Mestres d’obra, mestres de cases e imaginaires: La semántica de la construcción a finales de la Edad Media en el contexto lingüístico catalán

Autores/as

DOI: https://doi.org/10.6018/medievalismo.455161
Palabras clave: Arquitectura gótica, Cataluña, Valencia, semántica de la arquitectura, oficios artísticos

Resumen

A través de este artículo se pretende analizar la semántica de la arquitectura a finales de la Edad Media, partiendo de ejemplos fundamentalmente de los ámbitos catalán y valenciano. En primer lugar, se someten a examen términos que con frecuencia son usados como sinónimos, como mestre d’obres, mestre de cases, e imaginaire, y otros menos habituales como los de arquitecto y aparejador, que esclarecen una realidad edilicia compleja. El análisis de la documentación permite ahondar en la versatilidad de los constructores medievales, comprender el prestigio que alcanzaron determinados artífices, y las relaciones que establecieron con otros oficios cercanos.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

ALMUNI BALADA, Victòria, La catedral de Tortosa als segles del gòtic, Onada, Benicarló, 2007.

ALONSO GARCÍA, Gabriel, Los maestros de la Seu Vella de Lérida y sus colaboradores, Instituto de Estudios Ilerdenses, Lleida, 1976.

ALONSO RUIZ, Begoña, “Los talleres de las catedrales góticas y los canteros del norte”, II Encuentro de historia de Cantabria, Jesús Ángel Solórzano y Manuel Ramón González, (eds.), Universidad de Cantabria, Santander, 2005, vol. II, pp. 707-728.

ALONSO RUIZ, Begoña, “El maestro de obras catedralicio en Castilla a finales del siglo XV”, Anales de Historia del Arte, vol. 12, nº especial (2012), pp. 225-243.

ALONSO RUIZ, Begoña, “Las trazas de montea en la construcción gótica: el caso de la montea de la Capilla Saldaña”, Arquitectura tardogótica en la Corona de Castilla: trayectorias e intercambios, Begoña Alonso Ruiz y Fernando Villaseñor Sebastián, (eds.), Universidad de Cantabria – Secretariado de Publicaciones de la Universidad de Sevilla, Santander - Sevilla, 2014, pp. 329-344.

ALONSO RUIZ, Begoña y JIMÉNEZ, Alfonso, La traça de la iglesia de Sevilla, Cabildo Metropolitano, Sevilla, 2009.

ARGILÉS ALUJA, Caterina, “Maestro Carlín en Cataluña”, Magna Hispalensis: los primeros años, María del Carmen Álvarez Márquez, Aula Hernán Ruiz – Catedral de Sevilla, Sevilla, 2008, pp. 61-87.

BASSEGODA NONELL, Joan, “Projecte de la façana principal de la catedral de Barcelona”, Thesaurus. Estudis: l'art als bisbats de Catalunya, 1000-1800, Jaume Barrachina (com.), Fundació Caixa de Pensions, Barcelona, 1986, pp. 172-173.

BERNAUS, Magda, “Capítols, privilegis i ordinacions dels mestres de cases al final de l’edat mitjana”, Le arti del costruire. Corporazioni edili, mestiere e regole nel Mediterraneo aragonese (XV-XVI secolo), Emanuela Garofalo (ed.), Caracol, Palermo, 2010, pp. 67-87.

BERNAUS, Magda, “«Mestres de Barcelona, experts en art»: la participación de maestros de Barcelona en la consulta de la catedral de Gerona (1386)”, Obra Congrua, Enrique Rabasa Díaz, Ana López Mozo y Miguel Ángel Alonso Rodríguez (eds.), Instituto Juan de Herrera, Madrid, 2017, pp. 57-69.

BONNASSIE, Pierre, La organización del trabajo en Barcelona a fines del siglo XV, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona, 1975.

BRACONS CLAPÉS, Josep y TERÉS TOMÀS, Rosa, “La catedral de Barcelona”, Arquitectura I. L’art gòtic a Catalunya, Antoni Pladevall Font (dir.), Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2002, pp. 274-301.

CARRERAS CANDI, Francesc: “Les obres de la catedral de Barcelona, 1298-1445”, Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, vol. VII, 53 (1913-1914), pp. 302-317.

CERDÀ GARRIGA, Magdalena, “Los Salort (1429-1523). Una familia de carpinteros en la Mallorca bajomedieval”, Anuario de Estudios Medievales, 49/2 (2019), pp. 453-478.

