i el seu territori). Fonts Històriques Valencianes 44. Sueca: Universitat de València.

De Hoz, M. P. 2010. Posible divorcio de dos orientales en la Valentia tardoantigua. En Cortés, F. y Méndez, J. (eds.), Dic mihi, musa, virum. Homenaje al profesor Antonio López Eire, 329-336. Salamanca: Ediciones Universidad Salamanca.

Díaz, P. 2019. El esquema provincial en el contexto administrativo de la monarquía visigoda de Toledo. El espacio provincial en la península ibérica. Mélanges de la Casa de Velázquez. Nouvelle série 49-2, 77-108.

Finley, M. 1986. La Sicile antique. Des origens à l’époque byzantine. París: Macula.

Fuentes P. 1996. La obra política de Teudis y sus aportaciones a la construcción del reino visigodo de Toledo. España Medieval 19, 9-36.

Fulford, M. G., y P. S. Peacock, D. 1984. Excavations at Carthage: The British Mission I.2, The Avenue du President Habib Bourguiba, Salammbo, The pottery and other ceramic objects from the site. Sheffield: British Academy.

García Moreno, L. 1987. Ceuta y el Estrecho de Gibraltar durante la Antigüedad Tardía (s. V-VIII). En I Congreso Internacional El Estrecho de Gibraltar, 1095-1114. Madrid: Universidad de Educación a Distancia.

García Moreno, L. 1992. El estado protofeudal visigodo: precedente y modelo para la Europa carolingia. En Fontaine, J. y Pellistrandi, C. (eds.), L’Europe héritière de l’Espagne wisigothique, Collection de la Casa de Velazquez 35, 17-44. Madrid: Casa de Velázquez.

García Moreno, L. 1993. Los monjes y monasterios en las ciudades de las Españas tardorromanas y visigodas. Habis 24, 179-192.

Godoy, C. y Gurt, J. M. 1998. Un itinerario de peregrinaje para el culto martirial y veneración del agua bautismal en el complejo episcopal de Barcino. Madrider Mitteilungen 39, 323-335.

Gómez Pallarès, J. 2001. L’Epitafi de Justinià de València (IHC 409 = ILCV 1902): notes complementàries de lectura. Epigrafies. Homenatge a Josep Corell. Studia Philologica Valentina 5, n.s. 2, 61-72.

Grosse, R. 1947. Las fuentes de la época visigoda y bizantinas. Fontes Hispaniae Antiquae IX. Barcelona: Librería Bosch.

Guichard, P. 1976. Al-Andalus. Estructura antropológica de una sociedad islámica en Occidente. Barcelona: Barral.

Guichard, P. 1995. La España musulmana. Al-Andalus omeya (siglos VIII-XI). Historia de España, 7. Historia 16. Temas de hoy. Madrid.

Gutiérrez Gonzalez, J. A. 2014. Fortificaciones tardoantiguas y visigodas en el Norte Peninsular (ss. V-VIII). En Catalán, R., Fuentes, P. y Sastre, J. C. (eds.), Las Fortificaciones en la Tardoantigüedad. Élites y articulación del territorio (Siglos V – VIII D. C.), 191-214. Madrid.

Gutiérrez Lloret, S. 1996. La Cora de Tudmîr: de la antigüedad tardía al mundo islámico. Collection de la Casa de Velazquez 57, Madrid-Alicante: Casa de Velázquez.

Gutiérrez Lloret, S. 1998. Ciudades y conquista. El fin de las civitates visigodas y la génesis de las mudun islámicas del sureste de al-Andalus. En Cressier, P., García-Arenal, M. y Meouak, M. (ed.), Genèse de la ville islamique en al-Andalus et au Maghreb occidental, 137-157. Madrid: Casa de Velázquez, Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Gutiérrez Lloret, S. 2019. Tolmo de Minateda. De Senable a Teodomiro. En Huguet, E. y Ribera, A. (eds.), El Temps dels visigots al territori de València, 131-140. València: Museu de Prehistoria.

