El rescate de cautivos musulmanes: nueva clave de las relaciones Mallorca-Magreb en la Baja Edad Media

Autores/as

DOI: https://doi.org/10.6018/medievalismo.550961
Palabras clave: Rescate de cautivos, procesos de redención, Mallorca bajomedieval, sultanato hafsí, mercaderes judeoconversos

Resumen

El presente artículo indaga en las específicas condiciones que hicieron de Mallorca un lugar estratégico para el desarrollo de procesos de redención de cautivos en la Baja Edad Media. A través del estudio de los impuestos de salida de musulmanes del reino de Mallorca, las eixides de sarraïns, se desvela una vía privilegiada de acceso al rescate de musulmanes en la que los mercaderes mallorquines judeoconversos jugaron un papel relevante. Asimismo, la misma fuente permite trazar rutas de conexión directa entre la isla balear mayor y el sultanato hafsí de Túnez, consideradas hasta el momento secundarias respecto a las dirigidas a otros puntos del Magreb.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

ABULAFIA, David, “Commerce and the Kingdom of Majorca”, Iberia and the Mediterranean world of the Middle Ages: studies in honour of Robert I. Burns, Brill, Leiden, 1996.

ABULAFIA, David, Un emporio mediterráneo. El reino catalán de Mallorca, Omega, Barcelona, 1996.

BARCELÓ CRESPÍ, Maria, “Algunes dades sobre els toscans a la ciutat de Mallorca en els darrers temps medievals”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul.liana, 75 (2019), pp. 101-121.

BARCELÓ CRESPÍ, Maria, “Dades diverses de la relació entre el regne de Mallorca i el Nord d’Àfrica durant els anys de transició a la Modernitat”, La Barbaria i les Balears. Les relacions entre Tunis i l’arxipèlag al llarg de la història. XXXI Jornades d’Estudis Històrics Locals, Gonçal López Nadal y Andreu Seguí Beltrán (coor.), Institut d’Estudis Baleàrics, Palma, 2019, pp. 213-237.

BARCELÓ CRESPÍ, Maria, “La frontera marítima entre el reino de Mallorca y el norte de África en los últimos tiempos medievales”, Las fronteras en la Edad Media hispánica, siglos XIII-XVI, Manuel García Fernández, Ángel Galán Sánchez, y Rafael G. Peinado Santaella (eds.), Universidad de Granada/Universidad de Sevilla, Granada, 2019, pp. 453-465.

BARCELÓ CRESPÍ, Maria, “El reino de Mallorca, una encrucijada en el Mediterráneo occidental (siglos XIII-XV)”, Islas y sistemas de navegación durante las edades media y moderna, Adela Fábregas García (ed.), Alhulia, Granada, 2010, pp. 21-57.

BARCELÓ CRESPÍ, Maria, “La ciudad de Mallorca y su proyección en el Mediterráneo occidental (siglos XIII-XV)”, La ciudad medieval y su influencia territorial, Beatriz Arízaga Bolumburu y Jesús Ángel Solórzano Telechea (eds.), Logroño, Instituto de Estudios Riojanos, 2007, 111-136.

BENREMDANE, Ahmed, “Al Yihad y la cautividad en los dictámenes jurídicos o fatuas de los alfaquíes musulmanes y de Al Wansarisi, en particular: el caso de los musulmanes y de los cristianos de Al Andalus”, La liberazione dei "captivi" tra Cristianità e Islam. Oltre la crociata e il gihad: Tolleranza e servizio umanitario, Giulio Cipollone (ed.), Collectanea Archivi Vaticani, Ciudad del Vaticano, 2000, pp. 447-455.

BRESC, Henri, “La course mediterraneenne au miroir sicilien (XII-XV siècles)”, Politique et société en Sicile, XIIe-XVe siècles, Variorum Reprints, Aldershot G. Bretaña, 1990, pp. 91-110.

BRODMAN, James W., “Captives or Prisoners: Society and Obligation in Medieval Iberia”, Anuario de Historia de la Iglesia, 20 (2011), pp. 201-219.

BRODMAN, James W., “Municipal Ransoming Law on the Medieval Spanish Frontier”, Speculum 60.2 (1985), pp. 318-330.

BRUNSCHVIG, Robert, La Berbérie oriental sous les Hafsides. Des origines a la fin du XV siècle, Publications de l’Institut d’Études Orientales d’Alger, París, 1982.