CHAMORRO TRENADO, Miquel Àngel, “La cofradía de los Cuatro Santos Mártires en el siglo XV”, Le arti del costruire. Corporazioni edili, mestiere e regole nel Mediterraneo aragonese (XV-XVI secolo), Emanuela Garofalo (ed.), Caracol, Palermo, 2010, pp. 147-170.

COMPANY, Ximo, L’art i els artistes al País Valencià Modern (1450-1600). Comportaments socials, Curial, Barcelona, 1991.

COROMINES, Joan, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Curial, Barcelona, 1986.

DOMENGE MESQUIDA, Joan, “Guillem Morey a la seu de Girona (1375-1397). Seguiment documental”, Lambard. Estudis d’Art Medieval, 9 (1996), pp. 105-131.

DOMENGE MESQUIDA, Joan, L’obra de la seu. El procés de construcció de la catedral de Mallorca en el tres-cents, Institut d’Estudis Baleàrics, Palma de Mallorca, 1997.

DOMENGE MESQUIDA, Joan, “Le portail du Mirador de la Cathédrale de Majorque: du document au monument”, Texte & archéologie monumentale. Approches de l'architecture médiévale, Philippe Bernardi, Andreas Hartmann Virnich, Dominique Vingtain (dirs.), Monique Mergoil, Montagnac, 2005, pp. 10-26.

DOMENGE MESQUIDA, Joan, “Guillem Morei i l’activitat gironina”, Escultura I. L’art gòtic a Catalunya, Antoni Pladevall Font (dir.), Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2007, pp. 296-303.

DOMENGE MESQUIDA, Joan y SUREDA JUBANY, Marc, “Una o tres naus? Les consultes de 1386 i 1416 sobre la continuación de la catedral de Girona”, Visurar l’obra gòtica: inspeccions, consells i reunions de mestres d’obra (s. XIV-XVIII), Joan Domenge Mesquida y Jacobo Vidal Franquet, Caracol, Palermo, 2017, pp. 77-117.

DOMENGE MESQUIDA, Joan y VIDAL FRANQUET, Jacobo, “Construir i decorar un teginat: del document a l’obra”, Quaderns de Museu Episcopal de Vic, 6 (2013), pp. 9-46.

DOMENGE MESQUIDA, Joan y VIDAL FRANQUET, Jacobo, “«A coneixença de mestres experts». Les visures de l'obra gòtica a través de la documentació catalana”, Visurar l’obra gòtica: inspeccions, consells i reunions de mestres d’obra (s. XIV-XVIII), Joan Domenge Mesquida y Jacobo Vidal Franquet, Caracol, Palermo, 2017, pp. 9-74.

DURAN SANPERE, Agustí, Barcelona i la seva historia. Vol. III: L’art i la cultura, Curial, Barcelona, 1975.

DURLIAT, Marcel, “Un artiste picard en Catalogne et à Majorque: Pierre de Saint-Jean”, Caravelle, 1 (1963), pp. 111-120.

ESPAÑOL BERTRÁN, Francesca, “La transmisión del conocimiento artístico en la Corona de Aragón (siglos XIII-XIV)”, Cuadernos del CEMYR, 5 (1997), pp. 73-113.

FALCÓN MÁRQUEZ, Teodoro, El aparejador en la Historia de la arquitectura, Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos, Sevilla, 1981.

FITÉ LLEVOT, Francesc, “Los profesionales de la construcción en época medieval (siglos XIV-XV): Algunas cuestiones referidas al mundo hispánico y al territorio catalán”, Ars et scientia. Estudios sobre arquitectos y arquitectura (s. XIII-XXI), Begoña Alonso Ruiz y Olatz Villanueva Zubizarreta, Castilla Ediciones, Valladolid, 2008, pp. 15-59.

FREIXAS CAMPS, Pere, L'Art gòtic a Girona (segles XIV i XV), Institut d'Estudis Catalans, Girona, 1983.

GALARZA TORTAJADA, Manuel, “El maestro de obras en la Edad Media”, Vida cotidiana en la España medieval. Actas del VI Curso de Cultura Medieval, María del Carmen Aguilera Castro (coord.), Fundación Santa María la Real, Aguilar de Campoo, 1998, pp. 343-357.