Heijmans, M. 2006. La place des monuments publics du Haut Empire dans les villes de la Gaule méridionale durant l’Antiquite tardive (IVe-VIe s.). En Heijmans, M. y Guyon, J. (eds.), Antiquité tardive, Haut Moyen Age et premiers temps chrétiens en Gaule Méridionale. Gallia 63, 25-41.

Huguet, E., Macias, J. M., Ribera, A., Rodríguez, F. y Rosselló, M. 2020. Nuevos datos sobre el asentamiento visigodo de València la Vella. En Macias, J. M., Ribera, A. y Rosselló, M. (eds.), Recintos fortificados en época visigoda: historia, arquitectura y técnica constructiva. Trama 8, 59-74. Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Juan, E., Escrivà, M. I., Morín, J., Ribera, A., Rosselló, M. y Sánchez, I. 2018. Pla de Nadal: la residencia de Teodomiro. Entre visigodos y omeyas. En Sánchez, I. y Mateos, P. (eds.), Mytra 1. Territorio, topografía y arquitectura de poder durante la Antigüedad Tardía, 261-282. Mérida.

Juan, E. y Vicent Lerma, J. 2000. La villa áulica del Pla de Nadal (Riba-roja de Túria). En Ribera, A.(ed.), Los orígenes del cristianismo en Valencia y su entorno (Grandes Temas Arqueológicos 2), 135-142. València: Ajuntament de València.

Juan, E. y Pastor, I. 1989. Los visigodos en València. Pla de Nadal: ¿una villa áulica?. Boletín de Arqueologia Medieval 3, 137-179.

Keller, M., Spyrou, M. A., L. Scheibc, C., U. Neumanna, G., Kröpelina, A., Haas-Gebhardf, B., Päffgeng, B., Haberstrohh, J., Ribera, A., Raynaud, C., Cessfordc, C., Durandk, R., Stadlerl, P., Nägelea, K., S. Batesc, J., Trautmannb, B., A. Inskipm, S., Peters, J., E. Robbc, J., Kivisildc, T., Castexq, D., McCormickr,s, M., I. Bosa, K., Harbeckb, M., Herbiga, A., Krause, J. 2019. Ancient Yersinia pestis genomes from across Western Europe reveal early diversification during the First Pandemic (541-750), PNAS (Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America), June 18, 2019 116 (25) 12363-12372; first published June 4, 2019 https://doi.org/10.1073/pnas.1820447116

Lara, A. En prensa. Estudio de los niveles tardoantiguos de la calle Avellanas nº 26 (València, Hispania). En LRCW 7. The end of Late Roman Pottery. The 8th century at the crossroads (València 2019).

Linage, A. 1972. Tras las huellas de Justiniano de Valencia. Hispania Antiqua 2, 203-216.

Linage, A. 1980. Eutropio de Valencia y el Monacato. En I Congreso de Historia del País Valenciano : celebrado en Valencia del 14 al 18 de abril de 1971, t. 2, 365-376. València: Universitat de València.

Llobregat, E. 1973: Teodomiro de Oriola. Su vida y su obra. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante 17, Alicante: Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Llobregat, E. 1977. La primitiva cristiandat valenciana. Segles IV al VIII. València: L’Estel.

Llobregat, E. 1983. Relectura del Ravennate: dos calzadas, una mansión inexistente y otros datos de la geografía antigua del País Valenciano. Lucentum 2, 225-243.

Macias, J. M. 2010. La Tarragona de Fructuós: una visió retrospectiva. En Gavaldà, J.M., Muñoz, A. y Puig, A. (eds.), Pau, Fructuós i el Cristianisme primitiu a Tarragona (segles I-VIII). Actes del Congrés de Tarragona (19-21 de juny de 2008), 217-238, Tarragona: Fundació Privada Liber.

Macias, J. M. 2013. La medievalización de la ciudad romana. En Macias, J. M. y Muñoz, A. (eds.), Tarraco christiana ciuitas, 123-147, Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Mannoni, T. y Murialdo, G. 2001. S. Antonino: Un insediamento fortificato nella Liguria bizantina. Collezione di Monografie Preistoriche ed Archeologiche XII. Bordighera: Istituto Internazionale di Studi Liguri.