BURGUERA I PUIGSERVER, Victòria A., Entre el negoci privat i la caritat popular. La redempció de captius a la Corona d’Aragó baixmedieval (1410-1458) (en vías de publicación).

BURGUERA I PUIGSERVER, Victòria A., Els perills de la mar. Pirateria, captiveri i gestió del conflicte marítim a la Corona d’Aragó (1410-1458), tesis doctoral inédita, Universitat de Barcelona, Barcelona, 2020.

CANYELLES, Agustí, “Tall per una armada contra corsaris (1449)”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul.liana, 24 (1932-1933), pp. 8-22.

CATEURA BENNÀSSER, Pau, “La contribución confesional: musulmanes y judíos en el reino de Mallorca (siglos XIII-XIV)”, Acta historica et archaeologica mediaevalia, 20.21 (1999/2000), pp. 119-138.

CATEURA BENNÀSSER, Pau, “Valencia y Mallorca en el siglo XV”, Mayurqa, 26 (2000), pp. 181-193.

CERONE, Francesco, “Alfonso il Magnanimo ed Abu ’Omar Othmân”, Archivio Storico per la Sicilia orientale, 9 (1912), pp. 45-70.

CERONE, Francesco, “Alfonso il Magnanimo ed Abu ’Omar Othmân”, Archivio Storico per la Sicilia orientale, 10 (1913), pp. 22-78.

COLL JULIÀ, Núria, “Aspectos del corso catalán y del comercio internacional en el siglo XV”, Estudios de Historia Moderna, 4 (1954), pp. 159-187.

CORTÉS, Vicenta, “Los pasajes de esclavos en Valencia en tiempo de Alfonso V”, Anuario de Estudios Medievales, 10 (1980), pp. 791-819.

COULON, Damien, Barcelona i el gran comerç d’orient a l’edat mitjana, Editorial Base, Barcelona, 2013.

DÍAZ BORRÁS, Andrés, El miedo en el Mediterráneo: la caridad popular valenciana y la redención de cautivos bajo poder musulmán 1323-1539, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Institución Milá y Fontanals, Barcelona, 2001.

DÍAZ BORRÁS, Andrés, “Los cautivos musulmanes redimidos en Valencia (1380-1480)”, La liberazione dei ‘captivi’ tra Cristianità e Islam. Oltre la crociata e il gihad: tolleranza e servizio umanitario, Archivio Segreto Vaticano, Ciudad del Vaticano, 2000, pp. 737-747.

DÍAZ BORRÁS, Andrés, Los orígenes de la piratería islámica en Valencia. La ofensiva musulmana trecentista y la reacción cristiana, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona, 1993.

DÍAZ BORRÁS, Andrés, “La paradoja de la emigración mora en Valencia durante el siglo XV. Expatriación musulmana en época de Honorat Mercader (1467-1481)”, Cuadernos de estudios medievales y ciencias y técnicas historiográficas 16 (1991), pp. 37-42.

DUFOURCQ, Charles Emmanuel, “Chrétiens et musulmans durant les derniers siècles du Moyen Âge”, Anuario De Estudios Medievales, 10 (1980), pp. 207-225.

DUFOURCQ, Charles Emmanuel, “Liaisons maritimes et commerce catalans, majorquins et valenciens avex le Maghrib, du XIIIe au XVe siecles”, Cuadernos de historia económica de Cataluña, 20 (1979), pp. 109-118.

DUFOURCQ, Charles Emmanuel, L’Espagne catalane et le Maghreb aux XIIIe et XIVe siècles: de la bataille de Las Navas de Tolosa, 1212 à l’avènement du sultan merinide Abou-I-Hasan, 1313, Presses Universitaires de France, París, 1966.

FERRER I MALLOL, Maria Teresa, “Els redemptors de captius: mostolafs, eixees o alfaquecs (segles XII-XIII)”, Medievalia, 9 (1990), pp. 85-106.

FERRER I MALLOL, Maria Teresa, “La redempció de captius a la Corona Catalano-aragonesa (segle XIV)”, Anuario de Estudios Medievales, 15 (1985), pp. 237-297.

GAZULLA, Faustino D., “La redención de cautivos entre los musulmanes”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XXVIII, 100-101 (1928), pp. 321-342.

