Dinámica de poder: una lectura sobre la concentración de poder a partir de la arquitectura (Ullastret, siglos IV-III a. C.)

David Jesús Cebrián Martínez

doi:10.6018/pantarei/2018/3

Authors

David Jesús Cebrián Martínez University of Cambridge https://orcid.org/0000-0002-7833-5447

DOI: https://doi.org/10.6018/pantarei/2018/3

Keywords: ancient history, social change, sociocultural patterns, architecture, life style

Abstract

This paper discuss the role of domestic architecture in the construction of narratives of power and its importance as a key feature to determine and analyse both the economic system and the social change in the 4th-3rd century BC. On the one hand, scrutiny of domestic architecture is a fruitful way by which to draw out a deeper insight with respect to social organisation, as well as being an indicator of ideology. On the other hand, social change is frequently reflected in the household in the same way as it is in settlement structure. After taking into account the empirical analysis, this paper contributes by determining that power can be concentrated for a number of reasons

Downloads

Download data is not yet available.

References

Agustí, B., Codina, F., & Prado, G. de (2015). Exposition Publique de tetes et d’armes chez les iberes du nord. Dossiers d’Archeologie, 367, 32-37.

Aquilué, X., Castanyer, P., Santos, M., Tremoleda, J., Martín, A., Pons, E., Rovira, M. C., & Mata, J. M. (2008). Elaboración y comercio de plata y plomo en la Emporion griega y en los hábitats ibéricos de su entorno. Revista d’Arqueologia de Ponent, 18, 270–291.

Aquilué, X., Armada, X., Belarte, M. C., Castanyer, P., Fairén, S., Gener, M., Gasul, P., Graells, R., Hunt, M., Martin, A., Mata, J. M., Montero-Ruiz, I., Morell, N., Pons, E., Rafel, N., Renzi, M., Rovira, M. C., Rovira, S., Santos, M., Tremoleda, J., & Villalba, P. (2010). New approaches on the archaic trade in the north-eastern Iberian Peninsula: exploitation and circulation of lead and silver. Oxford Journal of Archaeology, 29(2), 175–202.

Belarte, M. C. (2013). El espacio doméstico y su lectura social en la protohistoria de Cataluña (s. VII- II/I a.C.). In S. Gutiérrez & I. Grau (Eds.), De la estructura doméstica al espacio social. Lecturas arqueológicas del uso social del espacio (pp.77-94). Alicante: Publicaciones Universidad de Alicante.

Belarte, M. C., & Valenzuela-Lamas, S. (2013). Zooarchaeological evidence for domestic rituals in the Iron Age communities of north-eastern Iberia (present-day Catalonia, sixth-second century BC). Oxford Journal of Archaeology, 32(2), 163-186.

Campo, M. (2007). Tesoro de dracmas emporitanas hallado en el Puig de Sant Andreu (Ullastret), II. Estudio de las monedas. Nvmisma, 251, 65-78.

Casas, S. Codina, F. Margall, J. Martín, A. Patiño, C., & Prado, G. de (2005). Els temples de l’oppidum d’Ullastret. Aportacions al seu coneixement. In O. Mercadal (coord.), Món ibèric als Països Catalans. XIII Col.loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà: homenatge a Josep Barberà i Farràs (pp. 989-1002). Puigcerdà: Institut d’Estudis Ceretans.

Casas, S., Codina, F., Martín, A., Prado, G. de, & Margall, J. (2004). La zona 14 d l’oppidum del Puig de Sant Andreu d’Ullastret. Un complex arquitectonic del segles IV i III a.C. Cypsela, 15, 265–284.

Codina, F., Gay, C., Martín, A., & Plana, R. (2008). El jaciment Camp d’en Gou - Gorg d’en Batlle, un barri periurbà de l’oppidum d’Ullastret (Baix-Empordà). Cypsela, 17, 161–183.

Codina, F., Heinrichs, J., Lara, L., Molinas, M., Prado, G., & Schön (2015). Étude architecturale et archéologique des citernes de l’oppidum d’Ullastret (Catalogne). In F. Olmer & R. Roure (Eds.), Les Gaulois au fil de l’eau (pp.957-968). Montpellier: AFEAF-Editions Ausonius.

Codina, F., Martín, A., Nadal, J., Prado, G. de, & Valenzuela, S. (2009). Étude et interprétation des dépôts fauniques sous pavement identifiés au Puig de Sant Andreu (Ullastret, Catalogne). In S. Bonnardin, C. Hamon, M. Lauwers, & B. Quilliec (dirs.), Du matériel au spirituel: réalités archéologiques et historiques des “dépôts” de la Préhistoire à nos jours. Actes des Rencontres, 16-18 octobre 2008 (pp.133-144). Antibes: Rencontres internationales d’archéologie et d’histoire d’Antibes.

Codina, F., Martín, A., & Prado, G. de (2007). Tesoro de dracmas emporitanas hallado en el Puig de Sant Andreu (Ullastret), I. El contexto arqueológico. Nvmisma, 251, 57-65.

Codina, F., Martín, A., & Prado, G. de (2012). La recerca arqueològica al conjunt ibèric d’Ullastret en els darrers anys (1995-2010). Tribuna d’Arqueologia, 63–69.

Delgado, A., & Ferrer, M. (2007). Alimentos para los muertos: mujeres, rituales funerarios e identidades coloniales, Treballs d’Arqueologia, 13, 29–68.

Flannery, K. V. (1995). Prehistoric social evolution. In C. R. Ember & M. Ember (Eds.), Research Frontiers in Archaeology (pp. 1–26). Engle Wood Eliffs, New Jersey: Prentice- Hall.

