A coin hoard of Late Roman bronze coins dating from Late Antiquity (VI century) from Ciutadella de Roses
Abstract
The present paper describes the excavation of a hoard of Late Roman bronze coins, which can be dated, archaeologically, to the VIth century. It is an important finding due to its chronology and also its situation in addition to the fact that a little part of a gold necklace was hoarded with the coins. At the same time, this paper aims to explain the situation of this hoard in relation to the others known in the northeast extreme of the Iberian peninsula and how it can be related to the monetary circulation of the moment
Downloads
References
Aquilué, X. y Burés. L. 1999a, La ciutat en l’antiguitat tardana: fase V. En Aquilué, X. (Dir.) Intervencions arqueològiques a Sant Martí d’Empúries (1994-1996). De l’assentament precolonial a l’Empúries actual, 389-422. Girona: Museu d’Arqueologia de Catalunya Empúries.
Alfaro, C., Marcos, C., Otero, P. y Grañeda, P. (2009). Diccionario de numismática. Madrid: Ministerio de Cultura.
Bland, R. 2018. Coin hoards and hoarding in Roman Britain AD 43-c.498. Londres: Spink.
Bouzas, M. 2019a. La moneda baiximperial romana de Roses. Girona: Documenta Universitaria.
Bouzas, M. 2019b. La circulació de moneda baiximperial a les ciuitates de Girona i Empúries durant el baix Imperi romà. Tesis, Universitat de Girona.
Bouzas, M. y Costa, A. 2022. La moneda com a element d’estudi en contextos productius: la pars productiva de la vil·la romana del Pla de l’Horta. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins 63, 53-76.
Bouzas, M., Burch, J. y Nolla, J. 2021. Catàleg de monedes de la vil·la romana del Pla de Palol. Estudis del Baix Empordà 40, 13-57.
Bouzas, M., Castanyer, P., Campo, M., Santos, M., Tremoleda, J. y Hernández, E. 2022. The episcopal buildings of Empúries and the Late Antique nucleus of Santa Margarida. First reflections following the discovery of a hoard of coins. Post - Classical Archaeologies 12, 187-209.
Castanyer, P., Bouzas, M., Frigola, J., Tremoleda, J. y Ferrer, A. (en prensa). A coin group from the latrina of the Roman villa of Vilauba (Cataluña, España). Proceedings of XVI International Numismatic Congress in Warsaw September 11-16, 2022.
Burch, J., Casas, J., Castanyer, P., Costa, A., Nolla, J.M., Palahí, Ll., Sagrera, J., Simon, J., Tremoleda, J., Varenna, A., Vivó, D. y Vivo, J. 2013. L’alt imperi al nord-est del Conuentus Tarraconensis. Una visió de conjunt. Girona: Universitat de Girona.
Casas, J., Castanyer, P., Nolla, J. M. y Tremoleda, J. 1995. El món rural d’època romana a Catalunya. L’exemple del nord-est. Sèrie Monogràfica 15. Girona: Centre d’investigacions Arqueològiques.
Conejo, N. 2020. Coins and villae in Late Roman Lusitania: collapse of the Roman currency economy? Post - Classical Archaeologies 10, 219-246.
Guihard, P.M., Olesti, O., Guàrdia, J. y Mercadal, O. 2016. Soutenir l’usage monétaire dans le Nord de la péninsule Ibérique au VIe siècle. L’exemple du dépôt de minimi de Llívia (Espagne). En Chameroy, J. y Guihard, P.M. (Dirs.) Produktion und Recyceln von Münzen in der Spätantike, 119-138. Darmstad: Verlag des Römisch-Germanischen Zentralmuseums.
Lledó, N. 2004. El uso de la moneda en las ciudades romanas de Hispania en época imperial: el área mediterránea. Valencia: Universitat de València.
Marot, T. 1991. Modelos de circulación monetaria en Barcino durante la baja romanidad. En, Memória del VII Congreso Nacional de Numismática, 413-22. Madrid: Museo Casa de la Moneda.
