The other Catalans of the Modern Age

AGUADÉ i SORDÉ, Jaume (1989): “La població de Vilabella als segles XVI i XVII (1566-1640). La immigració francesa” en VV.AA., Actes de la XXXV Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos. Valls 24, 25 i 26 de novembre de 1989. Valls: Estudis Vallencs, vol. II, p. 11-27.

AMENGUAL BIBILONI, Miquel (2018): La immigració francesa a l’àrea de Barcelona a l’època moderna (segles XV, XVI i XVII). Bellaterra: UAB, tesis doctoral.

ARRANZ HERRERO, Manuel (1970): La inmigración francesa en Barcelona en el siglo XVIII. Barcelona: UB, tesina de licenciatura.

BACH i RIU, Antoni (1995): “La immigració francesa al Solsonès, la Segarra, l’Alt i el Baix Urgell (1500-1639)” en VV.AA., Miscel·lània de les terres de Lleida al segle XVI. Lleida: Pagès, p. 19-47.

BARQUER i CERDÀ, Arnau (2018): «Visch de mon treball y seguint los amos». Francesos i treballadors a la Catalunya de mas (Bisbat de Girona, Ss. XVI-XVII). Girona: UdG, tesis doctoral.

BETRÁN MOYA, José Luis (1996): La peste en la Barcelona de los Austria. Lleida: Milenio.

BUYREU JUAN, Jordi (1997): “La nupcialitat a Torredembarra, 1586-1714”, Estudis Altafullencs, núm. 22, p. 11-38.

CANYAMERES i RAMONEDA, Esteve (1994): “La immigració francesa al Vallès Occidental (segles XVI i XVII): quatre exemples locals, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Julià d’Altura i Sentmenat”, Arraona, núm. 15, p. 9-25.

CAÑABATE FORTUÑO, Josep (2019): La Batllia de Miravet (segles XVII i XVIII). Demografia, societat i economia. Barcelona: UB, tesis doctoral.

CAPDEVILA MUNTADAS, Maria Alexandra (2001): “Gavatxos, gascons i francesos. L’allau francesa a la comarca del Maresme als segles XVI i XVII”, Sessió d’Estudis Mataronins, núm. 17, p. 107-113.

CAPDEVILA MUNTADAS, Alexandra (2003): “La matrícula de 1637 una radiografia dels francesos residents al Maresme”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, núm. 44, pp. 233-246.

CAPDEVILA MUNTADAS, Maria Alexandra (2004): “A la recerca d’Eldorado català. La immigració francesa a Vilassar, s. XVI-XVII”, Ipsa Arca, núm. 6, p. 30-45.

CAPDEVILA MUNTADAS, Alexandra (2010): “La immigració de temporers occitans al Maresme durant els segles XVI i XVII. Un exemple de relacions transpirinenques”, Annals del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, IBIX, 21, pp. 133-151.

CAPDEVILA MUNTADAS, Alexandra (2011): “Les característiques de la immigració occitana a l’Alt Empordà abans de 1640”, Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, pp. 217-236.

CAPDEVILA MUNTADAS, Alexandra (2014): Quan la terra promesa era al sud. La immigració francesa al Maresme als segles XVI i XVII. Mataró: Fundació Iluro.

CAPDEVILA MUNTADAS, Maria Alexandra (2017): “Cuando Ellas también son las protagonistas. La inmigración francesa en Cataluña durante los siglos XVI y XVII desde la perspectiva del género” en CABRERA ESPINOSA, Manuel; LÓPEZ CORDERO, Juan Antonio (ed. lit.), IX Congreso Virtual sobre Historia de las Mujeres (15 al 31 de octubre de 2017): Jaén: Archivo Histórico Diocesano de Jaén, p. 79-101.

