Perfiles de personalidad lógicos y no estructurados. Su influencia en la creatividad de los diseños

Autores/as

  • Vicente Chulvi Universitat Jaume I, Departament d'Enginyeria Mecànica i Construcció
  • Mª Carmen González-Cruz Universitat Politècnica de València. Dep. de Projectes d’Enginyeria.
  • Elena Mulet Universitat Jaume I, Departament d'Enginyeria Mecànica i Construcció
DOI: https://doi.org/10.6018/analesps.31.3.145881
Palabras clave: creatividad, método de diseño creativo, personalidad, perfil psicológico, potencial creativo

Agencias de apoyo

  • Plan de promoción de la Universitat Jaume I (proyecto ref. P1-1B2010-51)

Resumen

Tradicionalmente, los estilos de pensamiento han sido clasificados como lógicos o convergentes, y divergentes o no estructurados. En el presente artículo se estudia el caso de estos dos estilos de pensamiento opuestos en la actividad del diseño, con el objetivo de discernir cuál de ellos tiene un potencial mayor para generar ideas creativas. Para ello se ha realizado una experiencia práctica, en la cual se han seleccionado de entre un conjunto de individuos aquellos que presentan los rasgos propios de cada uno de estos dos tipos de personalidad para que resuelvan un problema de diseño con la ayuda de una metodología de creatividad, con objeto de determinar cuál de los dos tipos de pensamiento proporciona mejores resultados en términos de creatividad. Los resultados muestran los valores de creatividad de las soluciones presentadas por ambos grupos, analizados con la técnica de AHP con ratings. La conclusión del experimento es que sendos grupos no presentan diferencias significativas en su Creatividad. Se consigue de este modo demostrar de un modo práctico la teorización de Kirton (1978), el cual defendía que los individuos de sendas tipologías, lógicos y no estructurados, tenían el mismo potencial de creatividad. La importancia recae, pues, sobre el método y no sobre el individuo.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Biografía del autor/a

Vicente Chulvi, Universitat Jaume I, Departament d'Enginyeria Mecànica i Construcció

Doctor Ingeniero Industrial

Profesor ayudante del Departamento de Ingeniería Mecànica y Construcción en la Universitat Jaume I de Castellón.

Mª Carmen González-Cruz, Universitat Politècnica de València. Dep. de Projectes d’Enginyeria.

Doctora Ingeniero Industrial

Profesora titular universitaria del Departamento de Proyectos de Ingeneiría de la Universitat Politècnica de València

Elena Mulet, Universitat Jaume I, Departament d'Enginyeria Mecànica i Construcció

Doctora Ingeniero Industrial

Profesora titular universitaria del Departamento de Ingeniería Mecànica y Construcción en la Universitat Jaume I de Castellón.

Citas

Asimow, M. (1962) Introduction to design. Englewood Cliffs, New Yersey: Prentice Hall.

Besemer, S. P. y O’Quin, K. (1989) The development, reliability and validity of the revised creative product semantic scale. Creativity Research Journal. 268-279.

College, M. (1993). The Utility of the Myers-Briggs Type Indicator. Re-view of Educational Research, 63(4), 467-488

Csikszentmihalyi, M. (1998). Creatividad. El fluir y la psicología del descubri-miento y la invención. Barcelona: Paidós Transiciones.

Chulvi, V., Mulet, E. y González-Cruz, M. C. (2012). Measure of product creativity. Metrics and objectivity. DYNA, 87(1), 80-89.

Chulvi, V., Mulet, E., Chakrabarti, A., López-Mesa, B., y González-Cruz, M. C. (2011). Comparison of the degree of creativity in the design outcomes using different design methods. Journal of Engineering Design, DOI:10.1080/09544828.2011.624501.

Corbalán-Berná, F. J. (2003). Inteligencia creativa: Una medida cognitiva de la creatividad (CREA). Madrid: TEA.

Eberle, B. (1996). Scamper: Games for Imagination Development. Waco, TEX: Prufrock Press.

EC. (2000). Expert Choice 2000 Team. Pittsburgh: Expert Choice Inc.

Guildford, J. P. (1959). Personality. New York: McGraw-Hill.

Guildford, J. P. (1968). Intelligence, creativity, and their educational implications. San Diego: Edits Pub.

Jung, C. G. (1928). Psicological types. En Contributions to Analytical Psy-chology. London: Routledge & Kepan Paul, 295-312.

Justel, D. (2008). Metodología para la eco-innovación en el diseño para desensam-blado de productos industriales. Universitat Jaume I de Castellón, Dep. d’Enginyeria Mecànica i Construcció.

Kirton, M. (1976). Adaptors and innovators: A description and measure. Journal of applied psychology, 61, 622-629.

Kirton, M. (1978). Have adaptors and innovators equal levels of creativity? Phychological reports, 42, 695-698

Moss, J. (1962). Measuring creative abilities in junior high school industrial arts. Washington, DC: American Council on Industrial Arts Teacher Education.

Myers, I. B. (1962). The Myers-Briggs type indicator manual. Princeton, NJ: The educational Testing Service.

Myers, I. B., McCaulley, M. H., Quenk, N. L. y Hammer, A. L. (1998). MBTI Manual (A guide to the development and use of the Myers Briggs type indicator). Palo Alto, CA: Consulting Psychologists Press; 3rd edi-tion.

Osborn, A. F. (1953). Applied imagination: principles and procedures of creative thinking. New York: Charles Scribner's Sons.

Quenk, N. (2000). Essentials of Myers-Briggs type indicator assessment. New York, J.: Wiley & Sons.

Rhodes, M. (1961). An analysis of creativity. The Phi Delta Kappa International, 42(7), 305-310.

Rickards, T. (1980). Designing for creativity: A state of the art review. Design Studies. 1(5), 262-272.

Runco, M. A. y Basadur, M. (2006). Assessing ideational and evaluative skills and creative styles and attitudes. Creativity and Innovation Management, 2, 166 – 173.

Saaty, T. L. (1980). The Analytic Hierarchy Process. New York: McGraw-Hill.

Sarkar, P. y Chakrabarti, A. (2011). Assessing design creativity. Design Studies, 32(4), 348-383.

Shah, J., Vargas-Hernandez, N. y Smith, S. (2003). Metrics for measuring ideation effectiveness. Design Studies, 24(2), 111-134

Schaubhut, N. A., Herk, N. A. y Thompson, R. C. (2009). MBTI R form manual supplement. En: Myers PB, Myers KD (Eds.).

Schwarz, N. (2000). Emotion, cognition, and decision making. Cognition and Emotion, 14(4), 433-440.

Torrance, E. P. (1969). Torrance test of creative thinking: Norms-technical man-ual. Lexington, MA: Ginn.

Wilde, D. (2011). Psychological teamology, emotional engineering and the Myers-Briggs Tipe Indicator. In S. Fukuda (Ed.), Emotional En-gineering. New York: Springer London, 365-374.

Publicado
16-09-2015
Cómo citar
Chulvi, V., González-Cruz, M. C., & Mulet, E. (2015). Perfiles de personalidad lógicos y no estructurados. Su influencia en la creatividad de los diseños. Anales de Psicología / Annals of Psychology, 31(3), 1062–1068. https://doi.org/10.6018/analesps.31.3.145881
Número
Sección
Psicología y creatividad