Orientación cardinal y disposición ritual en las iglesias hispánicas tardoantiguas: nuevas reflexiones a partir de algunos ejemplos del noreste peninsular

Autores/as

DOI: https://doi.org/10.6018/ayc.573291
Palabras clave: Iglesias, orientación, Antigüedad Tardía, Hispania, rito, celebrante, santuario

Resumen

En el presente artículo se examinan las posibles relaciones —o disociaciones— entre la orientación cardinal de los edificios de culto cristiano y la disposición de las celebraciones litúrgicas en la Hispania tardoantigua. Partiendo del análisis arqueológico y documental de aquellas variables que pudieron condicionar la orientación de una serie de templos del noreste peninsular, se valora la importancia y rol específico que las comunidades celebrantes otorgaron a este particular.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Aquilué Abadias, X. y Nolla Brufau, J. M. 1994. Memòria de la intervenció arqueològica efectuada a les esglésies de Santa Margarida i Santa Magdalena d’Empúries (L’Escala, Alt Empordà). Memoria de intervención arqueológica. Gerona: Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic.

Aquilué Abadias, X. y Nolla Brufau, J. M. 1999. Basílica de Santa Magdalena d’Empúries. En Palol Salellas, P. y Pladevall Font, A. (Dir.), Del romà al romànic. Història, art i cultura de la Tarraconense mediterrània entre els segles IV i X, 199-200. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Aquilué Abadias, X. y Nolla Brufau, J. M. 2003. Memòria de les excavacions arqueològiques efectuades l’any 2003 a les Esglésies de Santa Margarida i Santa Magdalena d’Empúries. Memoria de intervención arqueológica. Gerona: Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic.

Arocena Solano, F. M. 2006. El altar cristiano. Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica.

Artigues Conesa, P. Ll., Blasco Arasanz, M., Riu Barrera, E. y Sardà Viladraga, M. 1997. Les excavacions arqueològiques al Monestir de Sant Cugat o d’Octavià (1993-1994). La fortalesa, la basílica i la implantació del Monestir. Gausac 10, 17-56.

Ayuso Marazuela, T. 1953. Vetus latina hispana. Prolegómenos: introducción general y análisis de las fuentes. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Ayuso Marazuela, T. 1956. La Bíblia visigótica de la Cava dei Tirreni: contribución al estudio de la Vulgata en España. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Bango Troviso, I. 1997. La vieja liturgia hispana y la interpretación funcional del templo prerrománico. En De la Iglesia, J. I. (Coord.), VII Semana de Estudios Medievales, 61-120. Nájera: Instituto de Estudios Riojanos.

Beltrán de Heredia Bercero, J. 2017. Los nuevos hallazgos de la Basílica dels sants Màrtirs Just i Pastor y la dualidad de baptisterios en Barcelona. En Beltrán de Heredia Bercero, J. y Godoy Fernández, C. (Eds.), La dualitat de baptisteris en les ciutats episcopals del cristianisme tardoantic. Actes del I Simposi d’Arqueologia Cristiana, Barcelona, 26-27 de maig de 2016, 99-125. Barcelona: Facultat Antoni Gaudí – Ateneu Universitari Sant Pacià.

Beltrán de Heredia Bercero, J. 2019. La Barcelona visigoda: un puente entre dos mundos. La Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor: de la ciudad romana a la ciudad medieval. Barcelona: Facultat Antoni Gaudí – Ateneu Universitari Sant Pacià.

Beltrán de Heredia Bercero, J. 2023. La iglesia, el baño y la cristianización de las termas públicas romanas: el caso de la iglesia de San Miguel de Barcelona. En Beltrán de Heredia Bercero, J. (Ed.), L’església desapareguda de Sant Miquel de Barcelona: un patrimoni itinerant. VII Jornades de les basíliques històriques de Barcelona, 13-37. Barcelona: Facultat Antoni Gaudí – Ateneu Universitari Sant Pacià.

Bonnet, Ch. y Beltrán de Heredia Bercero, J. 2000. El primer grupo episcopal de Barcelona. Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 25, 467-490.