GUEMARA, Raoudha, “La libération et le rachat des captifs. Une lecture musulmane”, La liberazione dei "captivi" tra Cristianità e Islam. Oltre la crociata e il gihad: Tolleranza e servizio umanitario, Giulio Cipollone (ed.), Collectanea Archivi Vaticani, Ciudad del Vaticano, 2000, pp. 333-344.

GUIRAL-HADZIIOSSIF, Jacqueline, Valencia, puerto mediterráneo en el siglo XV (1410-1525), Edicions Alfons el Magnànim, Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, Valencia, 1989.

GUIRAL-HADZIIOSSIF, Jacqueline, “Les relations commerciales du Royaume de Valence avec la Berbérie au XVe siècle”, Mélanges de la Casa de Velázquez, 10 (1974), pp. 99-131.

HASNAOUI, Milouda, “La ley islámica y el rescate de los cautivos según las fetwas de al-Wansarisi e Ibn Tarkat”, La liberazione dei "captivi" tra Cristianità e Islam. Oltre la crociata e il gihad: Tolleranza e servizio umanitario, Giulio Cipollone (ed.), Collectanea Archivi Vaticani, Ciudad del Vaticano, 2000, pp. 549-558.

HEERS, Jacques, Esclavos y sirvientes en las sociedades mediterráneas durante la Edad Media, Edicions Alfons el Magnànim, Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, Valencia, 1989.

HERSHENZON, Daniel, The Captive Sea. Slavery, Communication, and Commerce in Early Modern Spain and the Mediterranean, University of Pennsylvania Press, Philadelphia, 2018.

HERSHENZON, Daniel, “The Political Economy of Ransom in the Early Modern Mediterranean”, Past and Present, 231.1 (2016), pp. 61-95.

HINOJOSA MONTALVO, José, “Judíos extranjeros en el reino de Valencia durante la Baja Edad Media”, Sefarad 70, núm. 1 (2010), pp. 69-115.

HINOJOSA MONTALVO, José, “De la esclavitud a la libertad en el reino de Valencia durante los siglos medievales”, De l’esclavitud a la llibertat. Esclaus i lliberts a l’Edat Mitjana, Consell Superior d’Investigacions Científiques. Institució Milà i Fontanals, Barcelona, 2000, pp. 431-470.

HINOJOSA MONTALVO, José, “Actividades comerciales de los judíos en Valencia (1391-1492)”, Saitabi, 29 (1979), pp. 21-42.

HINOJOSA MONTALVO, José, “Tácticas de apresamiento de cautivos y su distribución en el mercado valenciano (1410-1434)”, Qüestions valencianes, Quiles, Artes Gráficas, Valencia, 1979, pp. 5-45.

HOUSSAYE MICHIENZI, Ingrid, “Entre Majorque et l’Afrique: configuration de l’espace et réseaux juifs d’après des sources commerciales italiennes (fin XIVe-début XVe siècle)”, Revue des Études Juives, 173 (2014), pp. 139-174.

HOUSSAYE MICHIENZI, Ingrid, Datini, Majorque et le Maghreb (14e-15e siècles). Réseaux, espaces méditerranéens et stratégies marchandes, Brill, Leiden-Boston, 2013.

HOUSSAYE MICHIENZI, Ingrid, “Relazioni commerciali tra la compagnia Datini di Maiorca e le città del Maghreb tra fine Trecento e inizio Quattrocento”, Mercatura è arte : uomini d’affari toscani in Europa e nel Mediterraneo tardomedievale, Sergio Tognetti y Lorenzo Tanzini (eds.), Viella, Roma, 2000, pp. 149-178.

JOVER-AVELLÀ, Gabriel, MAS I FORNERS, Antoni, y SOTO COMPANY, Ricard, “Colonització feudal i esclavitud, Mallorca 1230-1350”, Recerques: història, economia, cultura, 52-53 (2006), pp. 19-48.

JOVER-AVELLÀ, Gabriel, MAS-FORNERS, Antoni, SOTO-COMPANY, Ricard, y TELLO, Enric, “Socioecological Transition in Land and Labour Exploitation in Mallorca: From Slavery to a Low-Wage Workforce, 1229–1576”, Sustainability, 11.1 (2019), p. 168.

