Gènesi i control documental a la cancelleria catalanoaragonesa del segle XV. Anàlisi a propòsit d’un dubte en l’autenticitat documental al 1421
Agencias de apoyo
- Projecte “PeopleAndWriting” (ERC-StG grant agreement No. 850604) finançat per la Unió Europea/Consell Europeu d’Investigació (European Research Council) dins el marc del programa d’Investigació i Innovació Horizon 2020.
Resumen
Aquest article analitza el funcionament de l’oficina d’expedició documental de la reina Maria de Castella a través de les mateixes notes de cancelleria. Així, l’objectiu és remarcar la importància d’una bona praxi en l’elaboració del producte emanat d’aquesta oficina, coneguda i valorada pels oficials reials i súbdits, especialment per a donar validesa a la paraula règia escrita, en aquest cas transmesa per la reina. D’altra banda, emfatitza la manifestació de l’autoritat reginal a través de l’escriptura i la implicació de la reina Maria amb aqueixa tecnologia de govern.
Descargas
-
Resumen0
-
PDF1
Citas
ALFONSO EL SABIO, Opúsculos del Rey Sabio: El Espéculo, ed. Real Academia de la Historia, estudio preliminar de Antonio Pérez Martín, Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado, Madrid, 2018, https://www.boe.es/biblioteca_juridica/abrir_pdf.php?id=PUB-LH-2018-92.
BAIGES I JARDÍ, Ignasi J., “Aportació a l'estudi de la gènesi documental del nomenament reial: els nomenaments d'oficials reials de Jaume II”, Acta historica et archaeologica mediaevalia, 25 (2003), pp. 631-653.
CERDA COSTABAL, José Manuel, i MARTÍNEZ LLORENTE, Félix, “Un documento inédito y desconocido de la cancillería de la reina Leonor Plantagenet”, En la España medieval, 42 (2019), pp. 59-91, https://doi.org/10.5209/ELEM.64080.
CLANCHY, Michael T., From memory to written record. England, 1066-1307, Edward Arnold, London, 1979.
CLAVERO SALVADOR, Bartolomé, “Institución política y derecho: Acerca del concepto historiográfico de ‘Estado moderno’”, Revista de estudios políticos, 19 (1981), pp. 43-58.
COLESANTI, Gemma, Una mujer de negocios catalana en la Sicilia del siglo XV: Caterina Llull i Sabastida. Estudio y edición de su libro maestro 1472–1479, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Institució Milà i Fontanals, Barcelona, 2008.
CONDE Y DELGADO DE MOLINA, Rafael, “La transmisión de la iussio regis en la producción documental bajo Jaime II de Aragón: Estudio del registro Curie I del Archivo de la Corona de Aragón”, en Las Cancillerías de la Corona de Aragón y Mallorca desde Jaime I a la muerte de Juan II, Josep Trenchs Òdena i Antoni M. Aragó i Cabañas (eds.), Cátedra Zurita, Institución Fernando el Católico, Zaragoza, 1982, pp. 83-99.
CONDE Y DELGADO DE MOLINA, Rafael, Les primeres ordinacions de l’Arxiu Reial de Barcelona (1384), Secretaría General de Archivos Estatales. Ministerio de Cultura, Madrid, 1993.
CONDE Y DELGADO DE MOLINA, Rafael, Reyes y archivos en la Corona de Aragón: siete siglos de reglamentación y praxis archivística (siglos XII-XIX), Institución Fernando el Católico, Zaragoza, 2008.
CONDE Y DELGADO DE MOLINA, Rafael, “Signos, sellos y firmas de las reinas de Aragón”, Acta historica et archaeologica mediaevalia, 25 (2003), pp. 925-936.
EARENFIGHT, Theresa, The King’s other body: Maria of Castile and the crown of Aragon, University of Pennsylvania Press, Philadelphia, 2010.