Bonnet, Ch. y Beltrán de Heredia Bercero, J. 2001. Origen i evolució del conjunt episcopal de Barcino: dels primers temps cristians a l’època visigótica. En Beltrán de Heredia Bercero, J. (Dir.), De Barcino a Barcinona (segles I-VII). Les restes arqueològiques de la plaça del Rei de Barcelona, 74-93. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

Boto Varela, G. 2006. Topografía de los monasterios de la marca Hispania. En García De Cortazar, J. A. y Teja Casuso, R. (Coords.), Monjes y monasterios hispanos en la Alta Edad Media, 147-204. Palencia: Fundación Santa María la Real.

Blauuw, S. 2012. In view of the ligth. Hidden principle in the orientation of early christian church building. En Piva, P. (Ed.), Medieval art, 15-45. Londres: The Folio Society.

Burch Rius, J., Nolla Brufau, J. M., Sagrera Aradilla, J., y Sureda Jubany, M. 1999. Els temples i els cementiris antics i altmedievals de Mas Castell de Porqueres. Bañolas: Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles.

Chavarría Arnau, A y Ripoll López, G. 2005. El altar en Hispania. Siglos IV-X. Hortus Artium Medievalium 11, 29-47.

Díaz y Díaz, M. C., Marcos Casquero, M. A. y Oroz Reta, J. (Eds.). 2004. San Isidoro de Sevilla. Etimologías. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos.

Del Amo Guinovart, M. D. 1979. Estudio crítico de la Necrópolis Paleocristiana de Tarragona, vol. 1. Tarragona: Diputació de Tarragona – Institut d’Estudis Ramon Berenguer IV.

Dölger, F. J. 1936. Antike und Christentum. Kultur- und religionsgeschichtliche Studien, vol 5 (1-42). Münster: Aschendorffsche Verlagsbuchhandlung.

Duval, N. 2005. L’autel paléochrétien: les progrès depuis le livre de Braun (1924) et les questions à résoudre. Hortus Artium Medievalium 11, 7-18.

Ferotin, M. (Ed.). 1904. Le «Liber ordinum» en usage dans l’Église wisigothique et mozarabe d’Espagne, du cinquième au onzième siècle, París: Firmin – Didot.

Fortuny Mendo, K., Macias Solé, J. M. y Tuset Bertran, F. 2021. El asentamiento visigodo de El Bovalar (Seròs, Hispania): análisis arquitectónico y propuesta evolutiva. En Baldini, I. y Sfameni, C. (Coords.), Abitare nel Mediterraneo tardoantico. Atti del III Convegno Internazionale del Centro Interuniversitario di Studi sull’Edilizia abitativa tardoantica nel Mediterraneo (CISEM) (Bologna 28-31 ottobre 2019), 447-456. Boloña: Edipuglia.

Garcia Llinares, M. G. Moro García, A. y Tuset Bertran, F. 2009. La seu episcopal d’Ègara. Arqueologia d’un conjunt cristià del segle IV al IX. Terrassa: Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Garcia Llinares, M. G. 2022. El siglo VI y la arquitectura monumental en la sede episcopal de Egara. Nuevas aportaciones. En Beltrán de Heredia Bercero, J. y Garcia Llinares, M. G (Coords.), Les basíliques de la seu episcopal d’Ègara: centre i perifèria. VI Jornades de les basíliques històriques de Barcelona, 94-118. Barcelona: Facultat Antoni Gaudí – Ateneu Universitari Sant Pacià.

Godoy Fernández, C. 1995. Arqueología y liturgia. Iglesias hispánicas (siglos IV al VIII). Barcelona: Universitat de Barcelona – Port de Tarragona.

Godoy Fernández, C. 2004. A los pies del templo. Espacios litúrgicos en contraposición al altar. Antigüedad y Cristianismo 21, 473-489.

Godoy Fernández, C. 2021. Provincias eclesiásticas y provincias litúrgicas en la antigüedad tardía hispánica. Algunas observaciones. En Dell’Osso, C. y Pergola, Ph. (Coords.), Titulum Nostrum Perlege. Miscellanea in onore di Danilo Mazzoleni, 466-484. Ciudad del Vaticano: Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana.