JUAN VIDAL, Josep, “Mallorca en la segunda mitad del siglo XV. Panorama socioeconómico”, Medicina Balear, 22.1 (2007), pp. 22-32.

JUNYENT MOLINS, Pol, Política naval, estructura i logística de la marina de guerra de la Corona d’Aragó. Les armades d’Alfons el Magnànim contra el regne de Tunis (1430-1435), tesis doctoral inédita, Universitat de Barcelona, Barcelona, 2020.

KAISER, Wolfgang (ed.), Le commerce des captifs. Les intermediaires dans l’échange et le rachat des prisonniers en Méditerranée, XVe-XVIIIe siècle, École française de Rome, Roma, 2008.

LÓPEZ BONET, Josep Francisco, La riquesa de Mallorca al s. XIV (evolució i tendències econòmiques), Consell Insular, Palma, 1990.

LÓPEZ PÉREZ, M. Dolores, “La configuración de un modelo comercial: las redes mercantiles mallorquinas en el espacio hafsí (s. XIII-XIV)”, XXXI Jornades d’Estudis Històrics Locals. La Barbaria i les Balears, les relacions entre Tunis i l’arxipèlag al llarg de la història, Gonçal López Nadal y Andreu Seguí Beltrán (coords.), Institut d’Estudis Baleàrics, Palma, 2019, pp. 33-51.

LÓPEZ PÉREZ, M. Dolores, “Mallorca, centro económico mediterráneo: los intercambios comerciales con el área magrebí (siglos XIII-XV)”, El regne de Mallorca: cruïlla de gents i de cultures (segles XIII-XV), Institut d’Estudis Baleàrics, Palma, 2008, pp. 89-100.

LÓPEZ PÉREZ, M. Dolores, “Mallorca y el Magreb en la Baja Edad Media”, Relaciones entre el Mediterráneo cristiano y el norte de África en época medieval y moderna, Carmen Trillo San José (ed.), La Nao, Granada, 2004, pp. 87-226.

LÓPEZ PÉREZ, M. Dolores, “Sobre la trata de esclavos magrebíes: el aprovisionamiento de los mercados catalanoaragoneses (siglo XIV)”, De l’esclavitud a la llibertat. Esclaus i lliberts a l’Edat Mitjana, Consell Superior d’Investigacions Científiques. Institució Milà i Fontanals, Barcelona, 2000, pp. 39-73.

LÓPEZ PÉREZ, M. Dolores, La Corona de Aragón y el Magreb en el siglo XIV (1331-1410), Anejos del Anuario de Estudios Medievales, Barcelona, 1995.

LÓPEZ PÉREZ, M. Dolores, “El pogrom de 1391 en Mallorca y su repercusión en los intercambios comerciales con el Magreb”, Actes del 1er Col·loqui d’Història dels Jueus a la Corona d’Aragó, Lleida, 1991, pp. 239-260.

LÓPEZ PÉREZ, M. Dolores, “La corona de Aragón y el norte de África: las diferentes áreas de intervención mercantil catalano-aragonesa en el Magreb a finales del siglo XIV y principios del siglo XV”, Acta historica et archaeologica mediaevalia, 11-12 (1991), pp. 299-323.

LÓPEZ PÉREZ, M. Dolores, “La financiación de las empresas corsarias catalano-aragonesas durante la baja edad media: los armamentos de naves mallorquines”, El comerç alternatiu. Corsarisme i contraban. VIII Jornades d’Estudis Històrics Locals, Estudis Baleàrics, Palma, 1990, pp. 81-105.

LLOMPART MORAGUES, Gabriel, “El mecanismo de liberación de los cautivos moros en Mallorca”, Historias de la Almudaina. La vida en la Mallorca del siglo XIV, Lleonard Muntaner Editor, Palma, 2007), pp. 91-95.

MACAIRE, Pierre, L’esclavage à Majorque au XVe siècle, Le plein des sens, Nimes, 2012.

MACAIRE, Pierre, Majorque et le commerce international: (1400-1450 environ), Université de Lille III, Lille, 1986.

MAÍZ CHACÓN, Jorge, “Los judíos mallorquines en el comercio y en las redes de intercambio valencianas y mediterráneas del medievo”, Anales de la Universidad de Alicante, 15 (2006/2008), pp. 75-85.