Manzano, E. 2014. La transmisión textual sobre Teodomiro. eHumanista/IVITRA 5, 243-261.

Marot, T. y Ribera, A. 2005. El tesoro de la calle Avellanas (Valencia). En Ripollès, P. P. y Ribera, A. (eds.), Tesoros monetarios de Valencia y su entorno (Grandes Temas Arqueológicos 4), 161-168. València: Ajuntament de València.

Martínez Jimenez, J. 2017. Water Supply in the Visigothic Urban Foundations of Eio (El Tolmo de Minateda) and Reccopolis. En Rizos, E. (ed.), New Cities in Late Antiquity. Documents and Archaeology, Bibliothèque de l’Antiquité Tardive (BAT 35), 233-246. Tornhout: Brepols Publishers.

Martínez, A. y Ponce, J. 2000. Lorca como centro territorial durante los siglos V-VII d. C. En V Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica. Cartagena, 16-19 d’abril de 1998, 199-219. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans : Universitat de Barcelona.

Martínez-Porral, R., Molina, M., Núñez, G., Rosselló, M., Hurtado, T., García-Prósper, E., Polo, M., García, I. 2019. El poblamiento visigodo de Alcàsser. Senda de l’Horteta. Un asentamiento rural en l’Horta Sud (València). En Primer Congrés d’Història Local d’Alcàsser, 277-308. Alcàsser: Ajuntament de Alcàsser.

Molina, J. A., Peñalver, F., Zapata, J. A. Martínez, J. J., Muñoz, M. I. y Choluj, A.(edits.). 2019. Nuevas contribuciones a la Historia de Begastri. Los estudios más recientes a través de una década de trabajos y descubrimientos, Antigüedad y Cristianismo 35-36. Murcia: EDITUM.

Negre, J. 2020. En els confins d’Al-Andalus. Territori i poblament durant la formació d’una societat islàmica a les Terres de l’Ebre i el Maestrat, Benicarló: Biblioteca la Barcella 32.

Olmo, L. (editor). 2008. Recópolis y la ciudad en la época visigoda. Zona Arqueológica 9. Madrid: Museo Arqueológico Regional de la Comunidad de Madrid.

Orlandis, J. y Ramos-Lisón, D. 1986. Historia de los Concilios de la España romana y visigoda. Pamplona.

Ortega, J. 2019. Diferentes esferas, diferentes dinámicas. Transformando Valencia y su región durante el siglo VIII. En Huguet, E. y Ribera, A. (eds.), El Temps dels visigots al territori de València, 221-229. València: Museu de Prehistòria de València.

Pascual, P., Ribera, A., Rosselló, M. y Marot, T. 1997. València i el seu territori: contexts ceràmics de la fi de la romanitat a la fi del califat (270-1031). En Contextos ceràmics d’època romana tardana i de l’alta edat mitjana (segles IV-X). Arqueo Mediterrània 2, 179-202. Barcelona: Universitat de Barcelona.

Pascual, P., Ribera, A. y Rosselló, M. 2003. Cerámicas de la ciudad de Valencia entre la época visigoda y omeya (siglos VI-X). En Caballero, L., Mateos, P. y Retuerce, M. (eds.), Cerámicas tardorromanas y altomedievales en la Península Ibérica. Anejos de AEspA 28, 67-117. Madrid: CSIC.

Perich, A. 2013. El palacio de Qasr Ibn Wardan (Siria) y la evolución de la tipología palacial bizantina (siglos VI-XV). Revista d’Arqueologia de Ponent 23, 45-74.

Poveda, A. 2007. De monasterium visigodo a al-munastir islámico. El Monastil (Elda, Alicante) durante la alta edad media. En Quiroga, J., Martínez, A. y Morín, J. (eds.), Monasteria et Territoria. Elites, edilicia y territorio en el Mediterraneo medieval (siglos V-XI). Actas del III Encuentro Internacional e Interdisciplinar sobre la alta Edad Media en la Península Ibérica, 181-202, Oxford: BAR International Series.