Godoy Fernández, C. 2022. La sede de Egara en el contexto de la arquitectura cristiana hispánica durante la Antigüedad Tardía. En Beltrán de Heredia Bercero, J. y Garcia Llinares, M. G. (Coords.), Les basíliques de la seu episcopal d’Ègara: centre i perifèria. VI Jornades de les basíliques històriques de Barcelona, 171-197. Barcelona: Facultat Antoni Gaudí – Ateneu Universitari Sant Pacià.

Gómez-Moreno, M. 1919. Iglesias mozárabes. Arte español de los siglos IX al XI. Madrid: Centro de Estudios Históricos.

González-García, A. C. y Belmonte Avilés, J. A. 2015. The Orientation of Pre-Romanesque Churches in the Iberian Peninsula. Nexus Network Journal. Architecture and Mathematics 17 (2), 353-377.

Gros Pujol, M. 1982. Utilització arqueològica de la litúrgia hispana. Possibilitats i límits. En Palol Salellas. P. (Dir.), II Reunió d’arqueologia paleocristiana hispànica: IX Symposium de Prehistòria i Arqueologia Peninsular, Montserrat, 2-5 de novembre 1978, 147-166. Barcelona: Institut d’Arqueologia i Prehistòria.

Gros Pujol, M. y Godoy Fernández, C. 1994. L’Oracional hispànic de Verona i la topografia cristiana de Tàrraco a l’ antiguitat tardana: possibilitats i límits. Pyrenae 25, 245-258.

Gryson, R. ed. 1994. Vulgata. Biblia Sacra iuxta Vulgatam versionem. Stuttgart: Deutsche Bibelgesellschaft.

Gurt Esparraguera, J. M. 2007. Complejos eclesiásticos no episcopales. Función y gestión. En López Quiroga, J., Martínez Tejera, A. M. y Morín de Pablos, J. (Eds.), Monasteria et Territoria. Élites, edilicia y territorio en el Mediterráneo medieval (siglos V-XII), Actas del Encuentro Internacional e Interdisciplinar sobre la alta Edad Media en la Península Ibérica. 18, 19 y 20 de Diciembre de 2006, 203-232. Oxford: BAR International Series.

Ivorra Robla, A. V. 2016. La sede en el rito Hispano-Mozárabe. Studium legionense 57, 209-224.

Ivorra Robla, A. V. 2017. Liturgia Hispano-Mozárabe. Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica.

Janini Cuesta, J. (Ed.) 1991. Liber Ordinum episcopal. Santo Domingo de Silos: Abadía de Silos.

Jiménez Sánchez, J. A. y Sales Carbonell, J. 2004. Termas e iglesias durante la Antigüedad Tardía: ¿Reutilización arquitectónica o conflicto religioso? Algunos ejemplos hispanos. Antigüedad y Cristianismo 21, 185-201.

Ladocsi, G. 2007. Oriente-orientamento. En Di Berardino, A. (Dir.), Nuovo dizionario patristico e di antichità cristiane. F-O, 3662-3664. Génova: Marietti.

Lang, U. M. 2008. Rivolti al Signore. L’orientamento nella preghiera litúrgica. Siena: Cantagalli.

López Vilar, J. 2006. Les basíliques paleocristianes del suburbi de Tarraco. El temple septentrional i el complex martirial de Sant Fructuós, vol. 1. Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Macias Solé, J. M. 1999. La ceràmica comuna tardoantiga de Tàrraco. Anàlisi tipològica i històrica (segles V-VIII). Tarragona: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.

Marot Salsas, T. 2022. Anàlisi i conclusions de l’estudi de dos conjunts monetaris apareguts a les esglésies de Terrassa. En Beltrán de Heredia Bercero, J. y Garcia Llinares, M. G. (Coords.), Les basíliques de la seu episcopal d’Ègara: centre i perifèria. VI Jornades de les basíliques històriques de Barcelona, 211-225. Barcelona: Facultat Antoni Gaudí – Ateneu Universitari Sant Pacià.

Martínez Díez, G. y Rodríguez Barbero, F. 1984. La Colección Canónica Hispana. Concilios galos y concilios hispanos: primera parte. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas – Instituto Enrique Flórez.