Marot, T. 2001. La península ibérica en los siglos V-VI: consideraciones sobre provisión, circulación y usos monetarios. Pyrenae 31-32, 133-160.
Marot, T. y Roviras, A. 1998. Un dipòsit de siliquae de Màxim (410-411 dC) procedent de la Fonollera (Torroella de Montgrí, Baix Empordà). Revista d’Arqueologia de Ponent 8, 129-138.
Martínez-Chico, D. 2020. Los tesoros imperiales de Hispania. Tesis, Universitat de València.
Mateu y Llopis, F. 1951. Hallazgos monetarios (VI). Ampurias 12, 203-255.
Nieto, J. 1993. El edificio “A” de la ciudadela de Roses (la Terra Sigillasta Africana). Sèrie Monogràfica 13. Girona: Museu d’Arquelogia de Catalunya.
Nolla, J. M., Burch, J., Palahí, Ll., Amich, N., Canal, E., Casas, J., Castanyer, P., Sagrera, J., Sureda, M., Tremoleda, J., Vivó, D., Vivo, J., Costa, A., Prat, M., Simon, J. e i V arenna, A. 2016. Baix imperi i antiguitat tardana al sector nord-oriental de la prouincia Tarraconensis. De l’adveniment de Dioclecià a la mort de Carlemany. Girona: Universitat de Girona.
Nolla, J. M. 1984. Excavaciones recientes en la Ciudadela de Rosas. En Blagg, T.F.C, Jones R.F.J. y Keay, S.J. Papers in Iberian Archaeology, 430-59. BAR International Series 193. Oxford: Oxford University Press.
Nolla, J. M. y Nieto, J. 1982. Una factoria de salaons de peix a Roses. Fonaments. Prehistòria i món antic als països catalans 3, 187-200.
Raynaud, C. Céramique Estampée grise et orangée dite “dérivée de sigillée paléochrétienne”. En Py, M. (Ed.) DICOCER. Dictionnaire des Céramiques Antiques (VIIème s. av. n. è. – VIIème s. de n. è.) en Méditerranée nord-occidentale (Provence, Languedoc, Ampurdan). Lattara, 6, 410-418. Lattes: Association pour la Recherche Archéologique en Languedoc Oriental.
RIC VII = Bruun, P. 1996. The Roman Imperial Coinage. Vol.VII. Constantine and Licinius. A.D. 313-337. Londres: Spink & Son ltd.
RIC VIII = Kent, J. P. C. 1981. The Roman Imperial Coinage. Vol.VIII. The Family of Constantine. A.D. 337-364. Londres: Spink & Son ltd.
Ripollès, P. 2002. La moneda romana imperial y su circulación en Hispania. Archivo Español de Arqueología 75, 195-214.
San Vicente, J. I. 2017. La moneda romana de bronce y su perduración durante los años 348-402 d. C. Hispania Antiqva. Revista de Historia Antigua 61, 303-356.
Copyright (c) 2023 Marc Bouzas, Josep Maria Nolla Brufau
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-ShareAlike 4.0 International License.
1. The authors non-exclusively assign the exploitation rights (reproduction, distribution, communication and transformation) to the magazine.
2. The works published in this magazine are subject to the Attribution-ShareAlike 4.0 International license (CC By SA 4.0). Therefore, they can be copied, used, disseminated, transmitted and publicly displayed, provided that:
i) the authorship and the original source of its publication (journal, editorial and URL of the work) are cited, thus allowing its recognition.
ii) it is allowed to remix, transform or create from the material while maintaining the same license as the original.
Note: Articles prior to 2022 incorrectly display the CC by SA license in the abstract page. They are under a CC by NC ND license as embedded in the article pdfs. Articles published in 2022 and after are under the CC by SA license.
3. Self-archiving conditions. Authors are allowed and encouraged to electronically disseminate the pre-print (version before being evaluated) and/or post-print (version evaluated and accepted for publication) versions of their works before publication, as it favors their publication. Earlier circulation and diffusion and with it a possible increase in its citation and reach among the academic community. Color RoMEO: verde.