MAS FORNERS, Antoni, SOTO COMPANY, Ricard, JOVER AVELLÀ, Gabriel, y RODRÍGUEZ CARREÑO, Angel Ma, “‘Pagesos’, esclavos y jornaleros: las formas de trabajo rural en la Mallorca de los siglos XIII al XV”, XIII Congreso de Historia Agraria. Congreso Internacional de la SEHA, Lleida, 2011, pp. 3-24.

MAS I FORNERS, Antoni, “La incidencia del mercado de esclavos en la estructura productiva de Mallorca (aprox. 1300-1450)”, Les esclavages en Méditerranée. Espaces et dynamiques économiques, Fabienne P. Guillén y Salah Trabelsi (eds.), Collection de la Casa de Velázquez, Madrid, 2012, pp. 77-100.

MAS I FORNERS, Antoni, Esclaus i catalans. Esclavitud i segregació a Mallorca durant els segles XIV i XV, Lleonard Muntaner Editor, Palma, 2005.

MECHERGUI, Ahmed, “Les préceptes des captifs en Islam”, La liberazione dei "captivi" tra Cristianità e Islam. Oltre la crociata e il gihad: Tolleranza e servizio umanitario, Giulio Cipollone (ed.), Collectanea Archivi Vaticani, Ciudad del Vaticano, 2000, pp. 655-660.

ORTELLS PÉREZ, María Lutgarda. “Los mudéjares de Valencia en el siglo XV a través de los delmaments dels sarraïns”, Actas del V Simposio Internacional de Mudejarismo (1990), Instituto de Estudios Turolenses, Teruel, 1991), pp. 135-145.

PLANAS, Natividad, “Acteurs et mécanismes du rachat d’esclaves dans l’archipel baléare au XVIIe siècle”, Le commerce des captifs. Les intermédiaires dans l’échange et le rachat des prisonniers en Méditerranée, XVe-XVIIIe siècle, Wolfgang Kaiser (ed.), École française de Rome, Roma, 2008, pp. 65-81.

RAMOS LOSCERTALES, José María, El cautiverio en la Corona de Aragón durante los siglos XIII, XIV y XV, Publicaciones del Estudio de Filología de Aragón, Zaragoza, 1915.

RODRIGUEZ, Jarbel, Captives and Their Saviors in the Medieval Crown of Aragon, Catholic University of America Press, Washington, 2007.

ROMANO, David, “Musulmanes residentes y emigrantes en la Barcelona de los siglos XIV-XI. Sugerencias para su estudio”, Al-Andalus, 41-1 (1976), pp. 49-88.

RYDER, Alan, Alfonso el Magnánimo: rey de Aragón, Nápoles y Sicilia, 1396-1458, Edicions Alfons el Magnànim, Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, Valencia, 1992.

SÁIZ SERRANO, Jorge, “Las expediciones norteafricanas de Alfonso el Magnánimo (1424-1433). Financiación y organización militar”, Partir en croisade à la fin du Moyen Âge: financement et logistique, Daniel Baleoup y Manuel Sánchez Martínez (eds.), Université de Toulouse-Le Mirail, Toulouse, 2015, pp. 213-256.

SALICRÚ I LLUCH, Roser, “Passats simples, passats complexos i ambivalències identitàries. Les trajectòries d’esclaus musulmans a la Corona d’Aragó del segle XV com a estudi de cas”, Ser y vivir esclavo: Identidad, aculturación y 'agency' (mundos mediterráneos y atlánticos, siglos XIII-XVIII), Fabienne Guillén y Roser Salicrú i Lluch (eds.), Casa de Velázquez, Madrid, 2021, pp. 93-110.

SALICRÚ I LLUCH, Roser, “De quan els esclaus no eren (només) negres africans: a l’entorn de l’esclavitud i del tràfic d’esclaus a la Mediterrània tardomedieval des de l’observatori barceloní”, Drassana, 25 (2017), pp. 52-65.

SALICRÚ I LLUCH, Roser, “Mercaders, diplomàtics, torsimanys: els perfectes mediadors en els contactes de la Corona d’Aragó amb l’Islam occidental?”, Els catalans a la Mediterrània medieval. Noves fonts, recerques i perspectives, Lluís Cifuentes i Comamala, Roser Salicrú i Lluch, y Mercè Viladrich i Grau (eds.), Viella, Roma, 2015, pp. 405-423.