EUBEL, Conradum, Hierarchia catholica medii aevi..., vol. 1, Sumptibus et typis Librariae Regensbergianae, Monasterii, 1913, https://archive.org/details/hierarchiacathol02eubeuoft.
FERRER I MALLOL, Maria Teresa, “La redacció de l’instrument notarial a Catalunya. Cèdules, manuals, llibres i cartes”, Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos, 4 (1974), pp. 29-192.
FERRER I MALLOL, Maria Teresa, “L’instrument notarial (segles XI-XV)”, en Actes del II Congrés d’Història del Notariat Català, Juan José López Burniol i Josep Maria Sans i Travé (coords.), Fundació Noguera, Barcelona, 2000, pp. 29-88, http://hdl.handle.net/10261/24072.
GARCÍA HERRERO, María del Carmen, “El cuerpo que subraya: imágenes de autoridad e influencia materna en fuentes medievales”, Turiaso, 17 (2003), pp. 155-174.
GARCÍA HERRERO, María del Carmen, “La dama modélica del Cuatrocientos en la correspondencia de María de Castilla, Reina de Aragón (1416-1458)”, Cuadernos del CEMYR, 23 (2015), pp. 27-48. https://doi.org/10.25145/j.cemyr.
GARCÍA PÉREZ, Rafael, “Modernidad en el Antiguo Régimen: el problema del Estado (o el Estado como problema)”, Memoria y Civilización, 6 (2003), pp. 43-96. https://doi.org/10.15581/001.6.33784.
GIMENO BLAY, Francisco M., Escribir, reinar: la experiencia gráfico-textual de Pedro IV el Ceremonioso (1336-1387), Abada, Madrid, 2006.
GIMENO BLAY, Francisco M., “«Havem rebuda e entesa vostra letra»”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 96 (2020), pp. 73-88.
GIMENO BLAY, Francisco M., “Prácticas de escritura de Isabel la Católica: Entre privacidad y política”, en Manu propria: vom eigenhängifen Schreiben der Mächtigen, Claudia Feller i Christian Lackner (eds.), Böhlau Verlag, Viena, 2016, pp. 229-262. https://doi.org/10.7767/9783205204718-011.
GIMENO BLAY, Francisco M., Scripta Manent. De las ciencias auxiliares a la Historia de la Cultura Escrita, María Luz Mandingorra Llavata i José Vicente Boscá Codina (eds.), Ediciones de la Universidad de Granada, Granada, 2008.
GIMENO BLAY, Francisco M., “«Si necessitat s’esdevenia a escriure»”. Escritura y gobierno en la Corona de Aragón (siglo XIV)”, en Monarquía, crónicas, archivos y cancillerías en los reinos hispano-cristianos: siglos XIII-XV, Esteban Sarasa Sánchez (coord.), Institución Fernando el Católico, Zaragoza, 2014, pp. 185-221. http://hdl.handle.net/10550/44057.
GOÑI GAZTAMBIDE, José, “Los españoles en el Concilio de Constanza”, Hispania Sacra, 15/30 (1962), pp. 253-386.
GOODY, Jack, The logic of writing and the organization of society, Cambridge University Press, Cambridge, 1986.
GRAFF, Harvey J., The legacies of Literacy. Continuities and contradictions in Western Culture and Society, Indiana University Press, Indianapolis, 1987.
KANTOROWICZ, Ernst H., The King’s two bodies: a study in mediaeval political theology, Princeton University Press, Princeton, 1957.
LADERO QUESADA, Miguel Ángel, “Algunas reflexiones sobre el origen del Estado Moderno en Europa (siglos XIII-XVIII)”, en La Península Ibérica en la era de los descubrimientos (1391-1492): actas III Jornadas Hispano-Portuguesas de Historia Medieval, Manuel González Jiménez, Isabel Montes Romero-Camacho i Antonio Ma Claret García Martínez (eds.), vol. 1, Consejería de Cultura, Junta de Andalucía, Sevilla, 1997, pp. 483-498.
