La baja nobleza y las luchas de bandos de la ciudad de Valencia (1380-1412)

Autores/as

DOI: https://doi.org/10.6018/medievalismo.551071
Palabras clave: nobleza, bandos, Valencia, familia, violencia

Resumen

La baja nobleza del reino de Valencia durante la baja edad media es un tema que ofrece grandes posibilidades para la investigación, lo que nos permitiría comprender mejor la evolución política y las relaciones de poder en el dicho reino durante los siglos XIV y XV. Por ello, en este artículo trataremos de analizar el origen y la composición familiar de la baja nobleza de la ciudad de Valencia a finales del siglo XIV y entender la problemática de los bandos y la conflictividad de las élites en este periodo a través de cuestiones como la gestión del patrimonio y las relaciones familiares o de afinidad.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

APARICI, Frederic y ROYO, Vicent, “Pequeña nobleza y guerra en el Reino de Valencia durante la Baja Edad Media. Actitudes y comportamientos en el servicio militar”, Medievalismo, 20 (2010), pp. 149-171.

BARRIO, Juan A., El ejercicio del poder en un municipio medieval: Orihuela 1308-1479. Publicaciones de la Universidad de Alicante, San Vicente del Raspeig, 1993.

BARRIO, Juan A., “La articulación de una oligarquía fronteriza en el mediodía valenciano: El patriciado de Orihuela: Siglos XIV y XV”, Revista d’Història Medieval, (1998), pp. 105-126.

BARRIO, Juan A., “La governació d'Oriola: un territori valencià fronterer a la darreria de l'Edat Mitjana”, Plecs d’Història local, 83 (1999), pp. 5-7.

BAYDAL, Vicent, Els fonaments del pactisme valencià. Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de València (c. 1250 - c. 1365), (Tesis doctoral), IMF, Barcelona, 2011.

BAYDAL, Vicent, “Political power in the Kingdom of Valencia during the 14th century. Breakdown or development?”, Catalan Historical Review, 10 (2017), pp. 27-41.

BERNABEU, Sandra, “Llinatges i poder local a l'Alzira del segle XV”, Aragón en la Edad Media, 25 (2014), pp. 5-40.

BERNABEU, Sandra, “L'arbitratge regi a la ciutat de Xátiva en el context previ a la introducció de la insaculació (1416-1427)”, Medievalismo, 27 (2017), pp. 45-71.

BERNABEU, Sandra, “La praxis política dels Jurats de la ciutat de València. Segles XIV-XV”, Anales de la Universidad de Alicante: Historia medieval, 20 (2018), pp. 137-162.

BERNABEU, Sandra, La ciutat i el rei. Govern, societat i elits valencianes (1416-1479), (Tesis doctoral), Universidad de Valencia, Valencia, 2018.

BERNABEU, Sandra y NARBONA, Rafael, Prohoms i cavallers de valència. El Consell (1306-1516), PUV, Valencia, 2021.

BUYLAERT, Frederik, “The Late Medieval “Crisis of the Nobility” Reconsidered: The Case of Flanders”, Journal of Social History, 45, 4 (2012), pp. 1117–1134.

CANDELA, Bibiana, Cortes valencianas de finales del reinado de Pedro IV. Actas de 1369. 1371 y 1375, Publicaciones de la Universidad de Alicante, San Vicent del Raspeig, 2006.

CARRERES, Salvador, Notes per a la historia dels bandos de Valencia, Valencia, Imprenta de F. de Vives Mora, 1930.

CERVANTES, Francisco Javier, El antiguo Patrimonio de María de Luna. Los fundamentos de una empresa feudal (Tesis de Licenciatura), Universidad de Valencia, Valencia, 1993.

COSTA, Maria M., La casa de Xèrica i la seva política en relació amb la monarquia de la Corona d’Aragó (segles XIII-XIV), Barcelona, Fundació Noguera, 1998.

DÍAZ DE DURANA, José Ramón, “Luchas sociales y luchas de bandos en el País Vasco durante la Baja Edad Media”, Historiar, 3 (1999), pp. 154-170.

DÍAZ DE DURANA, José Ramón, “Linajes y bandos en el País Vasco durante los siglos XIV y XV”, La familia en la Edad Media: XI Semana de Estudios Medievales, Nájera, del 31 de julio al 4 de agosto de 2000, Jose Ignacio de la Iglesia (coord..), Instituto de Estudios Riojanos, Logroño, 2001, pp. 253-284.

DÍAZ DE DURANA, José Ramón, “Las luchas de bandos: Ligas nobiliarias y enfrentamientos banderizos en el nordeste de la Corona de Castilla”, Conflictos sociales, políticos e intelectuales en la España de los siglos XIV y XV: XIV Semana de Estudios Medievales. Nájera, del 4 al 8 de agosto de 2003, José Ignacio de la Iglesia (coord.), Gobierno de la Rioja, Logroño, 2004, pp. 81-111.