GÓMEZ-FERRER LOZANO, Mercedes, “La cantería valenciana en la primera mitad del siglo XV: el Maestro Antoni Dalmau y sus vinculaciones con el área mediterránea”, Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte, 9-10 (1997-1998), pp. 91-105.

GÓMEZ-FERRER LOZANO, Mercedes (2007), “El maestro de la catedral de Valencia Antoni Dalmau (act. 1435-1453)”, Academia.edu, https://www.academia.edu/11010998/EL_MAESTRO_DE_LA_CATEDRAL_DE_VALENCIA_ANTONI_DALMAU_ACT.1435-1453_ [29 septiembre 2019].

GÓMEZ-FERRER LOZANO, Mercedes: El Real de Valencia (1238-1810). Historia arquitectónica de un palacio desaparecido, Institució Alfons el Magnànim, Valencia, 2012.

GÓMEZ-FERRER LOZANO, Mercedes y ZARAGOZÁ CATALÁN, Arturo, Pere Compte, arquitecto, Generalitat Valenciana, Valencia, 2007.

IBÁÑEZ FERNÁNDEZ, Javier, “Con el correr del sol: Isambart, Pedro Jalopa y la renovación del Gótico final en la península Ibérica durante la primera mitad del siglo XV”, El siglo XVI en la Ribera del Duero Oriental. Arte, Historia y Patrimonio, María Cruz Barahona y Pilar Rodríguez, (coords.), Ayuntamiento de Aranda de Duero, Aranda de Duero, 2011, pp. 201-226.

IBÁÑEZ FERNÁNDEZ, Javier “Le corporazioni della costruzione nella Zaragoza del cinquecento”, Le arti del costruire. Corporazioni edili, mestiere e regole nel Mediterraneo aragonese (XV-XVI secolo), Emanuela Garofalo (ed.), Caracol, Palermo, 2010, pp. 89-116.

IBÁÑEZ FERNÁNDEZ, Javier, La capilla del palacio arzobispal de Zaragoza en el contexto de la renovación del Gótico final en la Península Ibérica, Museo Diocesano, Zaragoza, 2012.

IBÁÑEZ FERNÁNDEZ, Javier, “The Northern Roots of Late Gothic Renovation in the Iberian Peninsula”, Architects without Borders. Migration of Architects and Architectural ideas in Europe. 1400-1700, Konrad Ottenheym (ed.), Il Rio – Istituto Universitario Olandese di Storia dell’Arte, Mantua, 2014, pp. 15-27.

IBÁÑEZ FERNÁNDEZ, Javier, Trazas, muestras y modelos de tradición gótica en la Península Ibérica entre los siglos XIII y XVI, Instituto Juan de Herrera, Madrid, 2019.

IZQUIERDO ARANDA, Teresa, “Carpintero y maestro constructor en la arquitectura gótica valenciana (siglos XIV-XV)”, Espacio, tiempo y forma. Serie VII: Historia del Arte, 1 (2013), pp. 199-221.

IZQUIERDO ARANDA, Teresa, La fusteria a la València medieval (1238- 1520), Universitat Jaume I, Castellón de la Plana, 2014.

IZQUIERDO ARANDA, Teresa, “Veedors, marquejadors, maestros: el valor de la experiencia en la carpintería medieval. El ejemplo valenciano”, Anuario de Estudios Medievales, 44/2 (2014), pp. 885-910.

JARDÍ ANGUERA, Montserrat, “La intervenció d'Antoni Dalmau (†1453) a les galeries del claustre de la catedral de Barcelona”, Ars Longa. Cuadernos de Arte, 25 (2016), pp. 63-79.

JIMÉNEZ MARTÍN, Alfonso, “Las fechas de las formas. Selección crítica de fuentes documentales para la cronología del edificio medieval”, La catedral gótica de Sevilla. Fundación y fábrica de la Obra Nueva, Alfonso Jiménez (coord.), Universidad de Sevilla, Sevilla, 2006, pp. 15-114.

JIMÉNEZ MARTÍN, Alfonso, “Los primeros años de la catedral de Sevilla: nombres, fechas y dibujos”, Los últimos arquitectos del Gótico, Begoña Alonso Ruiz (coord.), M. Fernández-Rañada, Madrid, 2010, pp. 15-69.