Martínez Díez, G. y Rodríguez Barbero, F. 1992. La Colección Canónica Hispana. Concilios hispanos: segunda parte. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas – Instituto Enrique Flórez.

Mauri Martí, A., Fresno Bernal, P., Baena Asencio, D., Socorregut Domènech, J., Navarro Sáez, R., Farreny Argàs, M. y Travé Allepuz, E. 2020. L’arqueologia de l’arquitectura aplicada a les esglésies de Santa Margarida i Sant Genís del Priorat de Rocafort (Martorell). En Aquilué Abadias, X., Beltrán de Heredia Bercero, J., Caixal Mata, A., Fierro Macià, X. y Kirchner, H. (Coords.), Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l’arquitectura. Homenatge al Dr. Alberto López Mullor, 477-486. Barcelona: Diputació de Barcelona – Ajuntament de Barcelona.

Migne, J. P. (Ed.). 1850; 1862. Patrologia Latina, vol. 83; 85; 96. París: Migne edit.

Muñoz Melgar, A. 2016a. La basílica visigótica del anfiteatro de Tarragona: definición, técnicas constructivas y simbología de un templo martirial. Quarhis 12, 106-127.

Muñoz Melgar, A. 2016b. 1500 anys del Concili de Tarragona de l’any 516. Església de Tarragona 240, 22-24.

Muñoz Melgar, A. 2022. Sant Fructuós de Tarragona. Aspectes històrics i arqueològics del seu culte, des de l’antiguitat fins a l’actualitat. Barcelona: Ateneu Universitari Sant Pacià – Institut Català d’Arqueologia Clàsica.

Navarro Sáez, R., Mauri Martí, A. y Farreny Agràs, M. 1999. Basílica de Santa Margarida de Martorell. En Palol Salellas, P., y Pladevall Font, A. (Dir.), Del romà al romànic. Història, art i cultura de la Tarraconense mediterrània entre els segles IV i X, 186-188. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Nolla Brufau, J. M. 2016. Els cementiris a l’aire lliure. El cementiri cristià i la cella memoriae d’Empúries. En Puig i Cadafalch, J., De Falguera i Sivilla A. y Goday i Casals, J. L’arquitectura cristiana prerromànica a Catalunya, 411-428. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans – Arxiu Nacional de Catalunya – Museu Nacional de Catalunya – Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Nolla Brufau, J. M. y Sagrera Aradilla, J. 1995. Ciuitatis Impuritanae Coemeteria. Les necròpolis tardanes de la Neàpolis. Gerona: Universitat de Girona.

Nolla Brufau, J. M., y Tremoleda Trilla, J. eds. 2015. Empúries a l’antiguitat tardana, 2 vols. La Escala: Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Orriols Alsina, A. 2016. Les esglésies mossàrabs en els manuscrits dels Beatus. En Puig i Cadafalch, J., De Falguera i Sivilla, A. y Goday i Casals, J. L’arquitectura cristiana prerromànica a Catalunya, 603-608. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans – Arxiu Nacional de Catalunya – Museu Nacional de Catalunya – Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Olesti Vila, O. 2014. El castrum Octavianum (St. Cugat del Vallès). De santuario rural a fortaleza defensiva. En Mangas Manjarrés, J. y Novillo López, M. A. (Eds.), Santuarios suburbanos y del territorio en las ciudades romanas, 457-488. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid – Instituto de Ciencias de la Antigüedad.

Palol Salellas, P. 1967. Arqueología cristiana de la España romana. Siglos IV-VI. Madrid – Valladolid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas - Instituto Enrique Flórez.

Palol Salellas, P. 1999. Basílica de Vil·la Fortunatus. En Palol Salellas, P. y Pladevall Font, A. (Dir.), Del romà al romànic. Història, art i cultura de la Tarraconense mediterrània entre els segles IV i X, 193-194. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Palol Salellas, P. 1989. Descubrimientos recientes en Hispania. En AA.VV. Actes du XIè Congrès International d’Archéologie Chrétienne: Lyon, Vienne, Grenoble, Genève et Aoste: 21-28 septembre 1986, 1975-2022. Roma: Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana – École Française de Rome.