SALICRÚ I LLUCH, Roser, “Home del Papa, home del rei. Guillem de Fonollet, un mercader català entre política i comerç, entre món cristià i món islàmic, a cavall dels segles XIV i XV”, A l'entorn de la Barcelona medieval. Estudis dedicats a la doctora Josefina Mutgé i Vives, CSIC-Institució Milà i Fontanals, Barcelona, 2013, pp. 399-411.

SALICRÚ I LLUCH, Roser, “Luck and contingency? Piracy, Human Booty and Human Trafficking in the Late Medieval Western Mediterranean”, Seeraub im Mittelmeerraum. Piraterie, Korsarentum und maritime Gewalt von der Antike bis zur Neuzeit, Nikolas Jaspert y Sebastian Kolditz (eds.), Fink ; Schöningh, Paderborn, 2013, pp. 349-362.

SALICRÚ I LLUCH, Roser, “Contrastes ibéricos ante el comercio con el Islam. Imágenes del comercio con ‘tierra de moros’ del reinado de Fernando de Antequera”, La Península Ibérica entre el Mediterráneo y el Atlántico. Siglos XIII-XV, Diputación de Cádiz, Cádiz, 2006, pp. 351-366.

SALICRÚ I LLUCH, Roser, “L’esclau com a inversió? Aprofitament, assalariament i rendibilitat del treball en l’entorn català tardomedieval”, Recerques: Història, economia i cultura, 53-52 (2006), pp. 49-85.

SALICRÚ I LLUCH, Roser, “Más allá de la mediación de la palabra: negociación con los infieles y mediación cultural en la baja edad media”, Anuario de Estudios Medievales, Anejo 61 (2005), pp. 409-439.

SALICRÚ I LLUCH, Roser, “Els catalans a Tunis a mitjan segle XV. A l’entorn dels Vives i dels monopolis de la pesca de corall”, XVIII Congrés d’història de la Corona d’Aragó I, Universitat de València, Valencia, 2004, pp. 985-1013.

SALICRÚ I LLUCH, Roser, “Entre Cristiandad e Islam en el Mediterráneo Ibérico”, Itinerarios medievales e identidad hispánica. XXVII Semana de Estudios Medievales de Estella, Gobierno de Navarra, Institución Príncipe de Viana, Estella, 2001, pp. 83-112.

SALICRÚ I LLUCH, Roser, “Cartes de captius cristians a les presons de Tunis del regnat de Ferran d’Antequera”, Miscel·lània de Textos Medievals, 7 (1994), pp. 549-590.

SANTAMARÍA ARÁNDEZ, Álvaro, Ejecutoria del reino de Mallorca, Ajuntament de Palma, Palma, 1990.

SANTAMARÍA ARÁNDEZ, Álvaro, “El reino de Mallorca en la primera mitad del siglo XV”, Separata del IV Congreso de Historia de la Corona de Aragón, Diputación provincial de Baleares, Palma, 1955.

SASTRE MOLL, Jaume, “Las relaciones del reino de Mallorca con los sultanatos del norte de África y sur peninsular”, El regne de Mallorca: cruïlla de gents i de cultures (segles XIII-XV), Institut d’Estudis Baleàrics, Palma, 2008, pp. 135-156.

SASTRE MOLL, Jaume, “Musulmanes en Mallorca, en la primera mitad del siglo XIV”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 48 (1992), pp. 25-50.

SASTRE MOLL, Jaume, “Estancia y salida de musulmanes libres y esclavos durante el reinado de Sancho I y Felipe de Mallorca”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 44 (1988), pp. 125-170.

SASTRE MOLL, Jaume, “Notas sobre la esclavitud en Mallorca ‘El libre de sareyns e de grecs de lany de MCCCXXX’”, Mayurqa, 21 (1987), pp. 101-120.

SEGUÍ BELTRÁN, Andreu, ¿Unas islas asediadas?: la defensa de las Baleares (1480-1620), Tesis doctoral defendida en la Universitat Pompeu Fabra, 2018.

SEVILLANO COLOM, Francisco, “Demografía y esclavos del siglo XV en Mallorca”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 34 (1973), pp. 160-197.

SEVILLANO COLOM, Francisco, “Mercaderes y navegantes mallorquines (siglos XIII-XV)”, Historia de Mallorca, J. Mascaró Pasarius (ed.), Palma de Mallorca, 1970, pp. 431-520.