LALINDE ABADÍA, Jesús, “Estado Moderno como paralogismo historiográfico”, Ius fugit: Revista interdisciplinar de estudios histórico-jurídicos, 3-4 (1994-1995), pp. 121-140.
LÓPEZ RODRÍGUEZ, Carlos, “Conservar y construir la memoria regia en tiempos de Jaime I: los archivos reales”, en La construcció medieval de la memoria regia, Pascual Martínez Sopena i Ana María Rodríguez López (coords.), Publicacions de la Universitat de València PUV, València, 2011, pp. 387-414.
LÓPEZ RODRÍGUEZ, Carlos, “El Archivo de la Corona de Aragón en la Baja Edad Media”, en Monarquía, crónicas, archivos y cancillerías en los reinos hispano-cristianos: siglos XIII-XV, Esteban Sarasa Sánchez (coord.), Institución Fernando el Católico, Zaragoza, 2014, pp. 145-184.
LÓPEZ RODRÍGUEZ, Carlos, Nobleza y poder político en el Reino de Valencia, Publicaciones de la Universitat de València (PUV), València, 2005. https://www.digitaliapublishing.com/a/35243.
MANDINGORRA LLAVATA, María Luz, “Entre dos reinos. Cartas de María de Castilla, reina de Aragón”, Ars Longa, 23 (2014), pp. 41-58.
MANDINGORRA LLAVATA, María Luz, “Al servicio del rey. Sobre la carta real diplomática de la Corona de Aragón (1336-1458)”, Anuario de Estudios Medievales, 47/2 (2017), pp. 647-677. https://doi.org/10.3989/aem.2017.47.2.06.
MARAVALL, José Antonio, Estado moderno y mentalidad social: siglos XV a XVII, 2 vols., Revista de Occidente, Madrid, 1972.
MENÉNDEZ PIDAL DE NAVASCUÉS, Faustino, Apuntes de sigilografía española, Aache, Guadalajara, 1993.
MIGLIO, Luisa, “Scrivere al femminile”, en Escribir y leer en Occidente, Armando Petrucci i Francisco M. Gimeno Blay (coords.), Departament d’Història de l’Antiguitat i de la Cultura Escrita – Universitat de València, València, 1995, pp. 63-108.
MONSALVO ANTÓN, José María, “Poder político y aparatos de estado en la Castilla bajomedieval. Consideraciones sobre su problemática”, Studia Historica. Historia Medieval, 4 (1986), pp. 101-167.
MUÑOZ POMER, María Rosa, “Les assemblées médiévales de Valence et leurs actes parlementaires”, Parliaments, Estates and Representation, 28/1 (2008), pp. 27-53, https://doi.org/10.1080/02606755.2008.9522273.
PELAZ FLORES, Diana, La casa de la reina en la Corona de Castilla (1418-1496), Ediciones Universidad de Valladolid, Valladolid, 2017.
PELAZ FLORES, Diana, Poder y representación de la reina en la Corona de Castilla (1418-1496), Junta de Castilla y León, Consejería de Cultura y Turismo, Valladolid, 2017.
PELAZ FLORES, Diana, Reinas consortes: las reinas de Castilla entre los siglos XI-XV, Silex, Madrid, 2017.
PELAZ FLORES, Diana, “Reynante(s) en vno. Fundamentación teórica del poder de la pareja regia en la Corona de Castilla durante la Baja Edad Media”, Anuario de Estudios Medievales, 48/2 (2018), pp. 845-869. https://doi.org/10.3989/aem.2018.48.2.11.
PELAZ FLORES, Diana i RUIZ DOMINGO, Lledó, “El ruego del rey, el amparo del reino: La mediación en la Cancillería de la reina Blanca de Anjou”, en Rogar al rey, suplicar a la reina: El Gobierno por la gracia en la Corona de Aragón, siglos XIII-XV, Guillermo Tomás Faci i Carlos Laliena Corbera (coords.), Prensas de la Universidad de Zaragoza, Zaragoza, 2021, pp. 143-166. https://investigacion.usc.gal/documentos/61a718c83ce0234e3fd34e36.