Retamero, F. 1999. El temps de les monedes. Concilis, porcs, collites i tremisses en època visigoda. Gaceta Numismática 133, 69-76.

Reynolds, P. 1993. Settlement and Pottery in the Vinalopó Valley (Alicante, Spain) A.D. 400-700. Oxford: BAR International Series.

Ribera, A, 1998. The discovery of a monumental circus at Valentia (Hispania Tarraconensis). Journal of Roman Archaeology 11, 318-337.

Ribera, A. 2000. Los orígenes del Cristianismo en Valencia y su entorno. Revisión de Miquel Sants Gros, 2001, Revista Catalana de Teologia 26, 421-423.

Ribera, A. 2008. La primera topografía cristiana de Valencia (Hispania Carthaginiensis). Rivista di Archeologia Cristiana 63, 377-434.

Ribera, A. 2012. La primera fase del grupo episcopal de Valencia (Hispania Carthaginensis). En Cavalieri, M., De Waele, E. y Maulemans, L. (eds.), Industria apium. L’archéologie: une demarche singulière, des practiques multiples. Hommages à Raymond Brulet, 149-162. Louvain-la-Neuve: Presses universitaires de Louvain.

Ribera, A. 2016. Valentia (Hispania) en el siglo IV: los inicios de la primera ciudad cristiana. Acta Congressus Internationalis XVI Archaeologiae Christianae (22-28.9.2013) : Costantino e i costantinidi : l’innovazione costantiniana, le sue radici e i suoi sviluppi, 1773-1792. Città del Vaticano: Pontificio Istituto di archeologia cristiana.

Ribera, A. 2019. Las cecas visigodas del territorio de Valencia. En Huguet, E. y Ribera, A. (eds.), El Temps dels visigots al territori de València, 195-202. València: Museu de Prehistòria de València.

Ribera, A., Juan, E., Escrivà, M. I., Macias, J. M., Morin, J., Rosselló, M., Sánchez, I. 2015. Pla de Nadal (Riba-roja) del Túria). El Palacio de Teudinir. València: Ajuntament de Riba-roja de Túria.

Ribera, A. y Escrivà, M.I. 2019. De la Valentia romana a la Valentia episcopal. Perduració, adaptació, reutilització, evolución i modulació en el projecte urbà del grup episcopal i el seu entorn, En López , J. (ed.), 4t Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic. El cristianisme en l’Antiguitat Tardana. Noves perspectives. VII Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica, 171-180, Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, Publicacions URV: Institut d’Estudis Catalans.

Ribera, A. y Rosselló, M. 2005. El grupo episcopal de Valentia en el siglo VII, un ejemplo del desarrollo del culto martirial. En García Moreno, L. A. y Rascón Marqués, S. (ed.), El siglo VII en España y su contexto mediterráneo. Acta Antiqua Complutensia 5, 123-153. Alcalá de Henares: Ayuntamiento de Alcalá de Henares.

Ribera, A. y Rosselló, M. 2007. Contextos cerámicos de mediados del siglo V en Valencia y sus alrededores. En Bonifay M. y Treglia, J-C. (eds.), LRCW 2. Late Roman Coarse Ware, Cooking Wares and Amphorae in the Mediterranean. Archaeology and Archaeometry. BAR International Series 1662, 189-198. Oxford: BAR International Series.

Ribera, A. y Rosselló, M. 2009. Valentia en el siglo VII, de Suinthila a Teodomiro. En Caballero Zoreda, L., Mateos Cruz, P. y Utero Agudo, M.ª A. (eds.), El siglo VII frente al siglo VII: arquitectura. Anejos de AEspA 51, 185-203. Madrid: CSIC.

Ribera, A. y Rosselló, M. 2011. Valencia y su entorno territorial tras el 713: epilogo visigodo. Arqueología e historia entre dos mundos. Zona Arqueológica 15, 85-102. Alcalá de Henares.