CAPDEVILA MUNTADAS, Alexandra (2018): “El proceso de elaboración de la Matrícula de franceses residentes en la costa catalana de 1637”, en FORTEA PÉREZ, José Ignacio; GELABERT GONZÁLEZ, Juan Eloy; LÓPEZ VELA, Roberto; POSTIGO CASTELLANOS, Elena (coord.), Monarquías en conflicto: Linajes y noblezas en la articulación de la monarquía hispánica, Madrid: Fundación Española de Historia Moderna–Universidad de Cantabria, vol. 2, p. 223-233.

CAPDEVILA MUNTADAS, Alexandra (2019): “Fugint de la misèria i la violència: una aproximació a les causes de la immigració francesa a terres catalanes als segles XVI i XVII” en VVAA. III Congrés Internacional d’Història dels Pirineus. Actes i comunicacions. La Seu d’Urgell - Andorra la Vella, juny 2017. Sant Julià de Lòria: Institut d’Estudis Andorrans, p. 213–226.

CAPDEVILA MUNTADAS, Maria Alexandra (2020): “El paper de la immigració francesa en la demografia dels Pirineus als segles XVI i XVII”, Annals del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, IBIX, 2ª época, núm. 11, p. 83-97.

CAPDEVILA MUNTADAS, Alexandra (2021): “La immigració francesa a Catalunya durant els segles XVI i XVII. Un exemple d’espais connectats” en DANTÍ RIU, Jaume (coord.), Història connectada entre Catalunya i la Mediterrània (segles XVI-XVIII). Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, pp. 205-244.

CAPDEVILA MUNTADAS, Alexandra (2022): “Del superpoblament a l’abandonament. Les conseqüències de la immigració francesa a Catalunya dels segles XVI i XVII en les seves àrees d’origen”, Annals del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès IBIX. 2ª. época, núm. 12, p. 39-52.

CARALT i SALVÓ, Salvador (1986): Evolució demogràfica del Vendrell segles XVI-XIX. Bellaterra: UAB, tesina de licenciatura.

CARRERA PUJAL, Jaime (1946): Historia política y económica de Cataluña, siglos XVI al XVIII. Barcelona: Andreu Bosch. Vol. 1.

CAVALLÉ BUSQUETS, Joan (1989): Quan les cases volien ser palaus. La població d’Alcover, 1553-1625. Alcover: Centre d’Estudis Alcoverencs.

CODINA i VILÀ, Jaume (1985): “La immigració francesa al delta del Llobregat, 1400-1700” en VV.AA., XXVª Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos. El Prat, 25-26 d’octubre 1980. Barcelona: Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i Amics del Prat, pp. 226-371.

CODINA i VILÀ, Jaume (1987-1988): Els pagesos de Provençana (984-1807). Societat i economia a l’Hospitalet pre-industrial. Barcelona: PAM, tres volúmenes.

CODINA i VILÀ, Jaume (1992): “Un projecte nacional urgent: l’estudi de l’abast de la immigració francesa a Catalunya durant l’Edat Moderna”, Revista de Catalunya, 59, pp. 26-56.

CODINA i VILÀ, Jaume (1997): Contractes de matrimoni al Delta del Llobregat (segles XVI a XIX). Barcelona: Pagès Editors.

CODINA i VILÀ, Jaume (1999): “Catalans de Segona: Contribució a l’estudi de la immigració francesa durant l’Edat Moderna”, Treballs de Geografia, núm. 49, p. 203-215.

COLLS i COMAS, Josep (2002): “Immigració francesa i repressió a la Catalunya del segle XVI: alguns exemples del Comtat d’Empúries”, Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, núm. 35, p. 199-223.

COMAS i PIÉ, Josep (2014): Vila-rodona a l’època moderna. Una societat rural de l’Antic Règim (segles XVI, XVII i XVIII). Tarragona: Silva Editorial.

DANTÍ i RIU, Jaume (1986): El Vallès Oriental de l’època moderna: el creixement demogràfic i econòmic als segles XVI i XVII. Barcelona: UB, tesis doctoral.