JIMÉNEZ MARTÍN, Alfonso, Palabras de piedra. Primera aproximación al glosario gótico de la catedral de Sevilla, Aula Hernán Ruiz – Catedral de Sevilla, Sevilla, 2014.

JUAN VICENS, Antònia, “El estatus social del artesano de la piedra a finales de la Edad Media. Un análisis sobre fuentes documentales mallorquinas”, Medievalismo. Revista de la Sociedad Española de Estudios Medievales, 23 (2013), pp. 241-264.

JUAN VICENS, Antònia, Lapiscida vel ymaginarius. L’art de la pedra a Mallorca a la baixa edat mitjana, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2014.

LÓPEZ LORENTE, Víctor Daniel, La transmisión del saber técnico de los arquitectos en la Corona de Aragón en el tardogótico, Pagès, Lleida, 2019.

LLAGUNO Y AMIROLA, Eugenio, Noticia de los arquitectos y arquitectura de España desde su restauración, Turner, Madrid, 1977 [1829].

LLOMPART, Gabriel, Miscelánea documental de pintura y picapedrería mallorquina, Govern de Les Illes Balears – Conselleria d'Educació i Cultura, Palma de Mallorca, 1999.

MADURELL MARIMON, Josep Maria, “Les ordinacions de l’ofici de mestre de cases de Barcelona”, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLVII, 509 (1937), pp. 231-238.

MARIÑO, Beatriz, “La imagen del arquitecto en la Edad Media: Historia de un ascenso”, Espacio, Tiempo y Forma. Serie VII, Historia del Arte, 13 (2000), pp. 11-25.

MARTÍNEZ DE AGUIRRE, Javier, “Calendario laboral, fiestas y primeras huelgas de constructores en la Navarra medieval (1346-1448)”, Príncipe de Viana, 216 (1999), pp. 145-190.

MARTÍNEZ DE AGUIRRE, Javier, “Investigaciones sobre arquitectos y talleres de construcción en la España medieval cristiana”, Anales de Historia del Arte, vol. extraordinario (2009), pp. 127-164.

MIQUEL JUAN, Matilde, “Entre la formación y la tradición: Martí Lobet a cargo de las obras de la catedral de Valencia”, Espacio, Tiempo y Forma. Serie VII, Historia del Arte, 22-23 (2009-2010), pp. 13-44.

MIQUEL JUAN, Matilde, “Martí Lobet en la catedral de Valencia (1417- 1439). La renovación del lenguaje gótico”, Historia de la ciudad VI. Proyecto y complejidad, Málek Murad Mateu y Francisco Taberner (eds.), Colegio Territorial de Arquitectos de Valencia – Ayuntamiento de Valencia, Valencia, 2010, pp. 104-126.

MIQUEL JUAN, Matilde, “Dibujo y diseño. La práctica de la pintura gótica”, Ver y crear. Obradores y mercados pictóricos en la España gótica, Matilde Miquel Juan, Olga Pérez Mozón y Miriam Bueso Manzanas (eds.), La Ergástula, Madrid, 2016, pp. 15-41.

MONTERO TORTAJADA, Encarna, La transmisión del conocimiento en los oficios artísticos. Valencia, 1370-1450, Institució Alfons el Magnànim, Valencia, 2015.

MORTET, Victor, “La maîtrisse d’oeuvre dans les grandes constructions du XIII siècle et la profession d’appareilleur”, Bulletin Monumentale, 70 (1906), pp. 263-270.

MUNTANER BUJOSA, Juan, “Partidas de gasto curiosas”, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 29 (1948), p. 365.

MUNTANER BUJOSA, Juan, “Piedra de Mallorca en el Castelnuovo de Nápoles”, Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 31 (1960), pp. 615-630.

ORTOLL MARTÍN, Ernest, “Bernat Roca, un artífex pluridisciplinar”, L’Artista-artesà medieval a la Corona d’Aragó, Joaquín Yarza Luaces y Francesc Fité Llevot (eds.), Universitat de Lleida – Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida, 1999, pp. 279-293.

PALOMO, Gema, La catedral de Cuenca en el contexto de las grandes canterías catedralicias castellanas en la Baja Edad Media, Diputación de Cuenca, Cuenca, 2002.

PALOU SAMPOL, Joana Maria, “Pere Morey, mestre major del portal del Mirador de la catedral de Mallorca”, L’Artista-artesà medieval a la Corona d’Aragó, Joaquín Yarza Luaces y Francesc Fité Llevot (eds.), Universidad de Lleida – Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida, 1999, pp. 385-397.