Ribera, A. y Rosselló, M. 2013. La ocupación tardoantigua del circo romano de Valentia. En Cresci, S., López Quiroga, J., Brandt, O. y Pappalardo, C. (eds.), Atti del XV Congresso Internazionale di Archeologia Cristiana / Acta XV Congressus internationalis archaeologiae christianae (Toledo 8-12.9 2008) - Episcopus, civitas territorium, Studi di Antichità Chistiana 65, 47-62. Vaticano: Pontificio Istituto di archeologia cristiana.

Ribera, A. y Rosselló, M. 2014. Los primeros obispos de Valencia. Quaderns de Difusió Arqueològica 11. Valencia: Ajuntament de València. Regidoria de Cultura.

Ribera, A., Rosselló, M. y Ruiz, E. 2010. Cerámicas de los niveles de ocupación del circo romano de Valencia en la época tardoantigua (siglos VI y VII). En Menchelli, S. y Santoro, S. (eds.), LRCW3. Late Roman Coarse Ware, Cooking Wares and Amphorae in the Mediterranean. Archaeology and Archaeometry (Parma-Pisa 2008) (BAR International Series 2185), 173-182. Oxford: BAR International Series.

Ripoll, G. 1998. Touretica de la Betica (Siglos VI y VII d. C.). (Seies Maior 4), Barcelona: Reial Academia des Bones Lletres.

Rizos, E. 2017. New Cities in Late Antiquity. Documents and Archaeology. Bibliothèque de l’Antiquité Tardive (BAT 35), Turnhout: Brepols Publishers.

Rosselló, M. 1998. La politique d’unification de Léovigild et son impact à Valence (Espagne): évidences littéraires et archéologiques. En Cambi, N. y Marin, E. (eds.), Radovi XIII. međunarodnog Kongresa za Starokršćansku Arheologiju = Acta XIII Congressus internationalis archaeologiae christianae : Split - Poreć (25.9 - 1.10.1994.), 735-744. Split - Città del Vaticano: Arheološki muzej, Pontificio istituto di archeologia cristiana.

Rosselló, M. 2000. El recinto fortificado de “València la Vella” en Riba-roja de Túria. En Ribera, A. (ed.), Los orígenes del Cristianismo en Valencia y su entorno. Grandes Temas Arqueológicos 2, 127-133. València: Ajuntament de València.

Rosselló, M. y Ribera, A. 2005. Las cerámicas del siglo VII d. C. en Valentia (Hispania) y su entorno. Rei Cretariae Romanae Fautorum Acta 39, 155-164.

Rosselló, M. y Ribera, A. 2016. Arquitectura, ciudad y territorio: Valentia y su entorno entre los siglos VI y VIII. En Käflein, I., Staebel, J. y Untermann, M. (eds.), Cruce de Culturas. Arquitectura y su decoración en la Península Ibérica del siglo VI al X/XI, 415-456. Madrid-Frankfurt: Iberoamericana-Vervuert.

Rubiera, M. J. 1985. Valencia en el Pacto de Tudmir. Sharq al-Andalus 2, 119-121.

Saguì, L. 1998. Il deposito della Crypta Balbi: una testimonianza impevedibile sulla Roma del VII secolo?. En Saguì, L. (ed.), Ceramica in Italia: V-VII secolo. Atti del Convegno in onore di J.W. Hayes, 305-334. Firenze: All´inegna del giglio.

Sanchis Guarner, M. 1965. Época musulmana. Historia del País Valencià. 207-372. Barcelona: Edicions 62.

Schneider, L. 2003. Nouvelles recherches sur les habitats de hauteur de l’Antiquité tardive et du haut Moyen Age en Gaule du Sud-Est : le cas du Roc de Pampelune (Hérault). Les Nouvelles de l’Archéologie 92, 9-16.

Simonet, F. J. 1897-1903 (edición de 1983). Historia de los mozárabes de España. Tomo I, Los virreyes (años 711 a 756). Madrid: Ediciones Turner.

Tarradell, M. 1965. Prehistòria i Antiguitat. Història del País Valencià. 17-206. Barcelona. Edicions 62.

