Factors pragmàtics de l'explicitació dels pronoms de subjecte de primera persona en el discurs parlamentari

Auteurs

DOI : https://doi.org/10.6018/ER.576461
Mots-clés : Pragmalingüística, Activitats d'imatge, (Des)cortesia, Anàlisi del discurs parlamentari, Pronoms personals, Explicitació de subjecte

Résumé

L'explicitació dels pronoms personals jo i nosaltres amb la funció sintàctica de subjecte oracional en una llengua pro-drop com el català comporta certa informació sociopragmàtica relacionada amb la gestió d'imatge social dels interlocutors. En el present estudi ens fixem en les funcions dels dos pronoms de subjecte en el discurs parlamentari català actual. L'anàlisi efectuada ens permet constatar que es tracta d'un recurs important de l'autoimatge dels polítics, que els permet destacar la seva actitud, les seves preferències o opinions, que poden ser individuals o grupals. Aquest comportament comunicatiu estratègic sovint inclou efectes sobre la figura d'altres persones involucrades en la situació comunicativa. L'expressió del pronom pot servir per a establir un contrast entre l'emissor i els altres i pot produir un efecte descortès o, per l'altra banda, el pronom pot servir per a mantenir equilibri entre les imatges involucrades i en aquest cas l'efecte pot ser cortès.

Téléchargements

Les données relatives au téléchargement ne sont pas encore disponibles.

Biographie de l'auteur

Lucie Kuzmová, Universitat Masaryk Brno

Lucie Kuzmová és doctora en Llengües Romàniques por la Universitat Masaryk de Brno (República Txeca) y professora titular del grau Llengua i Literatura Catalanes a la mateixa universitat. La seva recerca es dedica a la pragmalingüística de la llengua catalana, sobretot a les qüestions relacionades amb la (des)cortesia verbal, les activitats d'imatge social, l'atenuació i la intensificació lingüístiques.

Références

ALCAIDE LARA, Esperanza R. (2009): "El “yo” de los políticos: ¿cuestión de género?". Discurso & Sociedad, 6 (1), 5-20. [https://idus.us.es/bitstream/handle/11441/62603/el%20yo%20de%20los%20pol%c3%adticos....pdf?sequence=1&isAllowed=y; 19/02/2023]

BRAVO, Diana (1999): "¿Imagen “positiva” vs. imagen “negativa”?: Pragmática sociocultural y componentes de face". Oralia, 2, 155–184.

BRAVO, Diana (2002): "Actos asertivos y cortesía: Imagen del rol en el discurso de académicos argentinos". D. Bravo i M. E. Placencia (eds.), Actos de habla y cortesía en el español. Munich: Lincom Europa, 141–174.

BRAVO, Diana (2005): "Categorías, tipologías y aplicaciones. Hacia una redefinición de la cortesía comunicativa". D. Bravo (ed.), Estudios de la (des)cortesía en español. Categorías conceptuales y aplicaciones a corpora orales y escritos. Buenos Aires: Dunken, 21–52.

BROWN, Penélope i LEVINSON, Stephen C. (1987 [1978]): Politeness. Some universals in language use. Cambridge: Cambridge University Press.

DE COCK, Barbara (2009): "Funciones pragmáticas de la referencia de persona en el lenguaje coloquial y en el discurso político". Oralia, 12, 247–266. [https://doi.org/10.25115/oralia.v12i.8133]

DE COCK, Barbara (2012): "El debate parlamentario frente al lenguaje coloquial y al debate televisivo: una caracterización lingüística basada en el uso de la referencia de persona". E. del Río, M. del C. Ruiz de la Cierva i T. Albaladejo (eds.), Retórica y política. Los discursos de la construcción de la sociedad. Logroño: Instituto de Estudios Riojanos, 729-743.

DE COCK, Barbara i NOGUÉ SERRANO, Neus (2017): "The pragmatics of person reference: A comparative study of Catalan and Spanish parliamentary discourse". Languages in Contrast, 17 (1), 96–127. [https://doi.org/10.1075/lic.17.1.05dec]

GOFFMAN, Erving (1967): Interaction ritual: Essays on face to face behavior. Doubleday.

GRICE, Herbert Paul (1975): "Logic and conversation". P. Cole i J. Morgan (eds.), Syntax and Semantics. Nueva York: Academic Press, 41-58.