GUAL i VILÀ, Valentí (1992): Balanç natural i reconstrucció de famílies a través dels sacramentaris. La Conca de Barberà a l’època moderna. Barcelona: UB, tesis doctoral.

GUAL i VILÀ, Valentí (2021): “Altres aproximacions a la immigració occitana i francesa a Catalunya als segles XVI i XVII” en DANTÍ RIU, Jaume (coord.), Història connectada entre Catalunya i la Mediterrània (segles XVI-XVIII). Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, pp. 245-288.

GUAL i VILÀ, Valentí; GUAL REMÍREZ, Francesc Xabier; MILLÀS i CASTELLVÍ, Carles (1998): “La immigració francesa a Catalunya: el cas del Baix Llobregat (segles XVI i XVII)”, Pedralbes: revista d’història moderna, 18-1, pp. 133-148.

GUAL i VILÀ, Valentí; JORBA i SERRA, Xavier (2011): “La xarxa urbana i les migracions internes a través dels llibres de matrimonis. El cas d’Igualada a l’època moderna” en DANTÍ i RIU, Jaume (coord.), Les xarxes urbanes a la Catalunya dels segles XVI i XVII. Barcelona: Rafael Dalmau, editors, p. 139-167.

GUAL i VILÀ, Valentí; MASDÉU i TÉRMENS, Raimon (2021): La immigració occitana a la Catalunya Moderna. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor.

HEIMANN CELLA, Miguel (1994): Aspectes sanitaris dels arxius parroquials de la Vall de Tenes (Baronia de Montbui) durant els segles XVII i XVIII. Barcelona: UB, tesis doctoral.

IGLÉSIES i FORT, Josep (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor. Vol. 1 y 2.

IGLÉSIES i FORT, Josep (1949): Mateu Aymerich, S.I. (1719-1799) i la seva «História Geográfica y natural de Cataluña» seguit de la transcripció del volum dedicat al Regne Animal segons el manuscrit inèdit del Palau Reial de Madrid. Barcelona: Q de G.

IGLESIS i MONTSERRAT, Esperança (1991): “Viladecavalls a l’Època Moderna. Segles XVI, XVII i XVIII” en VV.AA. Història de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls, p. 155-214.

JORBA i SERRA, Xavier (2010): Una comunitat rural de la Catalunya interior. Òdena, s. XVI-XVII. Barcelona: UB, tesis doctoral.

KAPLANIS, Joanna y otros (2018): “Quantitative analysis of population-scale family trees with millions of relatives”, Science 360 (6385), pp. 171-175.

LIVI BACCI, Massimo (2012): Breve historia de las migraciones. Madrid: Alianza editorial.

LÓPEZ GUALLAR, Pilar (2011): “La població de Barcelona, 1680-1830, fonts, historiografia i estat de la qüestió”, en GRAU i FERNÁNDEZ, Ramon (coord.), Historiografia barcelonina. Del mite a la comprensió. Barcelona: Institut de Cultura y Ajuntament de Barcelona, pp. 1-14.

LOZANO DIAZ, Roser (2019): La población de Tarragona al segle XVII. Tarragona: Publicacions de la URV [PDF].

LLOBET i PORTELLA, Josep Maria (1989): “La immigració francesa a Cervera segons els capítols matrimonials conservats a l’Arxiu Històric Comarcal de la ciutat (1501-1700)”, Espacio, tiempo y forma, Serie IV, Historia Moderna, vol. 2, p. 45-62.

MASDÉU i TÉRMENS, Raimon (2016a): Reconstrucció de famílies de la parròquia de Sant Just Desvern (1509-1936). Un estudi de demografia històrica. Bellaterra: UAB, tesis doctoral.

MASDÉU i TÉRMENS, Raimon (2016b): “Història dels llibres sacramentals (parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just Desvern, bisbat de Barcelona)”, Paratge: quaderns d’estudis de genealogia, heràldica, sigil·lografia i nobiliària, núm. 29, p. 49-60.