SEVILLANO COLOM, Francisco y POU MUNTANER, Juan, Historia del puerto de Palma de Mallorca, Gráficas Miramar, Palma de Mallorca, 1974.

SIXTO IGLESIAS, Ricardo, “Emigrantes musulmanes y cautivos norteafricanos en Valencia (1428-1433)”, VI Simposio Internacional de Mudejarismo, Instituto de Estudios Turolenses (CSIC), Zaragoza, 1995, pp. 357-364.

SOTO COMPANY, Ricard, “La conquista de Mallorca y la creación de un mercado de esclavos”, Les esclavages en Méditérranée: espaces et dynamiques économiques, Fabienne Plazolles Guillén, Salah Trabelsi (eds.), Casa de Velázquez, Madrid, 2012, págs. 63-76.

SOTO COMPANY, Ricard, “¿Una oferta sin demanda? La esclavitud rural en Mallorca antes de la Peste Negra (ss. XIII-XIV)”, Historia Agraria, 21 (2000), pp. 11-31.

SOTO COMPANY, Ricard, “La situació dels andalusins (Musulmans i Batejats) a Mallorca després de la Conquesta Catalana de 1230”, Mélanges de la Casa de Velázquez, 30 (1994), pp. 167-206.

TORRES FONTES, Juan, “Los alfaqueques castellanos en la frontera de Granada”, Homenaje a don Agustín Millares Carlo, Caja Insular de Ahorros de Gran Canaria, Madrid, 1975, pp. 99-116.

TORRÓ, Josep, “De bona guerra. El ambiguo estatuto del cautivo musulmán en los países de la corona de Aragón (siglos XII-XIII)”, El cuerpo derrotado. Cómo trataban musulmanes y cristianos a los enemigos vencidos (península ibérica, ss. VIII-XIII), Maribel Fierro y Francisco García Fitz (eds.), Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, 2008, pp. 435-484.

VALÉRIAN, Dominique, “La course et la piraterie en Méditerranée occidentale à la in du Moyen Âge: entre activité économique et instrument politique”, Les territoires de la Méditerranée: XIe-XVIe siècle, Annliese Nef (ed.), Presses Universitaires de Rennes, Rennes, 2013, pp. 35-50.

VALÉRIAN, Dominique, “La course maghrébine à la fin du Moyen Âge: une forme maritime du djihad?” La frontière méditerranéenne du XVe au XVIIe siècle: Échanges, circulations et affrontements, Albrecht Fuess y Bernard Heyberger (eds.), Brepols, Turnhout, 2013, pp. 113-124.

VALÉRIAN, Dominique, “Les captifs et la piraterie: une réponse à una conjoncture économique déprimée? Le cas du Maghreb aux XIV et XV siècles”, Les esclavages en Méditerranée, Fabienne P. Guillén y Salah Trabelsi (eds.), Collection de la Casa de Velázquez, Madrid, 2012, pp. 119-130.

VALÉRIAN, Dominique, Bugie, port maghrébin, 1067-1510, Publications de l’École française de Rome, Roma, 2006.

VAQUER BENNÀSAR, Onofre, El comerç marítim de Mallorca 1448-1531, El Tall, Palma, 2001.

VAQUER BENNÀSAR, Onofre, L’esclavitud a Mallorca. 1448-1500, Institut d’Estudis Baleàrics, Mallorca, 1997.

VAQUER BENNÀSAR, Onofre, “Una inmigración forzada: esclavos en Mallorca (1448-1499)”, Boletín de la Asociación de Demografía Histórica, 11.1 (1993), pp. 65-81.

VERLINDEN, Charles, “Une taxation d’esclaves à Majorque en 1428 et la traite italienne”, Bulletin de l’Institute Historique Belge en Rome, 42 (1972), pp. 141-187.

VERLINDEN, Charles, L’esclavage dans l’Europe Médiévale. I, Peninsule Ibérique – France, De Tempel, Bruges, 1955.

Publicado
26-12-2022
Cómo citar
BURGUERA I PUIGSERVER, V. A. (2022). El rescate de cautivos musulmanes: nueva clave de las relaciones Mallorca-Magreb en la Baja Edad Media. Medievalismo, (32), 69–95. https://doi.org/10.6018/medievalismo.550961
Número
Sección
Artículos