FERNÁNDEZ DE LARREA, Jon Andoni, “Las guerras privadas: el ejemplo de los bandos oñacino y gamboino en el País Vasco”, Clio & Crimen, 6 (2009), pp. 85-109.

FERNÁNDEZ DE LARREA, Jon Andoni, “Nobles violentos. Malhechores feudales. Luchas de bandos”, La violencia en la sociedad medieval, XXIX Semana de Estudios Medievales: Nájera, del 23 al 27 de julio de 2018, Esther López (coord.), Instituto de Estudios Riojanos, Logroño, 2019, pp. 117-131.

FURIÓ, Antoni, “Noblesa i poder senyorial al País Valencià en la Baixa Edat Mitjana”, Revista d’Història medieval, 8 (1997), pp. 109-152.

FURIÓ, Antoni, “El deute públic municipal al Regne de València en la Baixa Edat Mitjana: un assaig de quantificació”, El País Valenciano en la Baja Edad Media: estudios dedicados al profesor Paulino Iradiel, David Igual (coord..) y Germán Navarro (coord.), Universidad de Valencia, Valencia, 2018, pp. 71-136.

GARCÍA MARSILLA, Juan V., Vivir a crédito en la Valencia medieval: de los orígenes des sistema censal al endeudamiento del municipio, Universidad de Valencia, Valencia, 2002.

GARCÍA MARSILLA, Juan V., La taula del senyor duc: alimentació, gastronomia i etiqueta a la cort dels ducs reials de Gandia, CEIC Alfons el Vell, Gandia, 2010.

GARCÍA MARSILLA, Juan V., “La moda no es capricho. Mensajes y funciones del vestido en la Edad Media”, Vínculos de Historia, 6 (2017), pp. 71-88.

GARCIA-OLIVER, Ferran, Terra de feudals. El País Valencia en la tardor de I'Edat Mitjana, Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, Valencia, 1991.

GARCIA-OLIVER, Ferran, En la vida d'Ausiàs March, Edicions 62, Barcelona, 1998.

GARRIDO, Josep D., “L'Interregne i bandositats a Aragó”, Martí l’Humà el darrer rei de la dinastia de Barcelona (1396-1410): l'Interregne i el compromís de Casp, Teresa Ferer (coord.), Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 2015, pp. 791-813.

GUINOT, Enric, “Los estudios de historia agraria medieval en el país Valenciano”, Noticiario de historia agraria: Boletín informativo del seminario de historia agraria, 4 (1983), pp. 335-343.

GUINOT, Enric, “Els senyorius de la noblesa valenciana a l'època de Pere el Gran (1276-1285)”, Estudios en recuerdo de la profesora Sylvia Romeu Alfaro, Vol. 1, Universidad de Valencia, Valencia, 1989, pp. 489-502.

GUINOT, Enric, “L'alta noblesa catalana en la conquesta de València”, Anuario de Estudios Medievales, 26, 2 (1996), pp. 647-686.

GUINOT, Enric, “La creació de les senyories en una societat feudal de frontera: el Regne de València (segles XIII-XIV)”, Revista d’Història medieval, 8 (1997), pp. 79-108.

KAMINSKY, Howard, “The Noble Feud in the Later Middle Ages”, Past & Present, 117, 1 (2002), pp. 55-83.

LADERO QUESADA, Miguel Ángel, “El ejercicio del poder real en la Corona de Aragón: instituciones e instrumentos de gobierno (siglos XIV y XV)”, En la España medieval, 17 (1994), pp. 31-94.

LÓPEZ, Carlos, “Aristocràcia i orígens de l'Estat modern: i el poder polític de la noblesa del Regne de València: 1410-1446”, Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 13 (2002), pp. 159-176.

LÓPEZ, Carlos, Nobleza y poder político en el reino de Valencia (1416-1446), Valencia, Universidad de Valencia, 2005.

LÓPEZ, Carlos (ed.), Liber Patrimonii Regni Valentie, Publicacions de la Universitat de València, Valencia, 2014.

LÓPEZ, Carlos, “Vidas enfrentadas, Pere Maça de Liçana y Eximèn Pérez de Corella: enemistad personal, rivalidad señorial y conflictos políticos en el reino de Valencia (1420-1450)”, Anales de la Universidad de Alicante: Historia medieval, 19 (2015-2016), pp. 343-379.

MORSEL, Joseph, “Crise? Quelle Crise? Remarques à propos de la prétendue crise de la noblesse allemande à la fin du Moyen Âge”, Sources. Travaux historiques, 14 (1988), pp. 17-42.

MUÑOZ, Maria Rosa, “La oferta de las Cortes de Valencia de 1358”, Saitabi: revista de la Facultat de Geografia i Història, 36 (1986), pp. 155-166.