MASDÉU i TÉRMENS, Raimon (2021): La demografia catalana (segle XVI-1936). Barcelona: Rafael Dalmau, Editor.

MASSANELL i ESCLASSANS, Antoni (1988): “Dades dels primers immigrants occitans a Vilafranca (1455 a 1553), Miscel·lània Penedesenca, núm. 11, p. 219-244.

MILLÀS i CASTELLVÍ, Carles (1993): Estudi demogràfic de la parròquia de Santa Eulàlia del Papiol (1565-1799). Castellbisbal: Ajuntament del Papiol.

MILLÀS i CASTELLVÍ, Carles (2005): Els altres catalans dels segles XVI i XVII. La immigració francesa al Baix Llobregat en temps dels Àustria. Barcelona: PAM.

MILLÀS i CASTELLVÍ, Carles (2015): Aproximació a l’estudi de les migracions històriques a escala municipal: Olesa de Montserrat, 1581-1930. Bellaterra: UAB, tesis doctoral.

MIQUEL i SERRA, Domènec (2008): “La immigració francesa a Sant Cugat del Vallès. Segles XVI-XVII. Noves aportacions” en SANTESMASES i OLLÉ, Josep (dir.), Els processos migratoris a les terres de parla catalana. De l’època medieval a l’actualitat. Actes del VII Congrés de la CCEPC (València, 16, 17 i 18 d’octubre de 2008): València: Cossetània Edicions y otros, p. 263-278.

MOLINÉ i COLL, Enric (1988-1989): “Els sacerdots francesos al bisbat d’Urgell (s. XIV-XVII)”, Urgellia: Anuari d’estudis històrics dels antics comtats de Cerdanya, Urgell i Pallars, d’Andorra i la Vall d’Aran, vol. IX, p. 365-402.

MORENO CLAVERÍAS, Belén (2015): “El aprendiz de gremio en la Barcelona del siglo XVIII”, Áreas. Revista Internacional de Ciencias Sociales, 34, pp. 63-75.

MOREU-REY, Enric (1959): Els immigrants francesos a Barcelona (segles XVI al XVIII). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

MOREU-REY, Enric (1962): La rodalia de Caldes de Montbui. Barcelona: Editorial Teide.

MUÑOZ PRADAS, Francesc (1990): Creixement demogràfic, mortalitat i nupcialitat al Penedès (segles XVII-XIX). Bellaterra: UAB, tesis doctoral.

MUÑOZ i SEBASTIÀ, Joan Hilari (2005): “La demografia de la ciutat de Tortosa en el primer terç del segle XVI”, Carrutxa, p. 1-27.

NADAL i OLLER, Jordi (1956): “El «redreç» demográfico de Cataluña en el siglo XVI” en VV.AA., Actas del IV Congreso de Historia de la Corona de Aragón. Madrid: Dirección General de Relaciones Culturales del Ministerio de Asuntos Exteriores, pp. 875-880.

NADAL i OLLER, Jordi; GIRALT i RAVENTÓS, Emili (1960): La population catalane de 1553 à 1717. L’immigration française et les autres facteurs de son développement. París: École Pratique des Hautes Études [el año 2000 se ha reeditado como Immigració i redreç demogràfic. Els francesos a la Catalunya dels segles XVI i XVII. Vic: Eumo Editorial].

NADAL i OLLER, Jordi; GIRALT i RAVENTÓS, Emili (1966): La immigració francesa a Mataró durant el segle XVII. Mataró: Caixa d’Estalvis de Mataró.

OLIVÉ OLLÉ, Francesc (1989): Valls de la crisi del segle XVI a la recuperació econòmica del segle XVIII. La ciutat, la comarca: un estudi de la terra i de la seva gent, al llarg de l’Antic Règim. Barcelona: UB, tesis doctoral.