HERNÁNDEZ FLORES, Nieves (2013): "Actividad de imagen: caracterización y tipología en la interacción comunicativa". Pragmática Sociocultural, 1 (2), 175–198. [https://doi.org/10.1515/soprag-2012-0012]

ILIE, Cornelia (2006): "Parliamentary Discourses". K. Brown (ed.), Encyclopedia of Language & Linguistics (2ª ed.). Elsevier Ltd, 188- 196. [https://doi.org/10.1016/B0-08-044854-2/00720-3]

Institut d'Estudis Catalans (2016): Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

KAUL DE MARLANGEON, Silvia (2005): "Descortesía de fustigación por afiliación exacerbada o refractariedad". D. Bravo (ed.), Estudios de la (des)cortesía en español. Categorías conceptuales y aplicaciones a corpora orales y escritos. Buenos Aires: Dunken, 299-318.

KERBRAT-ORECCHIONI, Catherine (1996): La conversation. Paris: Seuil.

KERBRAT-ORECCHIONI, Catherine (2004): "¿Es universal la cortesía?". D. Bravo i A. Briz (eds.), Pragmática sociocultural: estudios sobre el discurso de cortesía en español, 39-54.

KUZMOVÁ, Lucie (2021): "L’ús pragmàtic de la forma verbal crec (que) en les interaccions parlamentàries". eHumanista/IVITRA, vol. 20. Santa Barbara: The University of California, 167-179. [https://www.ehumanista.ucsb.edu/sites/default/files/sitefiles/ivitra/volume20/2.7.%20Kuzmov%C3%A1.pdf; 05/02/2023]

NOGUÉ SERRANO, Neus i PAYRATÓ, Lluís (2023): "Variation and change in reference to discourse participants in Catalan parliamentary debate (1932–1938 and 1980–2020)". P. Posio i P. Herbeck (eds.), Referring to discourse participants in Ibero-Romance languages. (Open Romance Linguistics 4). Berlin: Language Science Press, 307-343. [https://langsci-press.org/catalog/book/376]

ROSSOWOVÁ, Lucie (2020): "La forma verbal crec (que) com a recurs de l’atenuació i la intensificació pragmàtiques". eHumanista/IVITRA, vol. 18. Santa Barbara: The University of California, 276-288. [https://www.ehumanista.ucsb.edu/sites/default/files/sitefiles/ivitra/volume18/3.7.%20Rossowova%CC%81.pdf; 27/01/2023]

SEARLE, John Rogers (1969): Speech Acts: An Essay in the Philosophy of Language. Cambridge: Cambridge University Press.

SERRANO, María José i AIJÓN OLIVA, Miguel Ángel (2010): "La posición variable del sujeto pronominal en relación con la cortesía interactiva". Pragmalingüística, 18, 170-204. [https://www.researchgate.net/publication/277166607_La_posicion_variable_del_sujeto_pronominal_en_relacion_con_la_cortesia_interactiva; 16/02/2023]

SOLER BONAFONT, M. Ámparo (2016): "La función atenuante en los verbos doxásticos del español." Revista Internacional de Lingüística Iberoamericana, XIV-1 (27), 75-90. [https://doi.org/10.31819/rili-2016-142706]

STEWART, Miranda (2001): "Los 'hedges' y el uso del 'yo' en la interacción cara-a-cara". Estudios de Lingüística del Español (ELiEs), 13. [http://elies.rediris.es/elies13/stewart.htm; 04/04/2023]

TODOLÍ, Júlia (2008 [2002]): "Els pronoms". J. Solà, (ed.), Gramàtica del català contemporani (4ª ed., vol.2). Barcelona: Empúries, 1341-1431.

VAN DIJK, Teun A. (1995): "Discourse Analysis as Ideology Analysis". Ch. Schäffne i A. L. Wenden (eds.), Language & Peace. Routledge, 17-33. [https://doi.org/10.4324/9780203984994]

[DSPC-P 94] Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, 94, sessió 45.1. [En línia: [https://www.parlament.cat/document/dspcp/327041782.pdf.; 15/03/2023]

[DSPC-P 97] Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, 97, sessió 46.1. [En línia: [https://www.parlament.cat/document/dspcp/333051505.pdf; 28/03/2023]

[DSPC-P 100] Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, 100, sessió 48.1. [En línia: [https://www.parlament.cat/document/dspcp/340339362.pdf; 17/04/2023]

Publiée
20-02-2024
Comment citer
Kuzmová, L. (2024). Factors pragmàtics de l’explicitació dels pronoms de subjecte de primera persona en el discurs parlamentari. Études Romanes, 33. https://doi.org/10.6018/ER.576461

Articles les plus lus par le même auteur ou la même autrice