PALOU SAMPOL, Joana Maria, “Pere de Santjoan”, Escultura II. L ́art gòtic a Catalunya, Antoni Pladevall Font (dir.), Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2007, pp. 84-90.

PEVSNER, Nikolaus, “The Term 'Architect' in the Middle Ages”, Speculum, vol. 17, 4 (1942), pp. 549-562.

PONZ, Antonio, Viaje de España en que se da noticia de las cosas mas apreciables y dignas de saberse que hay en ella, Viuda de Ibarra, Hijos y Compañía, Madrid, 1788.

RADA Y DELGADO, Juan de Dios, Viaje de SS. MM. y AA, por Castilla, León, Asturias y Galicia en el verano de 1858, Aguado, Madrid, 1860.

RECHT, Roland, Les bâtisseurs des cathédrales, Seuil, París, 1980.

RECHT, Roland (1980), “Les termes techniques de l’architecture médiévale”, Histoire et Archéologie, 47 (1980), pp. 84-90.

RUBIO SAMPER, Jesús Miguel, “La figura del arquitecto en el período gótico. Relaciones entre España y el resto de Europa”, Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar, 22 (1985), pp. 101-115.

SÁNCHEZ VERDUCH, María del Mar, “Maestros de obras en la Valencia gótica: personajes polifacéticos”, Saitabi, 48 (1998), pp. 273-288.

SANCHIS SIVERA, Josep, “La escultura valenciana en la Edad Media: notas para su historia”, Archivo de arte valenciano, 10 (1924), pp. 3-29.

SANCHIS SIVERA, Josep, “Maestros de obras y lapicidas valencianos en la Edad Media”, Archivo de arte valenciano, 11 (1925), pp. 23-52.

SERRA DESFILIS, Amadeo, “Al servicio de la ciudad: Joan del Poyo y la práctica de la arquitectura en Valencia (1402-1439)”, Ars Longa. Cuadernos de Arte, 5 (1994), pp. 111-119.

SERRA DESFILIS, Amadeo y MIQUEL JUAN, Matilde, “Pere Balaguer y la arquitectura valenciana entre los siglos XIV y XV”, Historia de la ciudad IV: memoria urbana, Málek Murad Mateu y Francisco Taberner (eds.), Colegio Territorial de Arquitectos de Valencia – Ayuntamiento de Valencia, Valencia, 2005, pp. 90-111.

SERRA DESFILIS, Amadeo y MIQUEL JUAN, Matilde, “La madera del retablo y sus maestros. Talla y soporte en los retablos medievales valencianos”, Archivo de arte valenciano, 91 (2010), pp. 13-37.

SERRA RÀFOLS, Elies, “La nau de la seu de Girona”, Miscel·lània Puig i Cadafalch: recull d’estudis d’arqueologia, d’història de l’art i d’història, Ramon Aramon Serra, Josep de C. Serra Ràfols, Ricard Albert Llauró y Miquel Coll Alentorn (coords.), Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 1947-1951, vol. I, pp. 185-204.

SIGÜENZA, José de, Fundación del Monasterio de El Escorial, Aguilar, Madrid, 1963.

TERÉS TOMÀS, Rosa, “Arnau Bargués, arquitecto de la ciudad de Barcelona: nuevas aportaciones documentales”, Boletín del Instituto y Museo Camon Aznar, 9 (1982), pp. 72-86.

TERÉS TOMÀS, Rosa, “Pere de Sant-Joan, i el Mestre de la cadira episcopal de Barcelona. Hipòtesi sobre una identitat”, Quaderns d’Estudis Medievals, 23-24 (1988), pp. 32-51.

TERÉS TOMÀS, Rosa, “Obres del segle XV a la Catedral de Barcelona. La construcció de l’antiga sala capitular”, Lambard. Estudis d’Art Medieval, 6 (1991-1993), pp. 389-413.

TERÉS TOMÀS, Rosa, “Antoni Canet, un artista itinerant a la catedral de Barcelona”, D' Art: Revista del Departament d'Historia de l'Arte, 19 (1993), pp. 65-84.

TERÉS TOMÀS, Rosa, “Les obres de la catedral de Barcelona i la intervenció de Francesc Marata, un escultor del gòtic internacional”, Barcelona quaderns d’història, 8 (2003), pp. 201-231.

