Aportaciones documentales a la biografía del platero Pedro Lleopart, autor de la urna de San Ermengol (La Seu d’Urgell)
Abstract
The protagonist of this work is the Barcelona silversmith Pedro Lleopart Monsó, author of the urn-reliquiary of Saint Ermengol, from the Cathedral of La Seu d'Urgell (Lleida), made between 1753-1755. Although this work is one of the most important in 18th century Catalan goldsmithing, the known life and professional journey of its author was rather scant and sometimes contradictory. After more than a decade of collecting data on this author, we have the opportunity to clarify and learn much more about his and his family's trajectory.
Downloads
References
• Cruz Valdovinos, J. M. y Trallero, M. (1990). En el CCL aniversari del naixement del mestre argenter Francesc Pintó. D’art, n.16, 89-99.
• De la Fuente, I. (2001). L´armari Arxiu de l´ofici i Confraria dels Argenters de Barcelona: Història d´un Fons Inédit. Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XIX, 175-198.
• Dorico, C. (2007). Col·laboració entre escultors i argenters en l’orfebreria catalana de l’època del Barro. Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, núm. XXV, 311-349.
• Dorico, C. (2013-2014). La construcció de l’urna de sant Bernat Calbó i els models de Pere Costa, Salvador Gurri i Nicolau Traver. Locus Amoenus, 12, 131-155.
• Durliat, M. (1967). Art català. Barcelona: Editorial Juventud.
• Madurell, J.M. (1946). El arte en la comarca alta de Urgen (continuación). Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, IV, 1-2, enero-abril, 9-172.
• Madurell, J.M. (1946 b). El arte en la comarca alta de Urgen (conclusión). Documentos. Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, IV, 3-4, 297-416.
• Madurell, J. (1973). Orfebreria antiga a les comarques lleidatanes (1401-1702). Notes per a la seva historia. Ilerda, XXXIV, 63-97.
• Marquès, B. (1979). L’urna d’argent de Sant Ermengol. Església d’Urgell, 84, 13-15
• Martinell, C. (1948). El escultor Luis Bonifás y Massó. 1730-1786. Biografía crítica, Barcelona: B-Seix Barral.
• Molí, M. (2011). Ripoll i la Seu d’Urgell abans de Vic. En El Pirineu 1000 anys després: visions de futur: Setenes trobades culturals pirinenques, Andorra: Societat Andorrana de Ciències, 37-56.
• Pereandreu, F.E. (1996). La imatge de plata de la Immaculada Concepció del mestrescola Francesc Perandreu (s. XVII). En Homenatge a mossén Jesús Tarragona. Miscel·ànea, Zaragoza: Ajuntament de Lleida, 385-400.
• Pérez Santamaria, A. (2001). Sant Jordi Eqüestre. En Planas, J. y Fité, F. (dir.). Ars Sacra. Seu Nova de Lleida. Els tresors artístics de la Catedral de Lleida, Lleida, 67.
• Pujol Tubau, P. (1927), L’urna d’argent de Sant Ermengol, bisbe d’Urgell. Memòries de l’Institut d’Estudis Catalans, fasc. I, 1-29.
• Ràfols, J. F. (dir.) (1953). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña desde la época romana hasta nuestros días, Barcelona: Editorial Millá, vol. II.
• Sánchez Carcelén, A. (2008). La Junta de Defensa de Lleida en la guerra de la independencia (1808-1810), En Actas das Comunicacións ó congreso. A guerra da independencia e o primeiro liberalismo en España e América. La Coruña; 16, 17 y 18 de julio de 2008. Cátedra Juana de Vega. Universidade de Santiago de Compostela: Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, .
• Trallero, M. (1986). Pere Lleopart. En Thesaurus. L’art als bisbats de Catalunya, 1000-1800: estudis, Barcelona, 301.
• Trallero, M. (1986 b). Urna de Sant Ermengol. En Thesaurus. L’art als bisbats de Catalunya, 1000-1800: estudis, Barcelona, 302-303.
• Vives, A. (1979). Les peces escultòriques del Museu Diocesà d’Urgell. Urgellia, II, 457-480.
Copyright (c) 2024 Isidro Puig Sanchis
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-ShareAlike 4.0 International License.
1. The authors non-exclusively assign the exploitation rights (reproduction, distribution, communication and transformation) to the magazine.
2. The works published in this magazine are subject to the Attribution-ShareAlike 4.0 International license (CC By SA 4.0). Therefore, they can be copied, used, disseminated, transmitted and publicly displayed, provided that:
i) the authorship and the original source of its publication (journal, editorial and URL of the work) are cited, thus allowing its recognition.
ii) it is allowed to remix, transform or create from the material while maintaining the same license as the original.
3. Self-archiving conditions. Authors are allowed and encouraged to electronically disseminate the pre-print (version before being evaluated) and/or post-print (version evaluated and accepted for publication) versions of their works before publication, as it favors their publication. Earlier circulation and diffusion and with it a possible increase in its citation and reach among the academic community. Color RoMEO: verde.