PERE EL CERIMONIÓS, Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Cerimoniós, transcripció, edició i notes del manuscrit de València a cura de Francisco M. Gimeno Blay, Daniel Gozalbo Gimeno i José Trenchs Òdena (†), introducció per Francisco M. Gimeno Blay, Francisco M. Gimeno Blay, Daniel Gozalbo Gimeno, i Josep Trenchs Òdena (†) (eds.), Publicacions de la Universitat de València PUV, València, 2009.
PETRUCCI, Armando, Historia de la escritura e historia de la sociedad, Universitat de València, València, 1998.
PETRUCCI, Armando, Prima lezione di paleografia, Laterza, Roma, 2002.
PETRUCCI, Armando, “Scrittura, alfabetismo ed educazione gràfica nella Roma del primo Cinquecento: da un libretto di conti di Maddalena Pizzicarola in Trastevere”, Scrittura e civiltà, 2 (1978), pp. 163-207.
PRATESI, Alessandro, Genesi e forme del documento medievale, Jouvence, Milà, 1979.
RABIKAUSKAS, Paulius, Diplomatica generalis: Praelectionum lineamenta, ed. quarta / ad usum studentium, Pontificia Universitas Gregoriana. Facultas Historiae Ecclesiasticae, Romae, 1976.
RODRÍGUEZ DE DIEGO, José Luis, Instrucción para el gobierno del Archivo de Simancas (año 1588), Ministerio de Cultura, Dirección General de Bellas Artes y Archivos, Madrid, 1989.
RUIZ DOMINGO, Lledó, “Reginalitat baixmedieval. La significació política, econòmica i cerimonial de la reina consort a la Corona d’Aragó durant els segles XIV i XV”, tesi doctoral, Universitat de València, 2020. https://hdl.handle.net/10550/73124.
SAGARRA I DE SÍSCAR, Ferran, Sigil·lografia catalana: inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya, 3 vols., Estampa d’Henrich i ca, Barcelona, 1915. https://archive.org/details/sigillografiacat01saga/page/n7/mode/2up.
SÁIZ SERRANO, Jorge, Caballeros del rey: nobleza y guerra en el reinado de Alfonso el Magnánimo, Publicaciones de la Universitat de València (PUV), València, 2008.
SANLLEHY I GIRONA, Carles, “Una extraordinaria embajada: la Corona de Aragón y el Concilio de Constanza”, Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 18 (1945), pp. 1-28.
SANLLEHY I GIRONA, Carles, “Los embajadores de los estados españoles en el Concilio de Constanza”, Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 20 (1947), pp. 5-41.
SEVILLANO COLOM, Francisco, “Apuntes para el estudio de la Cancilleria de Pedro IV el Cerimonioso”, Anuario de Historia del Derecho Español, 20 (1950), pp. 137-241.
SEVILLANO COLOM, Francisco, “De la cancillería de la Corona de Aragón”, en Martínez Ferrando, archivero. Miscelánea de estudios dedicados a su memoria, Asociación Nacional de Bibliotecarios, Archiveros y Arqueólogos, Madrid, 1968, pp. 451-480.
TRENCHS ÒDENA, Josep, i ARAGÓ I CABAÑAS, Antoni M., Las Cancillerías de la Corona de Aragón y Mallorca desde Jaime I a la muerte de Juan II, Cátedra Zurita, Institución Fernando el Católico, Zaragoza, 1983.
VIVES, Joan Lluís, Los diálogos: (Linguae latinae exercitatio), ed. crítica, estudio introductorio y comentario de M. Pilar García Ruiz, Ediciones Universidad de Navarra - EUNSA, Pamplona, 2005.
Derechos de autor 2025 Joan Beltran Todolí

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0.



