The use of stories and creativity for the training of future teachers of children in the teaching and learning of mathematics

Authors

DOI: https://doi.org/10.6018/reifop.370071
Keywords: mathematics, creativity ability, neurodidactic, teacher, teacher trainning

Abstract

The current training of the future teacher requires to include resources that facilitate the teaching and learning processes and, in addition, be useful for their incorporation into the labor market. The use of story as an educational resource in the training of teachers in children stages allows students to be initiated in competences related to the didactics of mathematics as well as how to take advantage of the innovative point of view that the neuroeducation knowledge brings us. In this article, an experience based on the elaboration and design of a mathematical story is developped, in four different formats, in which the mathematical contents are regulated. The work carried out by 108 students belonging to the Degree in Early Childhood Education and Double Degree in Infant and Primary of the URJC, academic year 2018/19 is analysed. To assess the acceptance among the students, a semi-structured interview and a voluntary response questionnaire is carried out. The results show that this type of experiences are necessary in teacher training since they help to motivate, enhance creativity and increase the involvement in the subject, a part from  working on mathematical competence from the didactic point of view, obtaining an increase in performance and better satisfaction in the face of the incorporation into the world of work.

Downloads

Download data is not yet available.

Author Biographies

Desiré García Lázaro, Dra., Rey Juan Carlos University

Doctora por la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid. Máster en Neurodidáctica. Profesora del Máster en Formación del Profesorado en Enseñanza Secundaria, Bachillerato, FP e Idiomas y en el Máster en Competencias Docentes Avanzadas para niveles de Infantil, Primaria y Secundaria. Sus líneas de investigación se centran en el aumento de la motivación y empleo de las metodologías activas en el aula, concretamente en el estudio de la gamificación, así como el análisis del abandono universitario.

Raquel Garrido Abia, Dra, Rey Juan Carlos University

Profesora Titular de Universidad. Doctora por la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid.  Máster en Dificultades de Aprendizaje y Máster en Neurodidáctica.  Directora y Profesora del Máster en Competencias Docentes Avanzadas para niveles de Infantil, Primaria y Secundaria. Subdirectora del Observatorio de Educación de la URJC. Codirectora del Máster en Neurodidáctica de la URJC y CADE.  Su línea de investigación está orientada a la Innovación y la Creatividad en la Formación del Profesorado de Matemáticas y la Neurodidáctica.

Miguel Ángel Marcos Calvo, Dr., Rey Juan Carlos University

Profesor Titular de Universidad. Doctor por la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid.  Máster en Neurodidáctica. Coordinador de la Sección de Ciencias Sociales de la Escuela de Másteres Oficiales de la Universidad Rey Juan Carlos. Director del Máster de Formación del Profesorado en Enseñanza Secundaria, BTO, FP y Enseñanza de Idiomas. Director del Máster-Título Propio de Formación Didáctica y Pedagógica Equivalente.  Su línea de investigación está orientada al estudio de la Creatividad en la Formación del Profesorado de Matemáticas.  

References

Artero, R. N. M., & Checa, A. N. (2017). Competencia matemática, actitud y ansiedad hacia las Matemáticas en futuros maestros. Revista electrónica interuniversitaria de formación del profesorado, 20(3), 145-160.

Blakemore, S. J., Frith, U., Marina, J. A., & Soler, J. (2011). Cómo aprende el cerebro: las claves para la educación. Ariel.

Bravo, J. A. F. (2000). Didáctica de la matemática en la educación infantil. Ediciones pedagógicas.

Bueno, D. (2017). Neurociència per a educadors. Tot allò que els educadors sempre han volgut saber sobre el cervell dels seus alumnes i mai ningú s’ ha atrevit a explicar-los de manera entenedora i útil. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.

Cuevas de la Garza, J. F., & de Ibarrola Nicolín, M. (2013). Vidas cruzadas. Los estudiantes que trabajan: un análisis de sus aprendizajes. Revista de la educación superior, 42(165), 124-148.

Damasio, A. R. (1994). El error de Descartes: la razón de las emociones. Andrés Bello.

de los Cobos, A. P. P., Gallego, M. G., Gallego, J. C. G., Cárceles, M. C. P., & García, J. G. (2011). Relación entre la aplicación de metodologías docentes activas y el aprendizaje del estudiante universitario. Bordón. Revista de pedagogía, 63(2), 27-40.

de Madrid, C. (2008). REAL DECRETO 17/2008, de 6 de marzo, del Consejo de Gobierno, por el que se desarrollan para la Comunidad de Madrid las enseñanzas de la Educación Infantil. Madrid, España: Boletín Oficial de la Comunidad de Madrid.

Franco, F. G., & García, R. R. (2018). Expresión oral en el aula de grado en educación infantil: Una propuesta de evaluación. In III Congreso internacional de educación, libro de resúmenes: Motiva, crea y aprende. (pp. 50-51). Universidad Rey Juan Carlos.

García Bacete, F. J. & Doménech Betoret, F. (1997). Motivación, aprendizaje y rendimiento escolar.

González-García, M. (2018). 15 sugerencias para seleccionar y crear los mejores ejercicios, actividades y tareas para tu aula. [Registro web]. Recuperado de https://wp.me/p8lvx7-nS

Guillén, J. C. (2017). Neuroeducación en el aula: de la teoría a la práctica.

Jiménez, C. A. (2000). Cerebro creativo y lúdico. Hacia la construcción de una nueva didáctica para el siglo XXI. Cooperativa Editorial Magisterio: Magisterio.

Lázaro, D. G. & Malu, C. K. (2018). Vamos a contar mentiras oa disfrazar una verdad. In Compartiendo inquietudes educativas: Motivar, crear, aprender (pp. 47-53). OMMPRESS.

Lázaro, D. G., Abia, R. G., Calvo, M. A. M., & Gómez, M. G. (2018). ESCO_RED: Espacio colaborativo en Red: Comunicación y transferencia entre docentes. In I Congreso Internacional de Neuroeducación: Dialogando y compartiendo miradas para mejorar la educación (pp. 146-162). Universitat de Barcelona.

Mora, F. (2012). 1.¿ Qué son las emociones?. El Observatorio FAROS Sant Joan de Déu (www. faroshsjd. net) es la plataforma de promoción de la salud y el bienestar infantil del Hos-pital Sant Joan de Déu (HSJD) de Barcelona., 14.

Propp, V. (1998). Morfología del cuento (Vol. 31). Ediciones Akal.

Siegel, D. J. (2016). El cerebro del niño. Alba Editorial.

Tirapu-Ustarroz, J., & Muñoz-Céspedes, J. M. (2005). Memoria y funciones ejecutivas. Revista de neurología, 41(8), 475-484.

Vigotsky, L. S. (2003). La imaginación y el arte en la infancia(Vol. 87). Ediciones Akal.

Wynn, K. (1992). Addition and subtraction by human infants. Nature, 358(6389), 749-750.

Published
03-01-2020
How to Cite
García Lázaro, D., Garrido Abia, R., & Marcos Calvo, M. Ángel. (2020). The use of stories and creativity for the training of future teachers of children in the teaching and learning of mathematics. Interuniversity Electronic Journal of Teacher Formation, 23(1). https://doi.org/10.6018/reifop.370071