Urbanismo y desarrollo inmobiliario en ámbito rural. Cinctorres (Els Ports de Morella) entre finales del siglo XIV e inicios del siglo XV
Agencias de apoyo
- Proyecto Recursos naturales y actividades productivas en espacios interiores de la Corona de Aragón (ss. XIV-XVI), (PID2021-123509NB-I00), Ministerio de Ciencia e Innovación. Investigador colaborador de CEMA (Centro de Estudios Medievales de Aragón).
Resumen
Presento una aproximación a las dinámicas del mercado inmobiliario en ámbito rural para un período muy concreto (últimas décadas del siglo XIV y primeras décadas del XV) en un lugar situado en el área septentrional del reino de Valencia (Cinctorres, aldea de Morella), y en un momento de importante desarrollo económico en la zona vinculado a la producción y exportación internacional de lanas. De forma paralela se observa el desarrollo urbanístico del lugar, con la creación de nuevas calles, y se estudia a los participantes más activos en este tipo de mercado.
Descargas
-
Resumen0
-
PDF1
Citas
APARICI MARTÍ, Joaquín, “En el norte del reino de Valencia. Lana y producción textil en Cinctorres, aldea de Morella, a inicios del siglo XV”, En la España Medieval, (prensa, 2026).
BELENGUER GONZÁLEZ, Antonio, “Quasdam domos nostras. El mercado inmobiliario en Valencia a principios del siglo XV”, Espacios de vida. Casa, hogar y cultura material en la Europa medieval, José V. García (ed.), Valencia Universitat, 2022. pp. 131-159.
CABRERA SÁNCHEZ, Margarita, “Oligarquía urbana y negocio inmobiliario en Córdoba en la segunda mitad del s. XV”, Historia, Instituciones, Documentos, 20 (1993), pp. 107-126.
CAMPOS PERALES, Agustí, “Algunas consideraciones sobre el urbanismo público en Valencia durante la primera mitad del s. XV”, Espacio, Tiempo y Forma, 28 (2015), pp. 109-132.
DÍAZ, Carmen; DOMÉNECH, José; JOLI, Mª Carmen y RABASSA, Carles, La ciudad y su gente: vecindario y propiedad urbana en Castelló según los padrones de riqueza (ss. XIV-XVIII), Fundación Dávalos- Flétcher, Castelló, 1996.
GARCÍA MARSILLA, Juan Vicente, “Valorar el precio de las viviendas. Poder municipal y mercado inmobiliario en la Valencia medieval”, Expertise et valeur des choses au Moyen Âge. Le besoin d’expertise, Cl. Denjean y L. Feller (eds.), Madrid, 2013, pp. 139-152.
GARCÍA MARSILLA, Juan Vicente, “Marcadores de estatus. Espacios y objetos de la distinción en las viviendas valencianas medievales”, Espacios de vida. Casa, hogar y cultura material en Europa medieval, Juan V. García (ed.), Valencia, 2022, pp. 345-385.
GISBERT, Josep Mª, “Ocupació del sòl urbà de Cinctorres al 1745”, Cinctorres. Els nous temps, vol II, Cinctorres-Club, Tortosa, 1999, pp. 245-256.
GUARDIOLA NOGUERA, Ferran, “Toponímia medieval del terme de Cinctorres”, Cinctorres, vol. I, Cinctorres-Club, Tortosa, 1999, pp. 199-231.
GUARDIOLA NOGUERA, Ferran, “Nou i Vell a la toponimia cinctorrana”, Diari La Veu del País Valencià (26 de noviembre de 2015).
GUINOT RODRÍGUEZ, Enric, “Demografia medieval del nord del País Valencià”, Actes de les I Jornades d’Estudi sobre la població del País Valencià, Vol. 1, Diputación provincial, Valencia-Alicante, 1988, pp. 229-249.
GUINOT, Enric y MARTÍ, Javier, “Las villas nuevas medievales valencianas (siglos XIII-XIV), Boletín Arkeolan, 14 (2006), pp. 127-153.
HINOJOSA MONTALVO, José, “Espacios de sociabilidad urbana en el reino de Valencia durante la Edad Media”, Acta historica et archaeologica mediaevalia, 26 (2005), pp. 985-1011.
IRADIEL MURUGARREN, Paulino, “Mercado inmobiliario, crédito y crecimiento urbano medieval en Valencia”, Mercado inmobiliario y paisajes urbanos en el Occidente europeo (ss. XI-XV). XXXIII Semana de Estudios Medievales, Estella, 2007, pp. 377-416.
LIZANDRA RUBIO, Joaquín, “Aproximació a l’evolució urbana”, Cinctorres. Els nous temps, vol. II, Cinctorres-Club, Tortosa, 1999, pp. 229-244.
MARTÍ OLTRA, Javier, “Las transformaciones urbanísticas”, Historia de Valencia, Antoni Furió (dir), Levante y Universitat de València, 1999, pp. 189-191.
MARTÍNEZ ARAQUE, Iván, “Transmissió del patrimoni i mercat immobiliari urbà. L’habitatge de les famílies artesanes en la vila d’Alzira durant els ss. XIV-XV”, Anuario de Estudios Medievales, 40/1 (2010), pp. 201-221.
OLUCHA MONTINS, Ferrán, “Dades per a la història de l’art als Ports de Morella i el Maestrat (ss. XIV-XIX)”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 86 (2010), pp. 389-434.
RABASSA VAQUER, Carles, “La manufactura tèxtil en l’àmbit rural dels Ports de Morella (ss. XIV-XV)”, Millars, Espai i Història, 29 (2006), pp. 151-173.
RABASSA VAQUER, Carles, “Comerç mediterrani i mercaderies locals. Una perspectiva des de les comarques septentrionals valencianes (segle XV)”, Europa: historia, imagen y mito, Universitat Jaume I, Castelló, 2008, pp. 177-204.
RODRIGO ESTEVAN, Mª Luz, “La vivienda urbana bajomedieval: arquitecturas, conflictos vecinales y mercado inmobiliario (Daroca, s. XV)”, Studium. Revista de Humanidades, 11 (2005), pp. 39-74.
ROSELLÓ I VERGER, Vicenç Mª, Viles planificades valencianes medievals i modernes, Publicacions de la Universitat de València, València, 2017.
ROYO PÉREZ, Vicent, “Elits rurals i xarxes mercantils al nord del País Valencià baixmedieval. El comerç i la manufactura de la llana a Vilafranca (1393-1412)”, Recerques. Història, Economia, Cultura, 60 (2010), pp. 25-56.
ROYO PÉREZ, Vicent, “El mercado inmobiliario en el mundo rural valenciano en la Baja Edad Media”, Estudios recientes de jóvenes medievalistas, Concepción Villanueva et al (eds), Lorca, 2013, pp. 195-214.
SÁNCHEZ ADELL, José, “Paisaje urbano de una villa valenciana bajomedieval. (Notas y datos para una topografía de Castelló de la Plana, ss. XIII-XV)”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 66 (1990), pp. 349-370.
TORRÓ, Josep y GUINOT, Enric, “De la madîna a la ciutat. Les pobles del sud i la urbanització dels extramurs de València (1270-1370)”, Saitabi 51-52 (2001-2002), pp. 51-103.
TORTOSA QUIRÓS, Jaime, “Hogar, distribución espacial, camas y familia en el s. XV a partir de los inventarios de Valencia”, Espacio, Tiempo y Forma, serie III historia medieval, 35 (2022), pp. 621-650.
Derechos de autor 2025 Joaquín Aparici Martí

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0.