Tejado, J. M. 2020. Fortificaciones tardoantiguas en el entorno del alto valle del Ebro: clausurae, turris y castra como elementos interrelacionados de control territorial. En Macias, J. M., Ribera, A. y Rosselló Mesquida, M. (eds.), Recintos fortificados en época visigoda: historia, arquitectura y técnica constructiva. Trama 8, 75-104. Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Torró, J. 2009. Del Sarq al-Andalus a la Valencia cristiana. La Ciudad de Valencia. Historia, 159-169, València.

Vallejo, M. 1993. Bizancio y la España tardo-antigua (ss. V-VIII): un capítulo de historia mediterránea. Memorias del Seminario de Historia Antigua IV, Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá.

Vallejo, M. 1999. Sobre la península ibérica y el Mediterráneo bizantino: efecto de la rebelión de Heraclio en la contingencia visigodo-bizantina (a. 602-610). En González J. (coord.), El mundo Mediterráneo (siglos III-VII) : actas del III Congreso Andaluz de Estudios Clásicos, 489-499. Madrid: Ediciones Clásicas.

Vallejo, M. 2000-2001. Las sedes eclesiásticas hispano-bizantinas en su incorporación al reino visigodo de Toledo. Cassiodorus 6-7, 13-35.

Vallejo, M. 2006. La Carpetania tardorromana y visigoda en relación a Complutum, en La investigación arqueológica de la época visigoda en la Comunidad de Madrid (Zona Arqueológica 8), 39-54. Alcalá de Henares: Museo Arqueológico Regional de la Comunidad de Madrid.

Vizcaíno, J. 2008. Carthago Spartaria, una ciudad hispana bajo el dominio de los milites romani. En Olmo, L. (ed.), Recópolis y la ciudad en la época visigoda (Zona Arqueológica 9), 338-360. Alcalá de Henares: Museo Arqueológico Regional de la Comunidad de Madrid.

Vizcaíno, J. 2009. La presencia bizantina en Hispania (siglos VI-VII). La documentación arqueológica. Antigüedad y Cristianismo 24. Murcia: EDITUM.

Vizcaíno, J. y Madrid, M. J. 2006. Ajuar simbólico de la necrópolis tardoantigua del sector oriental de Cartagena. En Conde Guerri, E., González Fernández, R. y Egea Vivancos, A. (eds.), Espacio y tiempo en la percepción de la Antigüedad Tardía: homenaje al profesor Antonino González Blanco. In mturitate aetatis ad prudentiam, 437-463. Murcia: EDITUM.

Vizcaíno, J., Noguera, J. M. y Madrid, M. J. 2020. El almacén anfórico del barrio del Molinete en Carthago Spartaria (Cartagena): un nuevo contexto cerámico del siglo VII en la Hispania bizantina. Pyrenae 51(2), 99-129.

Vizcaíno, J., Noguera, J. M. y Madrid, M. J. 2020b. Rediviva moenia. Nuevos datos sobre las murallas de Carthago Spartaria en época bizantina. En Macias, J. M., Ribera, A. y Rosselló, M. (eds.), Recintos fortificados en época visigoda: historia, arquitectura y técnica constructiva. Trama 8, 117-136. Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Waksman, S. Y., Tréglia, J-C. 2007. Caractérisation géochimique et diffusion méditerranéenne des céramiques culinaires “égéennes”. Etudes comparées des mobiliers de Marseille, de Beyrouth et d’Alexandrie (Ve-VIIe s.). En Bonifay, M., M. y Treglia, J-C. (eds.), LRCW 2, Late Roman Coarse Wares, Cooking Wares and Amphorae in the Mediterranean: Archaeology and Archaeometry, 645-654. Oxford: BAR International Series.

Publicado
13-12-2020
Cómo citar
Ribera i Lacomba, A. V., Roselló Mesquida, M., & Macias i Solé, J. M. (2020). Historia y arqueología de dos ciudades en los siglos VI-VIII d.C. Valentia y Valencia la Vella. Antigüedad y Cristianismo, (37), 63–106. https://doi.org/10.6018/ayc.458761
Número
Sección
Artículo