PACHECO CATALÁN, Núria (2021): Ut sis stator et habitator. La colonización feudal de la Catalunya Nova: la inmigración occitana (siglos XII-XIII). Bellaterra: UAB, tesis doctoral.

PEYTAVÍ i DEIXONA, Joan (2010): Antroponímia, poblament i immigració a la Catalunya moderna. L’exemple del comtats de Rosselló i Cerdanya (segles XVI-XVIII). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

PLANES i CLOSA, Josep Maria (1987): Demografia i societat de Tàrrega durant l’Antic Règim. Barcelona: UB, tesis doctoral.

RAFAT i SELGA, Francesc (1993): Masos, safrà, occitans i pesta negra. Manresa: Centre d’Estudis del Bages.

RAGA CANALDA, Antonio (1993): “Nupcialitat, immigració i alfabetització a Ulldecona (segle XVIII)”, Raïls, núm. 1, p. 76-97.

RECASENS i COMES, Josep M. (1969): “Datos para el estudio de la inmigración en Tarragona entre 1575 y 1639”, Revista Técnica de la Propiedad Urbana, núm. 19, p. 47-56.

REIXACH i PLANELLA, Salvador (1996): “El Sallent segle XVI-XIX. Evolució de la població”, Amics de Besalú. VIII Assemblea d’Estudis i el seu Comtat, núm. 8, p. 275-298.

RIERA SOCASAU, Juan Carlos (1990): Aspectos sanitarios de los archivos parroquiales del Valle de Aran (1601-1800). Barcelona: UB, tesis doctoral.

ROMERO GARCÍA, Eladi; GAYA FUERTES, Ana M. (1986): “Bell-lloc en el siglo XVIII: demografía, economía y mentalidad” en VV.AA., Miscel·lània «Les terres de Lleida al segle XVIII». Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, p. 387-408.

ROS NAVARRO, Carme (2003): Les estratègies familiars i la mobilitat social dels menestrals a Catalunya: segles XVII-XIX. El cas de Mataró. Barcelona: UPF, tesis doctoral.

ROVIRA TOBELLA, Ramon (2014): “Occitans a Gelida durant els segles XVI i XVII (Alt Penedès)”, Paratge, núm. 27, p. 113-156.

SALAS AUSÉNS, José Antonio (1988): “Movimientos migratorios en la España de la Edad Moderna”, Revista de Demografía Histórica-Journal of Iberoamerican Population Studies, vol. 6, núm. 2, p. 29-54.

SALAS AUSÉNS, José Antonio (1993): “Migraciones internas y medium distance en Aragón, 1500-1900” en EIRAS ROEL, Antonio; REY CASTELAO, Ofelia (dir.). I Conferencia Europea de la Comisión Internacional de Demografía Histórica. (Congreso Intermedio CIDH. Galicia, España, 1993). Patrocinado por la Xunta de Galicia. Santiago de Compostela, 22 a 25 de septiembre de 1993. Santiago de Compostela: CIDH, vol. II, p. 189-216.

SALAS AUSÉNS, José Antonio (1999): “Migraciones y fenómeno urbano en la sociedad preindustrial: (España, siglos XVI-XIX)” en ZARRAGA SANGRONIZ, Karmele y GONZÁLEZ PORTILLA, Manuel (coord.), IV Congreso de la Asociación de Demografía Histórica: [historia de la población], vol. 1 (Demografía urbana, migraciones y envejecimiento), p. 15-50.

SALAS AUSÉNS, José Antonio (2004): “Migraciones francesas en España, siglos XVI-XIX” en GONZÁLEZ LOPO, Domingo L. y EIRAS ROEL, Antonio (coord.), La inmigracion en España: actas del coloquio, Santiago de Compostela, 6-7 de noviembre de 2003, p. 77-102.

SALAS AUSÉNS, José Antonio (2009): En busca de El Dorado: inmigración francesa en la España de la Edad Moderna. Lejona: Universidad del País Vasco, Servicio Editorial = Euskal Herriko Unibertsitatea, Argitalpen Zerbitzua, D.L.