NARBONA, Rafael, “Los Escrivà. Rasgos genealógicos de un linaje patricio. Proyección política y matrimonial, Anals de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, 69 (1991), pp. 65-101.

NARBONA, Rafael, “Finanzas municipales y patriciado urbano: Valencia a finales del Trescientos”, Anuario de estudios medievales 22 (1992), pp. 485-512.

NARBONA Rafael, “El trienio negro: Valencia, 1389-1391. Turbulencias coetáneas al asalto de la judería”, En la España medieval, 35 (2012), pp. 177-221.

NARBONA, Rafael, “Las elites políticas valencianas en el Interregno y el Compromiso de Caspe”, La Corona de Aragón en el centro de su historia, 1208-1458: el Interregno y el Compromiso de Caspe, José Ángel Sesma Muñoz (coord.), Universidad de Zaragoza, Zaragoza, 2012, pp. 191-232.

NARBONA, Rafael, “Cultura política y comunidad urbana: Valencia, siglos XIV-XV”, Edad Media: revista de historia, 14 (2013), pp. 171-211.

NARBONA, Rafael, “L' Interregne a València”, Martí l'Humà: el darrer rei de la dinastia de Barcelona, 1396-1410: l'Interregne i el compromís de Casp, María Teresa Ferrer i Mallol (coord..), Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 2015, pp. 767-789.

NARBONA, Rafael, “Política i ciudadania a la València de Sant Vicent Ferrer”, Afers: fulls de recerca i pensament, 33, 90-91 (2018), pp. 425-450.

NARBONA, Rafael, “Bandos populares en la Valencia del trescientos. Obligaciones de reciprocidad, socorro un consejo en la sociabilidad urbana”, Élites, conflictos y discursos políticos en las ciudades bajomedievales de la Península Ibérica, José María Monsalvo (ed.), Universidad de Salamanca, Salamanca, 2019, pp. 271-294.

RIERA, Antoni, “Crises and Changes in the Late Middle Ages”, The Crown of Aragon: A Singular Mediterranean Empire, Flocel Sabaté (coord.), Brill, Leiden, 2017, pp. 237-278.

RIQUER, Martí de, Lletres de batalla, volum I, Editorial Barcino, Barcelona, 1988.

RODRIGO, Mateu, La unión de Valencia (1347-1348). Una revuelta ciudadana contra el autoritarismo real (Tesis doctoral), Universidad de Valencia, Valencia, 1987.

RODRIGO, Mateu (ed.), Diplomatari de la Unió del Regne de València (1347-1349), València, Publicaciones de la Universitat de València, 2014.

ROYO, Vicent, “Nobleza y guerra privada en el reino de Valencia durante la baja edad media”, La guerra privada en la Edad Media. Las coronas de castilla y Aragón (siglos XIV y XV), Ekaitz Etxebbería y Jon A. Fernández de Larrea (coords.), Prensas de la Universidad de Zaragoza, Zaragoza, 2021, pp. 255-291.

SABATE, Flocel, “Les factions dans la vie urbaine de la Catalogne du XIVe siècle”, Histoire et archéologie des terres catalanes au Moyen Âge, Philippe Sénac (coord.), Perpiñán, Presses Universitaires de Perpignan, pp. 339-365.

SAIZ, Jorge, Caballeros del rey: nobleza y guerra en el reinado de Alfonso el Magnánimo, Publicacions de la Universitat de València, 2008.

SAIZ, Jorge, “Nobleza y expansión militar de la Corona de Aragón: la nobleza valenciana en las guerras del rey (1420-1448)”, Anuario de Estudios Medievales, 32, 3 (2003), pp. 729-780.

SOLER, Abel, Intervenció senyorial i transformacions locals a la baronia de Rebollet-Comtat d́Oliva (segles XIII-XVI). Els Carròs i els Centelles (Tesis doctoral), Universidad de Alicante, San Vicente del Raspeig, 2020.

SOLER, Abel, Joan Jeroni de Vilaragut (1421-1463): El fill secret de la reina Margarida de Prades, Drassana, Valencia, 2021.

VILLALMANZO, Jesús, Joanot Martorell: biografía ilustrada y diplomatario, Ayuntamiento de Valencia, Valencia, 1995.

ZURITA, Anales de la Corona de Aragón, Ángel Canellas (ed), José Javier Isó (coordinador de la edición electrónica), Institución «Fernando el Católico», Zaragoza, 2003.

Publicado
26-12-2022
Cómo citar
GALÁN CAMPOS, L. (2022). La baja nobleza y las luchas de bandos de la ciudad de Valencia (1380-1412). Medievalismo, (32), 147–170. https://doi.org/10.6018/medievalismo.551071
Número
Sección
Artículos