TERÉS TOMÀS, Rosa, “Antoni Canet, arquitecte i escultor” Escultura II. L’art gòtic a Catalunya, Antoni Pladevall Font (dir.), Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2007, pp. pp. 62-73.

TERÉS TOMÀS, Rosa, “Arnau Bargués i els seus escultors”, Escultura II. L’art gòtic a Catalunya, Antoni Pladevall Font (dir.), Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2007, pp. 74-81.

TERÉS TOMÀS, Rosa, “Arnau Bargués (c. 1374-1413)”, Gli ultimi indipendenti. Architetti del gotico nel Mediterraneo tra XV e XVI secolo, Emanuela Garofalo y Marco R. Nobile (eds.), Caracol, Palermo, 2007, pp. 23-46.

VALERO MOLINA, Joan, “L’etapa gironina de l’escultor Pere de Santjoan”, Annals de l’institut d’Estudis Gironins, 42 (2001), pp. 221-236.

VERRIÉ, Frederic Pau, “Un arquitecto en la Barcelona medieval. Arnau Bargues y sus obras”, Barcelona: divulgación histórica. Textos radiados desde la emisora de «Radio Barcelona» por el Instituto Municipal de Historia de la Ciudad, Agustí Duran i Sanpere, Aymà, Barcelona, 1947, vol. IV, pp. 146-152.

VICTOR, Sandrine, La construcció i els seus oficis a la Girona del segle XV, Ajuntament de Girona, Girona, 2004.

VICTOR, Sandrine, “La mà d’obra”, Síntesi general, índex generals. L’art gòtic a Catalunya, Antoni Pladevall Font (dir.), Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2009, pp. 207-209.

VIDAL FRANQUET, Jacobo, “Pere Compte, mestre major de l’obra de la Seu de Tortosa”, Anuario de estudios medievales, 35/1 (2005), pp. 403-431.

VIDAL FRANQUET, Jacobo, “Una obra d’ Antoni Queralt a cavall de Lleida i Tortosa”, Urtx: Revista cultural de l'Urgell, 20 (2007), pp. 126-155.

VIDAL FRANQUET, Jacobo, “Sobre la personalitat i l'activitat de Joan de Frenoy. Apunts”, El trecento en obres. Art de Catalunya i art d'Europa al segle XIV, Rosa Alcoy (ed.), Universidad de Barcelona, Barcelona, 2009, pp. 397-407.

VIDAL FRANQUET, Jacobo, “L’activitat quotidiana d’un mestre de cases medieval. Bernat Gual, 1405-1453”, Anuario de estudios medievales, 43/2 (2013), pp. 915-940.

VIDAL FRANQUET, Jacobo, “Bernat Gual, mestre de cases de la ciutat de Tortosa. Seguiment documental”, Recerca, 17 (2017), pp. 207-235.

YARZA LUACES, Joaquín, “Artista-artesano en el gótico catalán I”, Lambard. Estudis d’Art Medieval, 3 (1983-1985), pp. 129-169.

YARZA LUACES, Joaquín, “El artista gótico hispano”, I Curso de cultura medieval, Francesc Xavier Mingorance y Ricart (coord.), Centro de Estudios del Románico, Aguilar de Campoo, 1989, pp. 29-43.

YARZA LUACES, Joaquín, “Artistes-artisans de la Couronne de Castille au temps des Rois Catholiques. Aspects économiques et professionnels”, Razo, 14 (1993), pp. 143-156.

YARZA LUACES, Joaquín, “Artista-artesano en la Edad Media hispana”, L’Artista-artesà medieval a la Corona d’Aragó, Joaquín Yarza Luaces y Francesc Fité Llevot (eds.), Universidad de Lleida – Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida, 1999, pp. 7-58.

YARZA LUACES, Joaquín (ed.), Arte Medieval II: Románico y Gótico (Fuentes y documentos para la Historia del Arte), Gustavo Gili, Barcelona, 1982.

Publicado
16-11-2020
Cómo citar
LÓPEZ LORENTE, V. D. (2020). Mestres d’obra, mestres de cases e imaginaires: La semántica de la construcción a finales de la Edad Media en el contexto lingüístico catalán . Medievalismo, (30), 331–352. https://doi.org/10.6018/medievalismo.455161
Número
Sección
Artículos