SERRA i COMA, Roser (2013): “Francesos i occitans a Calders i entorns, en els segles XVI i XVII”, Modilianum: Revista d’estudis del Moianès, núm. 48, p. 17-44.

SOCA i TORRES, Isaac (2003): “La immigració occitana al Berguedà (1580-1650). Notes per a una aproximació percentual”, Pedralbes: revista d’història moderna, núm. 23, p. 637-654.

SOBREQUÉS i CALLICÓ, Jaume (1964): “La immigració francesa a Arenys de Mar a finals del segle XVIII (1791-1798)”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 17, pp. 419-436.

SOLÀ i COLOMER, Xavier (1996-1998): “Una aproximació a la demografia històrica de Sant Feliu de Pallerols, a través dels registres sacramentals: 1721-1808”, Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, núm. 14, p. 155-194.

SOLÀ i RAMONEDA, Cati; FORNS PRATGINESTÉS, Elizabeth (1988): “Estudi demogràfic de Sentmenat segles XVI, XVII i XVIII”. Bellaterra: Treball d’Història Moderna. En línea: http://www.totsentmenat.info/cat/estudemo.htm [consultado el 5 de julio 2024].

SIMON i TARRÉS, Antoni (2004): “El redreçament demogràfic del «llarg» segle XVI. El paper de la immigració occitana” en BALCELLS i GONZÁLEZ, Albert (dir.), Història de Catalunya. Barcelona: L’Esfera dels llibres, p. 356-371.

SUBIÑÀ i COLL, Enric (2003): “La immigració francesa al Maresme central durant la segona meitat del segle XVI. Una aproximació”, Sessió d’Estudis Mataronins, núm. 20, p. 81-97.

TEIXIDÓ i MONTALÀ, Jaume (1998): “La immigració francesa a Figuerola del Camp (1566-1640) i la seva confraria”, Pedralbes: revista d’història moderna, núm. 18-1, p. 149-162.

TINEO TINEO, Primitivo (1996): “La recepción de Trento en España (1565): disposiciones sobre la actividad episcopal”, Anuario de Historia de la Iglesia, 5, pp. 241-296.

TORRAS i RIBÉ, Josep Maria (1987): “Demografia i societat a Igualada durant els s. XVI i XVII”, Miscel·lània Aqualatensia, núm. 4, p. 87-109.

TORRENT FOX, Pilar (1994): “La immigració occitana a Arenys de Munt (1566-1700)”, Arennios, núm. 25, p. 22-23.

TORRENTS i ROSÉS, Àngels (1993): Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles 1608-1935. Barcelona: UB, tesis doctoral.

VILA i FUMÀS, Antoni (1995): La Seu d’Urgell 1600-1800. Barcelona: UB, tesis doctoral.

VILALTA i ESCOBAR, María José (1991): Població, família i treball a la Lleida del segle XVI. Barcelona: UB, tesis doctoral.

VILAMALA SALVANS, Jordi (1998): “Els francesos a la Plana de Vic. Del tractat de Cateau-Cambresis (1559) al tractat dels Pirineus (1659)”, Pedralbes: revista d’història moderna, núm. 18-1, p. 163-172.

VILAR, Pierre (1987): Catalunya dins l’Espanya Moderna. Recerques sobre els fonaments econòmics de les estructures nacionals. Barcelona: Edicions 62, cuatro volúmenes.

VENEGAS i BLANCH, Iolanda; FERNÁNDEZ i PRAT, J.. “Sant Quirze del Vallès al segle XVII”. Trabajo inédito.

VV.AA. (1986): Aproximació a la història de Rubí. Rubí: Ajuntament de Rubí.

ZUCCHITELLO GILIOLI, Mario (1982): Homes, vaixells i mercaderies de Tossa al Grau de València (1459-1703). Tossa de Mar: Centre d’Estudis Tossencs.