Palol Salellas, P., y Pita Mercè, R. 1965. La Basílica del Bobalá y su mobiliario litúrgico. En AA.VV. Atti del VI Congreso Internazionale di archeologia Cristiana: Ravenna 23 - 30 settembre 1962, 383-401. Ciudad del Vaticano: Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana.

Pérez Valcárcel, J., y Pérez Palmero, V. 2019a. La orientación de las iglesias románicas en la Península Ibérica. Anuario de Estudios Medievales 49 (2), 761-791

Pérez Valcárcel, J., y Pérez Palmero, V. 2019b. Orientaciones atípicas en la arquitectura prerrománica en la Península Ibérica. En Huerta Fernández, S. y Gil Crespo I. J. (Coords.), Actas del Úndécimo Congreso Nacional de Historia de la Construcción (Soria, 9 - 12 octubre 2019), vol. 2, 875-884. Madrid: Instituto Juan de Herrera.

Pérez Valcárcel, J., y Pérez Palmero, V. 2018. La orientación de las iglesias mozárabes. España medieval 41, 171-197.

Pinell Pons, J. 1998. Liturgia hispánica. Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica.

Prieto Vilas, M. 2002. Los obispos hispanos a fines del Imperio Romano (ss. IV-VII): El nacimiento de una élite social. Tesis doctoral. Madrid: Universidad Complutense.

Puertas Tricas, R. 1975. Iglesias hispánicas (siglos IV al VIII). Testimonios literarios. Madrid: Patronato Nacional de Museos.

Ripoll López, G. 2004. Los tejidos en la Antigüedad Tardía. Una primera aproximación a su uso y función. Antiquité tardive 12, 169-182.

Ripoll López, G., y Velázquez Soriano, I. 1999. Origen y desarrollo de las parrochiae en la Hispania de la antigüedad tardía. En Pergola, Ph. (Ed.), Atti della giornata tematica dei Seminari di Archeologia Cristiana (Ecole Française de Rome -19 marzo 1998), 101-165. Ciudad del Vaticano: Pontificio Instituto de Arqueología Cristiana.

Riu Barrera, E. 1999. Sant Cugat d’Octavià o del Vallès. En Palol Salellas, P. y Pladevall Font, A. (Dir.), Del romà al romànic. Història, art i cultura de la Tarraconense mediterrània entre els segles IV i X, 184-186. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Sales Carbonell, J. 2012. Las construcciones cristianas de la Tarraconensis durante la Antigüedad Tardía. Topografía, arqueología e historia. Barcelona. Universitat de Barcelona.

Sales Carbonell, J. 2014. El Bovalar (Serós, Lleida). ¿Un monasterio productor de pergamino en la Hispania visigoda? Rivista di Archeologia Cristiana 90, 423-464.

Sastre de Diego, I. 2013. Los altares de las Iglesias hispanas tardoantiguas y altomedievales. Estudio arqueológico. Oxford: BAR International Series.

Serra Vilaró, J. 1948. La Necrópolis de San Fructuoso, Tarragona: Torres i Virgili.

Sotomayor Muro, M. 2004. Las relaciones iglesia urbana-iglesia rural en los concilios hispano-romanos y visigodos. Antigüedad y Cristianismo 21, 525-539.

Sotomayor Muro, M. 1979. La Iglesia en la España romana. En García-Villoslada R. (Coor.), Historia de la Iglesia en España, vol. 1, 7-400. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos.

Vogel, C. 1962. Sol aequinoctialis. Problèmes et technique de l’orientation dans le culte chrétien. Revue des Sciences Religieuses 36 (3-4), 175-211.

Vives Gatell, J. 1946. Oracional Visigótico. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas – Instituto Enrique Flórez.

Vives Gatell, J. 1963. Concilios visigóticos e hispano-romanos. Madrid-Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas – Instituto Enrique Flórez.

Publicado
03-10-2023
Cómo citar
Muñoz Virgili, A. (2023). Orientación cardinal y disposición ritual en las iglesias hispánicas tardoantiguas: nuevas reflexiones a partir de algunos ejemplos del noreste peninsular. Antigüedad y Cristianismo, (40), 65–95. https://doi.org/10.6018/ayc.573291
Número
Sección
Artículos