Fraschetti, A. (2005). The foundation of Rome. Edinburgh: Edinburgh University Press.

Grau, I. (2013). Unidad doméstica, linaje y comunidad: estructura social y su espacio en el mundo ibérico (ss. VI-I a.C.). In S. Gutiérrez & I. Grau (Eds.), De la estructura doméstica al espacio social. Lecturas arqueológicas del uso social del espacio (pp. 57-76). Alicante: Publicaciones Universidad de Alicante.

Hirth, K. (2009). Craft production, household diversification, and domestic economy in prehispanic Mesoamerica. Archaeological papers of the American Anthropological association, 19(1), 13– 32.

Horne, L. (1991). Reading village plans. Architecture and social change in Northeastern Iran. Expedition, 33(1), 44-52.

Jenkins, F. (1957). The Role of the Dog in Romano-Gaulish Religion. Latomus, 16(1), 60-76 Jones, M. (2007). Feast. Why humans share food. Oxford: Oxford University Press.

Kamp, K. (2000). From village to tell: household ethnoarchaeology in Siria, Near Eastern Archaeology. Ethnoarchaeology II, 63 (2), 84–93.

Martín, A. (2007). La ciutat ibèrica d’Ullastret: del orígens a la romanització. In L. Palahi, J. M. Nolla & D. Vivo (Eds.), De Kerunda a Gerunda: els orígens de la ciutat (pp. 71-96). Girona: Ajuntament de Girona.

Martín, A. (2008). Una tomba excepcional de la necrópolis del Puig de Serra, Serra de Daró. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 49, 251-268.

Martín, A., & Agustí, B. (2006). Actes de violència en el període iber. El cas d’Ullastret i altres poblats catalans. Cypsela, 16, 51-64.

Martín, A., & Plana, R. (2001a). L’organitzacio de l’espai rural entorn de l’oppidum d’Ullastret: formes i dinamica del poblament. In Territori polític i territori rural durant l’edat del Ferro a la Mediterrània occidental: actes de la taula rodona celebrada a Ullastret del 25 al 27 de maig de 2000 (pp.157-176). Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Martín, A., & Plana, R. (2001b). El Nord-Est català en època ibèrica i l’entitat territorial de l’oppidum d’Ullastret. In Territori polític i territori rural durant l’edat del Ferro a la Mediterrània occidental: actes de la taula rodona celebrada a Ullastret del 25 al 27 de maig de 2000 (pp.39-52). Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Martín, A., & Plana, R. (2012). Formació i desenvolupament de l’ocupació ibèrica d’Ullastret (Baix Empordà): un centre indígena major en una zona de contacte de cultures. Cypsela, 19, 178- 192.

Marx, K. (1971). A contribution to the critique of political economy. London: Lawrence and Wishart. Marx, K. (1973). Grundrisse. Foundations of the critique of political economy. Harmondsworth, Baltimore: Penguin Books.

Marx, K. (1979). Formaciones Económicas Precapitalistas. Barcelona: Crítica.

McGuire, R. H. (1982). The study of ethnicity in historical archaeology. Journal of Anthropological Archaeology, 1, 159–178.

Pearson, M. P. (1999). Food, sex and death: cosmologies in the British Iron Age with particular reference to east Yorkshire. Cambridge Archaeological Journal, 9(1), 43–69.

Pons, E., Gago, N., Fernández, M. J., & Bouso, M., (2000). La producción agrícola y la transformación y conservación de cereales en Mas Castellar-Pontós. In C. Mata, G. Pérez (Eds.), Ibers. Agricultors, artesans i comerciants. IIIª Reunió sobre Economia en el Món Ibèric (pp.115-123). València: Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València.

Pons, E., & Colominas, L. (2015). Des silos et des rites dans le monde ibérique. Espaces de culte a Pontos. Dossiers d’Archéologie, 367, 38-43.

Pons, E., Colominas, L., & Sana, M. (2016). Dog sacrifice at the protohistoric site of Mas Castellar (Pontos, Spain). In C. Murray (Ed.), Diversity of sacrifice. Form and function of sacrificial practices in the Ancient World and beyond (pp. 191-209). New York: State University of New York Press.

Prado, G. de (2010). La fortificación ibérica del Puig de Sant Andreu (Ullastret, Cataluña) : aspectos técnicos, formales y funcionales. In H. Tréziny (Ed.), Grecs et indigènes de la Catalogne à la mer Noire: actes des rencontres du programme européen Ramses 2 (2006-2008) (pp. 567- 580). Paris: Publications du Centre Camille-Jullian.

Rose, H. J. (2005). A handbook of Greek Mythology. London: Routledge.

Sanmartí, J. (2004). From local groups to early states: the development of complexity in protohistoric Catalonia, Pyrenae, 35(1), 7-41.

Sanmartí, J,. Martín, A. & Plana, R. (2015). Les estructures socials en els estats ibèrics de la costa de Catalunya. In M. C. Belarte, D. García & J. Sanmartí (Eds.), Les estructures socials protohistòriques a la Gàl·lia i a Ibèria. Actes de la VII Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell (pp. 119-136). Barcelona: Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

Sanmartí, J., & Santacana, J. (2005). Els Ibers del nord. Barcelona: Rafael Dalmau.

Santley, R. S., & Hirth, K. G. (1993). Prehispanic Domestic Units in Western Mesoamerica: Studies of the Household, Compound, and Residence. Florida: Boca Raton, CRC Press.